Back to top
canya canya

11 Esports nàutics > 03 Rem

  • ca  canya, n f
  • es  caña
  • fr  manche
  • en  loom

11 Esports nàutics > 03 Rem

Definició
Part més llarga d'un rem, de fusta o fibra sintètica, que serveix de nexe d'unió entre el galló i la pala.

Nota

  • És una part de la canya el coll.
empunyadura empunyadura

01 Conceptes generals de l'esport

  • ca  empunyadura, n f
  • ca  puny, n m
  • ca  creueta [PIRAGÜISME], n f sin. compl.
  • ca  galló [REM], n m sin. compl.
  • ca  mànec, n m sin. compl.
  • es  cruceta [PIRAGÜISME]
  • es  empuñadura
  • es  guión [REM]
  • es  mango
  • es  puño
  • fr  flèche [BILLAR]
  • fr  manche
  • fr  poignée
  • en  grip
  • en  handle
  • en  hilt
  • en  shaft

01 Conceptes generals de l'esport

Definició
Part d'un instrument o d'una arma per on s'agafa en manejar-lo.

Nota

  • Per exemple, en esgrima són empunyadures l'empunyadura francesa i l'empunyadura ortopèdica.
entrada entrada

09 Esports de pilota > 09 Beisbol

  • ca  entrada, n f
  • es  entrada
  • fr  manche
  • en  inning

09 Esports de pilota > 09 Beisbol

Definició
Unitat de joc d'un partit composta per un cicle complet d'un període defensiu i un període ofensiu per a cada equip.

Nota

  • En una entrada, el final d'un període ofensiu o un període defensiu l'estableix l'eliminació de tres jugadors.
mànega mànega

01 Conceptes generals de l'esport

  • ca  mànega, n f
  • es  manga
  • fr  manche
  • en  heat
  • en  run

01 Conceptes generals de l'esport

Definició
Cadascuna de les diverses parts d'una cursa o una competició de cursa puntuables per a la classificació final o bé amb valor eliminatori en què els participants han de cobrir cada vegada un mateix recorregut.

Nota

  • Per exemple, en piragüisme hi ha dues mànegues en els eslàloms, amb la particularitat que només puntua la mànega amb més bon resultat.
perxa perxa

11 Esports nàutics > 04 Piragüisme

  • ca  perxa, n f
  • es  pértiga
  • fr  manche
  • en  paddle shaft

11 Esports nàutics > 04 Piragüisme

Definició
Part més llarga i estreta d'una pala, que permet maniobrar-la.

Nota

  • És una part de la perxa el coll.
set set

09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis, 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel

  • ca  set, n m
  • es  set
  • fr  manche
  • fr  set
  • en  set

09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis, 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel

Definició
Cadascuna de les divisions d'un partit.

Nota

  • Guanya un set el jugador o la parella que arriben primer a sis jocs, amb un mínim de dos d'avantatge. En cas d'empat a cinc jocs o més, en tennis s'afegeix un setè joc i, en cas que tampoc s'hi arribi amb l'avantatge requerit, es recorre a un joc decisiu (excepte en l'últim set, en què no hi ha joc decisiu sinó un afegiment de jocs fins que algú aconsegueix dos jocs d'avantatge); en pàdel, en canvi, es van afegint jocs al set i només hi ha joc decisiu si s'ha establert prèviament.
  • En pàdel, guanya el set la parella que arriba primer a sis joc, sempre amb un mínim de dos jocs d'avantatge. En cas d'empat a cinc jocs o més, el partit es prolonga fins que una de les parelles obté una diferència de dos jocs a favor. Si s'ha establert prèviament, l'empat a sis jocs es resol per mitjà d'un joc decisiu.
torn de bat torn de bat

09 Esports de pilota > 08 Criquet

  • ca  torn de bat, n m
  • es  entrada
  • es  inning
  • es  turno
  • fr  manche
  • fr  tour de batte
  • fr  tournée
  • en  inning

09 Esports de pilota > 08 Criquet

Definició
Cadascuna de les divisions d'un partit durant les quals fan de batedors els jugadors d'un mateix equip.

Nota

  • Un torn de bat es completa quan s'han eliminat els deu batedors de l'equip.
vara vara

09 Esports de pilota > 13 Golf

  • ca  vara, n f
  • es  varilla
  • fr  manche
  • fr  tige
  • en  shaft

09 Esports de pilota > 13 Golf

Definició
Part central d'un bastó, consistent en una barra prima, llarga, recta i de flexibilitat variable que fa d'eix.

Nota

  • 1. La vara està unida al cap.
  • 2. Les vares es classifiquen, segons el grau de flexibilitat que tinguin, en vares extrarígides, vares rígides, vares regulars i vares flexibles.