Back to top
assimilació assimilació

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

  • ca  assimilació, n f
  • es  asimilación
  • fr  assimilation
  • en  assimilation

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

Definició
Procés consistent a incorporar un objecte o les seves propietats a un esquema mental o estructura cognitiva.
assimilació assimilació

Pedagogia general > Antropologia de l'educació

  • ca  assimilació, n f
  • es  asimilación
  • fr  assimilation
  • en  assimilation

Pedagogia general > Antropologia de l'educació

Definició
Procés pel qual una persona o un col·lectiu s'incorpora a una altra cultura, generalment dominant, n'adopta els senyals identitaris i alhora va abandonant els de la seva cultura d'origen.
doble titulació doble titulació

Organització i gestió educatives > Administració educativa

  • ca  doble titulació, n f
  • es  doble titulación
  • fr  double diplôme
  • en  double degree
  • en  dual degree

Organització i gestió educatives > Administració educativa

Definició
Menció que s'acredita mitjançant un document que dona fe que una persona ha superat uns estudis universitaris que abasten àrees pròpies de diversos àmbits de coneixement i es cursen en un sol programa integrat.

Nota

  • La durada d'aquests estudis orientats a l'obtenció de dos títols oficials és superior al que comportaria l'obtenció d'una sola titulació però molt inferior al que implicaria cursar les dues carreres de manera consecutiva.
estimulació primerenca estimulació primerenca

Educació especial > Necessitats educatives especials

  • ca  estimulació primerenca, n f
  • ca  estimulació precoç, n f sin. compl.
  • es  estimulación precoz
  • fr  stimulation précoce
  • en  early stimulation

Educació especial > Necessitats educatives especials

Definició
Estratègia d'intervenció consistent en l'aplicació d'estímuls sensorials abans del que és habitual en les primeres edats del desenvolupament infantil amb la finalitat de formar i consolidar els processos d'adquisició dels aprenentatges en infants que presenten deficiències sensorials, motrius o intel·lectuals, de caràcter congènit o adquirit.
examen de prova examen de prova

Didàctica > Avaluació de l'aprenentatge

  • ca  examen de prova, n m
  • ca  examen blanc, n m sin. compl.
  • es  examen de prueba
  • fr  examen blanc
  • en  mock
  • en  mock exam
  • en  mock simulation

Didàctica > Avaluació de l'aprenentatge

Definició
Examen preparatori que serveix a l'alumne per a practicar abans de l'examen real.

Nota

  • La denominació catalana examen blanc és pròpia d'Andorra.
limitació en l'activitat limitació en l'activitat

Educació especial > Discapacitats

  • ca  limitació en l'activitat, n f
  • es  limitación en la actividad
  • fr  limitation de l'activité
  • en  activity limitation

Educació especial > Discapacitats

Definició
Reducció de la capacitat d'una persona per a dur a terme una activitat determinada.

Nota

  • El terme limitació en l'activitat (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001, i substitueix la denominació discapacitat de la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980. A la CIF discapacitat denomina un concepte més ampli (vegeu l'entrada corresponent).
situació de risc situació de risc

Pedagogia social > Educació social

  • ca  situació de risc, n f
  • es  situación de riesgo
  • fr  situation de risque
  • en  at-risk situation
  • en  situation of risk

Pedagogia social > Educació social

Definició
Situació en la qual el desenvolupament i el benestar d'una persona o un grup es veu limitat o perjudicat per qualsevol circumstància personal, social o familiar.
títol acadèmic títol acadèmic

Organització i gestió educatives > Administració educativa

  • ca  títol acadèmic, n m
  • ca  titulació, n f
  • ca  titulació acadèmica, n f
  • es  titulación académica
  • es  título académico
  • fr  diplôme
  • en  degree

Organització i gestió educatives > Administració educativa

Definició
Menció acreditada per un document que dona fe que una persona ha superat uns estudis determinats dins del sistema d'educació formal.