eclipsament
eclipsament
La Terra
- ca eclipsi, n m
- ca eclipsament, n m sin. compl.
- es eclipse
- fr éclipse
- en eclipse
La Terra
Definició
Intercepció total o parcial de la llum rebuda per un astre des d'un altre per la interposició d'un tercer cos celeste.
Nota
- Des de la Terra, es parla d'eclipsi de Lluna quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna; i d'eclipsi de Sol quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra.
eclipsi
eclipsi
La Terra
- ca eclipsi, n m
- ca eclipsament, n m sin. compl.
- es eclipse
- fr éclipse
- en eclipse
La Terra
Definició
Intercepció total o parcial de la llum rebuda per un astre des d'un altre per la interposició d'un tercer cos celeste.
Nota
- Des de la Terra, es parla d'eclipsi de Lluna quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna; i d'eclipsi de Sol quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra.
eclíptica
eclíptica
La Terra
- ca eclíptica, n f
- es eclíptica
- fr écliptique
- en ecliptic
La Terra
Definició
Circumferència màxima de l'esfera celeste que forma un angle de 23° 27' amb l'equador celeste, i que assenyala el camí aparent del Sol durant l'any.
eclíptica
eclíptica
La Terra
- ca eclíptica, n f
- es eclíptica
- fr écliptique
- en ecliptic
La Terra
Definició
Cercle màxim de l'esfera terrestre que forma un angle de 23° 27' amb l'equador.
ecologia
ecologia
Biogeografia
- ca ecologia, n f
- es ecología
- fr écologie
- en ecology
Biogeografia
Definició
Branca de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi.
ecosfera
ecosfera
Biogeografia
- ca biosfera, n f
- ca ecosfera, n f sin. compl.
- es biosfera
- es ecosfera
- fr biosphère
- fr écosphère
- en biosphere
- en ecosphere
Biogeografia
Definició
Capa de la Terra on es desenvolupa la vida, que inclou les parts de la litosfera, la hidrosfera i l'atmosfera poblades per éssers vius.
ecosistema
ecosistema
Biogeografia
- ca ecosistema, n m
- ca biogeocenosi, n f sin. compl.
- es biogeocenosis
- es ecosistema
- fr biogéocénose
- fr écosystème
- en biogeocenosis
- en biogeocoenosis
- en ecosystem
Biogeografia
Definició
Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten, amb totes les seves interrelacions i els intercanvis de matèria i energia que hi tenen lloc.
ecotip
ecotip
Biogeografia
- ca ecotip, n m
- ca ecotipus, n m sin. compl.
- es ecotipo
- fr écotype
- en ecotype
Biogeografia
Definició
Subdivisió genètica i ecològica d'una espècie, deguda a una adaptació a condicions ambientals determinades.
ecotipus
ecotipus
Biogeografia
- ca ecotip, n m
- ca ecotipus, n m sin. compl.
- es ecotipo
- fr écotype
- en ecotype
Biogeografia
Definició
Subdivisió genètica i ecològica d'una espècie, deguda a una adaptació a condicions ambientals determinades.
ecotò
ecotò
Biogeografia
- ca ecotò, n m
- es ecotono
- fr écotone
- en ecotone
Biogeografia
Definició
Zona de transició entre dues comunitats o biomes adjacents diferents.
Nota
- Per exemple, el límit entre un bosc i un prat o les vores d'un riu que corre per un prat.