julep
julep
Farmacologia
- ca julep, n m
- es julepe
- en julep
Farmacologia
Definició
Poció calmant feta amb aigua destil·lada i xarops.
julivert
julivert
.FITXA MODIFICADA, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca julivert, n m
- es perejil
- fr persil
- en parsley
- nc Petroselinum crispum
.FITXA MODIFICADA, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d'alçada, conreada i rarament subespontània entre les pedres i al peu dels murs de zones rurals, les fulles de la qual són molt emprades com a condiment. Les fulles i els fruits, en decuit o infusió, i les arrels en decuit, tenen virtuts aperitives, diürètiques, digestives i remineralitzants, i han estat emprats també com a emmenagogs. De les llavors, hom obté l'oli de julibert (apiol oficinal).
julivert bord
julivert bord
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca fumària oficinal, n f
- ca cendrosa, n f sin. compl.
- ca herba de colom, n f sin. compl.
- ca herba de foc, n f sin. compl.
- ca herba de fum, n f sin. compl.
- ca herba dels innocents, n f sin. compl.
- ca julivert bord, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- nc Fumaria officinalis
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Planta anual o monocàrpica, que creix en camps de cultiu de les valls pirinenques, comarques del litoral i zones continentals poc plujoses, de tots els Països Catalans. La planta florida, en infusió, ha estat emprada com a depuratiu i diürètica, i contra les malalties del fetge. Com a ús extern, ha estat usada també contra erupcions cutànies.
julivertassa
julivertassa
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia
- ca cicuta, n f
- ca cicuta metzinosa, n f sin. compl.
- ca fonoll de bou, n m sin. compl.
- ca julivertassa, n f sin. compl.
- es cicuta
- fr ciguë
- en hemlock
- nc Conium maculatum
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia
Definició
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, que desprèn una olor desagradable en macar-la. Té la tija robusta, molt sovint amb taques purpurines, i les flors, blanques. És la planta metzinosa més coneguda com a tal, i en l'antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants. La seva gran toxicitat és deguda als anomenats alcaloides de la cicuta (coniïna, conhidrina, γ-coniceïna), que produeixen un blocatge neuromuscular, amb paràlisi respiratòria. La medicina homeopàtica ha emprat la cicuta com a antineuràlgic i antiespasmòdic.
jumping
jumping
Malalties i síndromes, Neurologia, Pediatria
- ca malaltia de Gilles de la Tourette, n f
- ca jumping, n m sin. compl.
- ca malaltia de Guinon, n f sin. compl.
- ca malaltia dels tics, n f sin. compl.
- ca miospàsia impulsiva, n f sin. compl.
- ca síndrome de Gilles de la Tourette, n f sin. compl.
- ca tic coreic progressiu, n m sin. compl.
- ca tic de Guinon, n m sin. compl.
Malalties i síndromes, Neurologia, Pediatria
Definició
Malaltia caracteritzada per la intensitat i difusió progressivament creixent de múltiples tics, sovint incessants, en forma de tics facials, respiratoris, fonatoris, de salutació i dels membres, que s'alternen i succeeixen constantment. S'inicia a l'edat infantil i s'associa amb coprolàlia i impulsos sexuals agressius. A vegades adopta un caràcter familiar i també pot remetre durant l'adolescència, bé que en altres casos persisteix durant tota la vida.
Es caracteritza per la importància i la generalització progressiva dels tics en subjectes afectes de trastorns psíquics greus.
Nota
- La denominació jumping és un anglicisme que prové del verb anglès to jump saltar.
junció hermètica
junció hermètica
Anatomia > Citologia
- ca zònula oclusiva, n f
- ca junció hermètica, n f sin. compl.
Anatomia > Citologia
Definició
Un dels elements del complex de junció de les cèl·lules epitelials, situat a prop de la superfície lliure.
junció intermèdia
junció intermèdia
Anatomia > Citologia
- ca zònula adherent, n f
- ca junció intermèdia, n f sin. compl.
Anatomia > Citologia
Definició
Un dels elements del complex de junció de les cèl·lules epitelials, situat per sota de la zònula oclusiva.
juntura
juntura
Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca articulació, n f
- ca joc, n m sin. compl.
- ca jugament, n m sin. compl.
- ca juntura, n f sin. compl.
- es articulación
- fr articulation
- en articulation
- en joint
Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia
Definició
En odontologia, disposició de diverses dents postisses de manera que reemplacin eficaçment aquelles peces que supleixen.
Nota
- La denominació jugament es considera obsoleta.
juntura
juntura
Odontoestomatologia
- ca articulació, n f
- ca joc, n m sin. compl.
- ca jugament, n m sin. compl.
- ca juntura, n f sin. compl.
- es articulación
- fr articulation
- en articulation
- en joint
Odontoestomatologia
Definició
En odontologia, relació de contacte entre les cares oclusals de les dents durant la masticació.
Nota
- La denominació jugament es considera obsoleta.
juntura
juntura
.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes generals, Material mèdic i ortopèdic
- ca articulació, n f
- ca joc, n m sin. compl.
- ca juntura, n f sin. compl.
- es articulación, n f
- fr articulation, n f
- en articulation, n
- en joint, n
.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes generals, Material mèdic i ortopèdic
Definició
Punt d'unió de dues peces d'instrumentació quirúrgica o d'utillatge general que permet un desplaçament angular de l'una respecte a l'altra.
Nota
- La denominació jugament es considera obsoleta.
