Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de criteris terminològics

Presentació
GEL GRANULAT, GEL GREIXÓS, GEL EN CROSTA I GEL EN GALETES O BÉ FRAZIL ICE, GREASE ICE, NILAS I PANCAKE ICE? GEL GRANULAT, GEL GREIXÓS, GEL EN CROSTA I GEL EN GALETES O BÉ FRAZIL ICE, GREASE ICE, NILAS I PANCAKE ICE?

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

  • ca  GEL GRANULAT, GEL GREIXÓS, GEL EN CROSTA I GEL EN GALETES O BÉ FRAZIL ICE, GREASE ICE, NILAS I PANCAKE ICE?

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

Definició
Les denominacions gel granulat, gel greixós, gel en crosta i gel en galetes són les formes que es consideren adequades en català per a referir-se als equivalents anglesos frazil ice, grease ice, nilas i pancake ice. Totes quatre són formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, que designen fases diferents del procés de congelació de l'aigua marina, o d'aigües continentals turbulentes, en climes molt freds.

Les diferències establertes entre el gel granulat i el gel greixós són les següents:

- El gel granulat, o glaç granulat, és la primera etapa de la formació del gel, en què el gel està constituït per un conjunt de petits cristalls que suren transportats pel corrent.
. Els equivalents castellans són los cristales de hielo, el hielo cristalino i el hielo frazil; els francesos, le frasil (amb la variant ortogràfica frazil) i le sorbet , i els anglesos, the frazil i the frazil ice.

- El gel greixós, o glaç greixós, és la segona etapa de la formació del gel, en què el gel constitueix una capa prima i espessa de cristalls agrupats, només dèbilment consolidats entre si, que sura a la superfície de l'aigua i li dona una aparença oliosa.
. Els equivalents castellans són el hielo graso, el hielo grasoso i el hielo pastoso; els francesos, la glace pâteuse, la glace pelliculaire i també le sorbet, i els anglesos, the grease ice i the lard ice.

Finalment, el gel en crosta i el gel en galetes són dues possibles etapes finals de la formació de gel:

- El gel en crosta, o glaç en crosta, és el gel constituït com una capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós; aquesta capa sura a la superfície de l'aigua i s'ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
. L'equivalent castellà és el nilas; el francès, le nilas, i l'anglès, the nilas.

- El gel en galetes, o glaç en galetes, és el gel constituït per un conjunt de fragments de forma aproximadament circular d'entre 30 cm i 3 m de diàmetre i de 10 cm de gruix, que es forma en aigües agitades també a partir del gel greixós; aquests fragments tenen les vores aixecades pel xoc constant entre ells mateixos.
. Els equivalents castellans són los discos de hielo, el hielo panqueque i los panqueques de hielo; els francesos, la glace en assiette (o la glace en assiettes), la glace en crêpes i la glace en galettes, i l'anglès, pancake ice.

Nota

GELIVITAT, GELADICITAT, RESISTÈNCIA A LA GELADA, RESISTÈNCIA ALS CICLES DE GEL-DESGEL O RESISTÈNCIA AL XOC TÈRMIC? GELIVITAT, GELADICITAT, RESISTÈNCIA A LA GELADA, RESISTÈNCIA ALS CICLES DE GEL-DESGEL O RESISTÈNCIA AL XOC TÈRMIC?

Criteris d'especialitat > Construcció

  • ca  GELIVITAT, GELADICITAT, RESISTÈNCIA A LA GELADA, RESISTÈNCIA ALS CICLES DE GEL-DESGEL O RESISTÈNCIA AL XOC TÈRMIC?
  • es  helacidad (gelivitat), n f
  • es  heladicidad (gelivitat), n f
  • es  susceptibilidad a la helada (gelivitat), n f
  • fr  gélivité (gelivitat), n f
  • it  gelività (gelivitat), n f
  • pt  gelevidade (gelivitat), n f
  • en  frost susceptibiity (gelivitat), n
  • en  gelivity (gelivitat), n
  • en  liability to frost damage (gelivitat), n
  • de  Frostempfindlichkeit (gelivitat), n f

Criteris d'especialitat > Construcció

Definició
Es considera que la forma adequada és gelivitat (nom femení), i no *geladicitat, ni*resistència a la gelada, ni *resistència als cicles de gel-desgel, ni *resistència al xoc tèrmic.

Els motius de la tria de gelivitat són els següents:
(1) Deriva de l'adjectiu geliu -a, que té un significat clarament relacionat en el diccionari d'Enciclopèdia Catalana ("Dit del material que es glaça fàcilment i, doncs, s'esquerda"); en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, geliu -a té el significat genèric "Fred com el glaç", com a sinònim de gèlid -a.
(2) Es documenta en obres especialitzades i terminològiques.
(3) Té el vistiplau dels especialistes.
(4) És una forma paral·lela a altres noms creats sobre adjectius acabats en -iu amb l'adjunció del sufix -itat, que hi dona el significat 'capacitat de': absortiu --> absortivitat, conductiu --> conductivitat, inductiu --> inductivitat, etc.
(5) És una forma anàloga a les utilitzades en francès, italià, portuguès i anglès.

