Back to top
  • ca  quocient intel·lectual, n m
  • ca  QI, n m sigla
  • es  cociente intelectual
  • es  coeficiente intelectual
  • es  CI sigla
  • en  intelligence quotient
  • en  IQ sigla

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Quocient entre la intel·ligència d'un individu, mesurada amb una sèrie de proves, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i grup social.

Nota

  • El quocient intel·lectual acostuma a mantenir-se relativament estable al llarg dels anys. Abasta una escala quantitativa de valors, en la qual la intel·ligència mitjana se situa en el 100, mentre que els valors per sota de 70 es consideren propis de retard mental i els valors per sobre de 130, propis d'intel·ligència superior.
quadrantanopia quadrantanopia

Neurologia

  • ca  quadrantanòpsia, n f
  • ca  quadrantanopia, n f sin. compl.
  • es  cuadrantanopía
  • es  cuadrantanopsia
  • en  quadrantanopia
  • en  quadrantanopsia

Neurologia

Definició
Visió deficient o ceguesa en un quadrant del camp visual d'un o ambdós ulls com a conseqüència d'una lesió a la via òptica.
quadrantanòpsia quadrantanòpsia

Neurologia

  • ca  quadrantanòpsia, n f
  • ca  quadrantanopia, n f sin. compl.
  • es  cuadrantanopía
  • es  cuadrantanopsia
  • en  quadrantanopia
  • en  quadrantanopsia

Neurologia

Definició
Visió deficient o ceguesa en un quadrant del camp visual d'un o ambdós ulls com a conseqüència d'una lesió a la via òptica.
quadriparèsia quadriparèsia

Neurologia

  • ca  tetraparèsia, n f
  • ca  quadriparèsia, n f sin. compl.
  • es  cuadriparesia
  • es  tetraparesia
  • en  quadriparesis
  • en  tetraparesis

Neurologia

Definició
Parèsia que afecta les quatre extremitats produïda per lesions de la motoneurona superior, malalties neuromusculars o trastorns psiquiàtrics.

Nota

  • La tetraparèsia pot presentar-se amb flaccidesa (com a la síndrome de Guillem Barré) o amb espasticitat (per exemple, secundària a una lesió medul·lar).
quadriplegia quadriplegia

Neurologia

  • ca  tetraplegia, n f
  • ca  quadriplegia, n f sin. compl.
  • es  cuadriplejía
  • es  tetraplejía
  • en  quadriplegia
  • en  tetraplegia

Neurologia

Definició
Paràlisi de les extremitats superiors i inferiors produïda per una lesió cerebral, del sistema nerviós perifèric o medul·lar a nivell cervical alt.
qualia [la] qualia [la]

Neurobiologia del comportament

  • ca  qualia [la], n m pl
  • es  qualia
  • en  qualia

Neurobiologia del comportament

Definició
Conjunt d'estats mentals que tenen un contingut fenomènic elemental procedent de l'experiència subjectiva conscient.
quart parell cranial quart parell cranial

Neuroanatomia

  • ca  nervi troclear, n m
  • ca  IV parell cranial, n m sin. compl.
  • ca  nervi patètic, n m sin. compl.
  • ca  quart parell cranial, n m sin. compl.
  • es  cuarto par craneal
  • es  IV par craneal
  • es  nervio patético
  • es  nervio troclear
  • en  cranial nerve IV
  • en  fourth cranial nerve
  • en  pathetic nerve
  • en  trochlear nerve

Neuroanatomia

Definició
Nervi cranial que s'origina a la cara dorsal del mesencèfal, es decussa i innerva el múscul oblic superior de l'ull.
quequesa quequesa

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  quequesa, n f
  • es  tartamudez
  • en  stuttering

Neuropsicologia i psiquiatria

Definició
Alteració de la parla caracteritzada per la repetició espasmòdica de sons, especialment de consonants inicials, i per l'allargament de sons i pauses.

Nota

  • La quequesa forma part de les alteracions vinculades amb la disfèmia. S'ha relacionat amb trastorns de l'activació cerebral de les àrees lingüístiques i amb la representació bilateral del llenguatge.
quiasma òptic quiasma òptic

Neuroanatomia

  • ca  quiasma òptic, n m
  • es  quiasma óptico
  • en  optic chiasm

Neuroanatomia

Definició
Regió de la via òptica en la qual es decussen contralateralment la part dels axons de les cèl·lules ganglionars de la retina que recullen la informació dels hemicamps retinals interns.

Nota

  • La lesió del quiasma òptic implica la pèrdua de visió dels hemicamps visuals externs o temporals que es perceben sobre els hemicamps retinals interns o nasals.
quimioceptor quimioceptor

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  quimioceptor, n m
  • ca  quimioreceptor, n m
  • es  quimiorreceptor
  • en  chemoreceptor

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Receptor sensorial que detecta la presència d'estímuls de naturalesa química i transmet als centres nerviosos la informació sobre la composició i les característiques d'aquestes substàncies.