Cercaterm

Nota

• Àmbit: Catalunya
• La Llei 21/1995, del 6 de juliol, reguladora dels viatges combinats (LRVC), de l'Estat, va transposar la Directiva 90/314/CEE del Consell, del 13 de juny, relativa als viatges combinats, les vacances combinades i dels circuits combinats. D'altra banda, el Decret 168/1994, del 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges, fa referència a aquesta tipologia de viatges.
  Els viatges combinats es caracteritzen per la venda o l'oferiment en venda amb un preu global d'un sol paquet, sempre que la prestació sigui de més de vint-i-quatre hores o inclogui, almenys, una nit d'estada i es combinin, com a mínim, dos dels elements següents: a) transport, b) allotjament o c) altres serveis turístics no accessoris del transport o de l'allotjament i que constitueixen una part significativa del viatge combinat (art. 2.1 LRVC). El fet que els elements d'un viatge combinat es facturin per separat no eximeix la persona organitzadora o detallista del compliment de la LRVC (art. 1.2).
  Les prestacions han d'estar coordinades entre si i han de formar un conjunt organitzat, ja que el que s'ofereix és un producte unitari. És requisit imprescindible que la persona detallista o organitzadora (art. 3 LRVC) emeti fullets publicitaris que continguin els elements del viatge combinat, la fixació del preu global de tot el viatge (no obstant això, el viatge pot ser combinat encara que el preu de cada prestació es presenti de manera desglossada) i s'estableixi un termini a fi que el turista pugui reclamar en vista de possibles defectes del viatge, entre altres, ja que la informació que inclou el fullet és vinculant per a la persona organitzadora o detallista, excepte en les circumstàncies descrites en l'article 3.2 de la Llei. Per tant, l'element determinant del viatge combinat és la coordinació prèvia dels elements del viatge.
  Les parts que intervenen en el contracte de viatge combinat són la part consumidora i la part organitzadora o detallista (poden ser l'una, l'altra o ambdues). S'entén per part organitzadora (art. 2.2 LRVC) la persona física o jurídica que organitza de manera no ocasional viatges combinats i els ven o els ofereix en venda directament o per mitjà d'un detallista. La part detallista és la persona física o jurídica que ven o ofereix en venda el viatge combinat proposat per un organitzador o una organitzadora. Finalment, la part consumidora o usuària és la contractant principal, beneficiària o cessionària. Quan la persona organitzadora i la detallista intervenen en el contracte, totes dues són responsables, cadascuna de les funcions que tenien encomanades, de qualsevol reclamació efectuada per la part consumidora (art. 11 LRVC i art. 22 Decret 168/1994). Al mateix temps, ambdues responen dels danys i perjudicis que hagi sofert la part consumidora a conseqüència de no executar el contracte o d'executar-lo malament, com també de les indemnitzacions que fixa l'article 9.2 de la LRVC per als casos que es regulen de resolució contractual o de viatge no realitzat per motius aliens a la persona consumidora.
  D'altra banda, la Llei qualifica de contractual la relació que hi ha entre la part organitzadora i la detallista i la part consumidora, ja que obliga a les primeres a constituir una fiança per tal que puguin respondre al compliment de les obligacions derivades de la prestació de llurs serveis davant de les parts contractants d'un viatge combinat (art. 12 LRVC). A fi d'efectuar els serveis que inclou el viatge, la part organitzadora pot comptar amb mitjans propis, que depenguin directament d'ella, o amb persones o empreses independents (les anomenades parts prestadores de serveis, art. 11.1 LRVC); en el segon cas, la part organitzadora ha de respondre d'aquests serveis com si fossin propis. Les persones organitzadores i les detallistes dels viatges combinats han de respondre davant de la part consumidora segons la gestió de què cadascú s'ha fet càrrec. La responsabilitat és solidària quan concorren conjuntament en el contracte diferents parts organitzadores o detallistes (art. 11.1 LRVC).
  La naturalesa del contracte no és clara, però majoritàriament la doctrina opta per considerar-lo un contracte d'obra. És important pel fet que quan hi ha llacunes en la Llei es pot acudir a l'ordenament jurídic supletori que regula el contracte d'obra.
  El fullet informatiu ha d'incloure per escrit l'oferta sobre el viatge combinat (art. 3.1 LRVC). Les regles generals estableixen que l'oferta ha de ser completa, de manera que, una vegada és acceptada per la part destinatària, el contracte s'ha de perfeccionar sense que aquesta hi afegeixi res més. També cal que l'oferta s'emeti amb la voluntat seriosa d'obligar-se. D'aquesta manera, el fullet ha d'incloure totes les dades importants tant pel que fa al viatge com pel que fa a les clàusules i a les condicions del contracte. Si el viatge finalment no es realitza per motius aliens a la part consumidora, si aquesta resol el contracte, la persona usuària té dret al retorn de totes les quantitats pagades o bé a fer un altre viatge combinat d'igual o de superior qualitat (art. 9.1 LRVC). A més, la part organitzadora i la detallista han de satisfer la indemnització que correspon per incompliment del contracte (art. 9.2 LRVC).
