Back to top

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
m- m-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

  • ca  meta-
  • ca  m- abrev.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definició
Prefix que, en un anell benzènic, indica la substitució en les posicions 1, 3. És escrit en cursiva i se'l representa per m-.
m-hidroxifenilpropanolamina m-hidroxifenilpropanolamina

.FITXA MODIFICADA 2017, Angiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Otorrinolaringologia, Disciplines de suport > Química

  • ca  metaraminol, n m
  • ca  m-hidroxifenilpropanolamina, n f sin. compl.
  • ca  m-hidroxinorefedrina, n f sin. compl.
  • es  metaraminol, n m
  • fr  métaraminol, n m
  • en  metaraminol, n
  • CAS  54-49-9

.FITXA MODIFICADA 2017, Angiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Otorrinolaringologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac derivat de l'epinefrina, d'una marcada i prolongada acció hipertensiva deguda a la vasoconstricció perifèrica que provoca.

Nota

  • El metaraminol també és emprat com a descongestionant nasal.

    La forma metaraminol és pròpia de la versió catalana de DCI.
m-hidroxinorefedrina m-hidroxinorefedrina

.FITXA MODIFICADA 2017, Angiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Otorrinolaringologia, Disciplines de suport > Química

  • ca  metaraminol, n m
  • ca  m-hidroxifenilpropanolamina, n f sin. compl.
  • ca  m-hidroxinorefedrina, n f sin. compl.
  • es  metaraminol, n m
  • fr  métaraminol, n m
  • en  metaraminol, n
  • CAS  54-49-9

.FITXA MODIFICADA 2017, Angiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Otorrinolaringologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Fàrmac derivat de l'epinefrina, d'una marcada i prolongada acció hipertensiva deguda a la vasoconstricció perifèrica que provoca.

Nota

  • El metaraminol també és emprat com a descongestionant nasal.

    La forma metaraminol és pròpia de la versió catalana de DCI.
  • ca  mà, n f
  • es  mano
  • fr  main
  • en  hand
  • la  manus

Anatomia

Definició
Part terminal de l'extremitat superior humana, que comprèn el carp, el metacarp i els dits.

Per analogia, es diu també de qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadrúpedes i, en els mamífers, de l'extremitat posterior que té el dit gros oposable als altres.

Nota

  • 1. La denominació prové del llatí manus.

    2. La denominació llatina manus s'usa en algunes expressions com ara manus cava, manus valga, manus vara, etc.
mà apostòlica mà apostòlica

Anatomia patològica, Neurologia

  • ca  mà apostòlica, n f

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Forma especial de flexió dels dits en els casos de retracció palmar de la malaltia de Dupuytren.
mà cadavèrica mà cadavèrica

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

  • ca  mà cadavèrica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

Definició
Aspecte de la mà en supinació i extensió i amb les masses musculars molt atrofiades, pròpia de l'atròfia muscular progressiva.
mà contracturada mà contracturada

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Fisioteràpia

  • ca  mà contracturada, n f
  • ca  mà de faquir, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Fisioteràpia

Definició
Contractura de la mà en flexió intensa, de tal manera que les ungles es claven en el palmell.
mà d'escrivent mà d'escrivent

Anatomia patològica, Neurologia

  • ca  mà d'escrivent, n f
  • en  writing hand

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Posició de la mà en què sembla que els dits estiguin aguantant una ploma per a escriure, pròpia de la paràlisi agitant.
mà d'esquelet mà d'esquelet

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

  • ca  mà d'esquelet, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

Definició
Mà molt atrofiada, mantinguda en posició d'extensió, pròpia de l'atròfia muscular progressiva.
mà d'urpa mà d'urpa

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

  • ca  grapa cubital, n f
  • ca  mà d'urpa, n f sin. compl.
  • es  mano en garra
  • fr  main en griffe
  • en  clawhand

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Disposició que adopta la mà en la paràlisi cubital caracteritzada per una flexió reductible dels dits anular i menovell. És deguda a la paràlisi dels interossis extensors de les falanges distals d'aquests dits, innervats pel cubital, i a l'acció indemne dels flexors digitals profunds, innervats pel medià.
Aspecte de la mà degut a la paràlisi dels interossis i els lumbricals. Per l'acció dels antagonistes -extensors i flexors comuns dels dits- produeix la hiperextensió de la primera falange i la flexió de les altres dues. S'observa en la paràlisi cubital i en l'amiotròfia espinal. ((mà d'urpa))