balcó
balcó
Arquitectura i urbanisme
- ca balcó, n m
- es balcón
- en balcony
Arquitectura i urbanisme
Definició
Obertura de l'alçada d'una porta, feta a la façana d'un edifici i corresponent a un pis, per donar llum i ventilació a l'interior, protegida per una plataforma més o menys volada circuïda per una barana.
balcona
balcona
Arquitectura i urbanisme
- ca balcona, n f
- ca balconada, n f
- es balcón
Arquitectura i urbanisme
Definició
Balcó de grans dimensions.
balcona
balcona
Arquitectura i urbanisme
- ca balcona, n f
- ca balcó llarg, n m sin. compl.
- es balcón
- es balcón corrido
Arquitectura i urbanisme
Definició
Balcó en què la plataforma abraça dues o més obertures.