  Pel que fa a la forma i al contingut del contracte, l'article 4.1 de la Llei 21/1995 i l'article 16.1 del Decret 168/1994 estableixen que s'ha de fer per escrit i ha d'incloure com a mínim: destinació; període; transports; nombre mínim de persones exigides; itinerari; visites, excursions o d'altres; nom i direcció de la persona organitzadora i de la detallista; preu; modalitats de pagament; sol·licituds especials que la part consumidora ha formulat a la part organitzadora o detallista i que ambdues han acceptat, si escau; obligació de la part consumidora de comunicar qualsevol incompliment en l'execució del contracte i termini de prescripció de les accions, termini en què la part consumidora pot exigir la confirmació de la reserva. A més, l'article 16.5 del Decret estableix que els contractes que les agències de viatges, en aplicació d'aquest article, lliuren a les persones consumidores i a les usuàries han d'estar redactats, almenys, en català.
  En principi, les normes de la LRVC es caracteritzen per ser imperatives, no obstant això, hi ha preceptes que disposen el contrari i que permeten que les parts contractants s'allunyin de les disposicions legislatives i pactin el que els convé. Així, l'article 5.2 determina «excepte si les parts pacten un termini inferior en el contracte», l'article 7.1, «els preus establerts en el contracte no es poden revisar excepte si aquest estableix de manera explícita la possibilitat de revisió» i l'article 8.2, «excepte que les parts convinguin una altra cosa».
  La part organitzadora té l'obligació de vetllar pel compliment de tots els serveis establerts en el contracte i, com a conseqüència, ha de revisar la prestació dels serveis feta per personal o empreses independents per tal que s'ajusti al que s'havia pactat a l'inici. Ha de respondre pels danys causats a la part consumidora excepte quan és un cas de força major, quan és culpa de la part consumidora, quan utilitza tota la diligència necessària per bé que el mal no s'ha pogut evitar o quan els danys els causa alguna persona aliena als prestadors de serveis (art. 11 LRVC). La part detallista ha de respondre del correcte compliment del contracte i la part organitzadora, només de les funcions que li corresponen atenent el seu àmbit de gestió. La part detallista també ha de respondre davant de la part consumidora quan se li ocasionen danys a conseqüència de no executar el contracte o d'executar-lo malament.
  Durant el viatge, la part organitzadora i la detallista estan obligades a assistir els viatgers que es troben amb problemes, sempre que la causa que ha conduït al malestar dels consumidors no els és imputable a elles mateixes (art. 10.3 LRVC). La part organitzadora, abans d'iniciar el viatge (art. 6 LRVC), també té l'obligació d'informar de les clàusules contractuals a la part consumidora abans i després de formalitzar el contracte (art. 3 i 4.2 LRVC) Tot i això, si ven el viatge per mitjà d'una part detallista ha de ser aquesta qui ha de donar la informació a la part consumidora, ja que és qui està en contacte amb el client o la clienta (art. 6 «els detallistes o, si escau, els organitzadors»).
  La principal obligació de la persona consumidora és el pagament del preu, fins i tot quan ha cedit la reserva a una altra persona ja que ha de respondre solidàriament (art. 5.3 LRVC). Tanmateix, ha de satisfer el preu encara que no es presenti el dia de la sortida del viatge, si no és que hi ha una causa justificativa de força major (art. 9.4 LRVC) o que s'ha pactat una altra cosa en el contracte. El preu estipulat en el contracte no es pot revisar si no és que hi concorren els requisits de l'article 7 de la LRVC, tot i això, si el preu es modifica de manera significativa, la persona consumidora pot resoldre el contracte. L'article 12 de la Llei ofereix una garantia als consumidors per tal que la part organitzadora i la detallista compleixin amb llurs obligacions. D'aquesta manera, s'obliga la part organitzadora i la detallista a prestar una fiança com a garantia del compliment de les obligacions.
  Pel que fa a la confirmació de la reserva, en el contracte s'ha d'establir el termini en què la part consumidora la pot exigir (art. 4.1 LRVC), tot i que no hi ha una antelació mínima establerta legalment. En cas que la reserva no es confirmi en els terminis estipulats en el contracte, la part consumidora té els mateixos drets que els de l'article 9 de la LRVC.
  Quant a la cessió de la reserva feta per la persona consumidora a una altra persona, s'exigeix que la persona consumidora ho comuniqui a la part organitzadora o a la detallista per escrit i com a mínim quinze dies abans de l'inici del viatge, excepte que en el contracte no s'hagi pactat un termini inferior, i que la persona cessionària compleixi tots els requisits per participar en el viatge (art. 5 LRVC i art. 19 Decret 168/1994). Una vegada s'admet la cessió, la persona cessionària passa a ser part en el contracte.
  L'article 8 de la Llei 21/1995 i l'article 21.1 del Decret 168/1994 inclouen la possibilitat que la part organitzadora hagi de modificar el viatge de manera significativa i, en aquest cas, està obligada a comunicar-ho a la part consumidora. En vista d'això, la part consumidora pot optar per resoldre el contracte o per acceptar la modificació i la repercussió en el preu. La part consumidora ha de notificar la decisió a l'altra part contractual i, en cas que no ho faci dins el termini establert, s'ha d'entendre que el contracte queda resolt. En aquest últim cas (art. 9 LRVC) la part consumidora té dret al retorn de la quantitat pagada o a fer un altre viatge combinat de qualitat equivalent o superior i a la indemnització corresponent, si escau. Les accions que determina la Llei prescriuen en un termini de dos anys, excepte la de cessació, que és imprescriptible (art. 14 LRVC).