Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "romaní" dins totes les àrees temàtiques

botja blanca botja blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

botja blanca botja blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

romaní romaní

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  romaní, n m
  • es  romero, n m
  • fr  romarin, n m
  • pt  alecrim, n m
  • en  rosemary, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

romaní romaní

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  romaní
  • ca  gitano sin. compl.
  • ca  romanó sin. compl.
  • cod  rromani chib
  • ar  الرومني- لغة الغجر
  • cy  Romani
  • de  Romani
  • de  Romanes sin. compl.
  • en  Romani
  • en  Gypsy sin. compl.
  • en  Romanese sin. compl.
  • es  romaní
  • es  gitano sin. compl.
  • es  romanó sin. compl.
  • eu  ijitoera
  • eu  romani sin. compl.
  • fr  romani
  • fr  gitan sin. compl.
  • fr  romano sin. compl.
  • gl  romaní
  • gl  romanó sin. compl.
  • gl  xitano sin. compl.
  • gn  romani
  • gn  hitáno sin. compl.
  • gn  románo sin. compl.
  • it  romanes
  • it  gitano sin. compl.
  • it  rom sin. compl.
  • ja  ロマニ語
  • ja  ジプシー語、ロマーノ語 sin. compl.
  • nl  Romaní
  • nl  Roma sin. compl.
  • oc  romaní
  • pt  romani
  • pt  gitano sin. compl.
  • ru  Цыганский язык
  • sw  Romani
  • sw  Gypsy sin. compl.
  • sw  Romanese sin. compl.
  • tmh  Tarumanit
  • tmh  Tajitanut sin. compl.
  • tmh  tarumanut sin. compl.
  • zh  罗姆语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Indoirànica>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Rússia>, <Àsia > Turquia>, <Europa > Albània>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Espanya>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > França>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Portugal>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>

Definició
Llengua dels gitanos, la característica principal de la qual és que no és pròpia de cap territori concret. L'origen dels gitanos es troba en les migracions cap a l'oest que, a l'edat mitjana, van dur a terme poblacions del nord-oest de l'actual Índia. La majoria es van dirigir cap a Pèrsia i Armènia i, finalment, van entrar a Europa per l'Imperi Bizantí, des d'on es van escampar, a partir del segle XV, per tota la resta del continent.

Passat un primer moment, van començar a patir greus persecucions en tots els països i, tot i que d'ençà del segle XVIII el rigor de les disposicions contràries als gitanos ha anat minvant, encara avui continuen marginats i discriminats arreu.

Pel que fa a la llengua, les diferents condicions socials en què s'han trobat els gitanos han determinat que molts l'hagin abandonada al llarg dels segles, encara que també són molts els que l'han conservada, sobretot a la meitat oriental d'Europa. El romaní és una llengua que s'ha escrit poc. Els primers testimonis que se'n conserven daten del segle XVI, però no hi va haver intents seriosos d'escriure'l fins al segle XIX. D'ençà d'aleshores s'han utilitzat tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. Des de fa unes quantes dècades s'han anat fent passos cap a l'estandardització del romaní en diferents estats i també en l'àmbit internacional. L'ús escrit de la llengua també ha crescut: hi ha diverses publicacions en romaní i cada cop s'hi fa més literatura. A més, l'idioma comença a ser present, d'una manera discreta, en la ràdio i en l'ensenyament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • ca  beneit, n m alt. sin.
  • ca  beneït, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer de flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  romer femella, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer sant, n m alt. sin.
  • ca  romer ver, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romeret, n m alt. sin.
  • ca  romanell, n m var. ling.
  • ca  romanyí, n m var. ling.
  • ca  romarí, n m var. ling.
  • ca  romera, n f var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  romí, n m var. ling.
  • ca  rosmarinus, n m var. ling.
  • ca  rumaní, n m var. ling.
  • nc  Rosmarinus officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • BAL1984a recull la denominació romera per als peus de flor blanca.
    NPLAG recull romer femella i romer sant per a les plantes amb flors blanques i romer per a les plantes amb flors blaves.
    PELL2000-1 recull romer blanc i romer mascle per a la f. albina.
romaní romaní

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • ca  beneit, n m alt. sin.
  • ca  beneït, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer de flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  romer femella, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer sant, n m alt. sin.
  • ca  romer ver, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romeret, n m alt. sin.
  • ca  romanell, n m var. ling.
  • ca  romanyí, n m var. ling.
  • ca  romarí, n m var. ling.
  • ca  romera, n f var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  romí, n m var. ling.
  • ca  rosmarinus, n m var. ling.
  • ca  rumaní, n m var. ling.
  • nc  Rosmarinus officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • BAL1984a recull la denominació romera per als peus de flor blanca.
    NPLAG recull romer femella i romer sant per a les plantes amb flors blanques i romer per a les plantes amb flors blaves.
    PELL2000-1 recull romer blanc i romer mascle per a la f. albina.
romaní romaní

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • es  romero, n m
  • fr  romarin officinal, n m
  • en  rosemary, n
  • nc  Rosmarinus officinalis

<Enginyeria forestal>

romaní romaní

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  romaní, n m
  • es  romero
  • fr  romarin
  • en  rosemary
  • nc  Rosmarinus officinalis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta aromàtica de la família de les labiades, de propietats vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques i colagogues.