baix relleu
baix relleu
Escultura
- ca baix relleu, n m
- es bajo relieve
- es bajorrelieve
- en bas-relief
- en low relief
Escultura
Definició
Relleu en el qual les figures sobresurten del suport menys de la meitat del seu volum.
baixos
baixos
Arquitectura i urbanisme
- ca planta baixa, n f
- ca baixos, n m pl sin. compl.
- es bajos
- es planta baja
- en first floor
- en ground floor
Arquitectura i urbanisme
Definició
Pis situat a nivell del carrer.
Nota
- La denominació anglesa ground floor és pròpia de l'anglès britànic i la denominació anglesa first floor és pròpia de l'anglès americà.
balcó
balcó
Arquitectura i urbanisme
- ca balcó, n m
- es balcón
- en balcony
Arquitectura i urbanisme
Definició
Obertura de l'alçada d'una porta, feta a la façana d'un edifici i corresponent a un pis, per donar llum i ventilació a l'interior, protegida per una plataforma més o menys volada circuïda per una barana.
balcó llarg
balcó llarg
Arquitectura i urbanisme
- ca balcona, n f
- ca balcó llarg, n m sin. compl.
- es balcón
- es balcón corrido
Arquitectura i urbanisme
Definició
Balcó en què la plataforma abraça dues o més obertures.
balcona
balcona
Arquitectura i urbanisme
- ca balcona, n f
- ca balconada, n f
- es balcón
Arquitectura i urbanisme
Definició
Balcó de grans dimensions.
balcona
balcona
Arquitectura i urbanisme
- ca balcona, n f
- ca balcó llarg, n m sin. compl.
- es balcón
- es balcón corrido
Arquitectura i urbanisme
Definició
Balcó en què la plataforma abraça dues o més obertures.
balconada
balconada
Arquitectura i urbanisme
- ca balcona, n f
- ca balconada, n f
- es balcón
Arquitectura i urbanisme
Definició
Balcó de grans dimensions.
balconada
balconada
Arquitectura i urbanisme
- ca balconada, n f
- es balconaje
- es balconería
Arquitectura i urbanisme
Definició
Conjunt de balcons d'un edifici.
baldaquí
baldaquí
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca baldaquí, n m
- es baldaquín
- es baldaquino
- en baldachin
- en baldaquin
- en ciborium
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definició
Construcció exempta o sortint d'una paret, sostinguda per columnes, que cobreix un altar o una trona.
balteus
balteus
Escultura
- ca balteus, n m
- es bálteo
- es balteus
- en balteus
Escultura
Definició
Motllura que cenyeix pel mig la part lateral de les volutes d'un capitell jònic.