En canvi, *geladicitat, *resistència a la gelada, *resistència als cicles de gel-desgel i *resistència al xoc tèrmic presenten problemes:
- *geladicitat, tot i ser una forma molt utilitzada en l'àmbit, és un calc del castellà que no es pot justificar a partir dels recursos del català: aquesta forma pressuposa com a base un adjectiu *geladís o *gelàdic al qual s'hauria adjuntat el sufix -itat, però aquests adjectius pressuposats no existeixen en català; en castellà, en canvi, sí que hi ha un adjectiu heladizo -za que permet crear heladicidad.
- *resistència a la gelada, *resistència als cicles de gel-desgel i *resistència al xoc tèrmic són formes semànticament adequades, però resulten massa llargues i, per tant, poc pràctiques per a contextos en què totes les llengües estudiades disposen de formes sintètiques.

La gelivitat és la capacitat d'un material porós de resistir les glaçades o, més específicament, els cicles de congelació i descongelació.

Nota

GENTRIFICACIÓ O ENNOBLIMENT? GENTRIFICACIÓ O ENNOBLIMENT?

Criteris d'especialitat > Construcció, Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  GENTRIFICACIÓ O ENNOBLIMENT?
  • es  aburguesamiento (gentrificació), n m
  • es  elitización (gentrificació), n f
  • es  elitización residencial (gentrificació), n f
  • es  gentrificación (gentrificació), n f
  • fr  élitisation (gentrificació), n f
  • fr  embourgeoisement (gentrificació), n m
  • fr  gentrification (gentrificació), n f
  • it  gentrification (gentrificació), n f
  • it  gentrificazione (gentrificació), n f
  • pt  gentrificação (gentrificació), n f
  • en  gentrification (gentrificació), n
  • de  Gentrifikation (gentrificació), n f

Criteris d'especialitat > Construcció, Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Es considera que la forma adequada és gentrificació (nom femení), i no *ennobliment.

Els motius de la tria de gentrificació (decisió presa pel Consell Supervisor del TERMCAT) en comptes de *ennobliment (que era la forma normalitzada l'any 1997 pel mateix Consell Supervisor) són els següents:
(1) Tot i que l'original anglès gentrification està creat sobre gentry ('alta burgesia'), en català es percep com una forma neutra respecte a la bondat d'aquest procés de transformació, el qual es pot considerar positiu urbanísticament però negatiu per a la població desplaçada.
(2) Es documenta en molts contextos d'especialitat i té l'aval dels especialistes, que la consideren consolidada.
(3) És paral·lela al tractament d'adaptació del manlleu que hi han donat majoritàriament les altres llengües estudiades.

En canvi, *ennobliment (que era la forma normalitzada anteriorment) presenta problemes:
(1) Atribueix clarament un valor positiu al procés urbanístic de transformació.
(2) Ha tingut una baixa implantació.

La gentrificació és la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l'arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta. El resultat és un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables.

Nota

GESTANT O MARE PER SUBSTITUCIÓ O BÉ GESTANT O MARE SUBROGADA? PARE | MARE D'INTENCIÓ, COMITENT O SUBROGADOR? GESTANT O MARE PER SUBSTITUCIÓ O BÉ GESTANT O MARE SUBROGADA? PARE | MARE D'INTENCIÓ, COMITENT O SUBROGADOR?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Dret

  • ca  GESTANT O MARE PER SUBSTITUCIÓ O BÉ GESTANT O MARE SUBROGADA? PARE | MARE D'INTENCIÓ, COMITENT O SUBROGADOR?
  • es  gestante por sustitución (gestant per substitució), n f
  • es  madre de alquiler (gestant per substitució), n f
  • es  madre portadora (gestant per substitució), n f
  • es  madre subrogada (gestant per substitució), n f
  • es  padre comitente | madre comitente (pare d'intenció | mare d'intenció), n m, f
  • es  padre de intención | madre de intención (pare d'intenció | mare d'intenció), n m, f
  • fr  mère de substitution (gestant per substitució), n f
  • fr  mère porteuse (gestant per substitució), n f
  • fr  parent intentionnel (pare d'intenció | mare d'intenció), n m
  • fr  père d'intention | mère d'intention (pare d'intenció | mare d'intenció), n m, f
  • en  intended father [m] | intended mother [f] (pare d'intenció | mare d'intenció), n
  • en  intended parent (pare d'intenció | mare d'intenció), n
  • en  surrogate mother (gestant per substitució), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Dret

Definició
Tant gestant per substitució i gestant subrogada (noms femenins) com pare d'intenció i mare d'intenció (nom masculí i femení) es consideren formes adequades, encara que fan referència a diferents persones implicades en un mateix procés de gestació; en canvi, no es consideren adequades les formes *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora.

- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.

- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però, també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.

En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).

Nota

  • 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
GIHAD O JIHAD? NOM MASCULÍ O NOM FEMENÍ? GIHAD O JIHAD? NOM MASCULÍ O NOM FEMENÍ?

Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  GIHAD O JIHAD? NOM MASCULÍ O NOM FEMENÍ?
  • ex  gihadisme (EXEMPLE de derivat de gihad), n m
  • ex  gihadista (EXEMPLE de derivat de gihad), n m, f
  • es  jihad (gihad), n f
  • es  yihad (gihad), n f
  • fr  djihad (gihad), n m
  • fr  jihad (gihad), n m
  • en  jehad (gihad), n
  • en  jihad (gihad), n

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Es considera que en català la grafia adequada és gihad, i el gènere correcte, el masculí. En canvi, no es consideren adequats ni la grafia *jihad ni el gènere femení.

Els motius de la tria de la grafia gihad són els següents:
(1) És la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans com a adaptació de l'àrab جهاد, literalment 'esforç', 'lluita'.
(2) S'ajusta a la grafia habitual del català per a aquest so.
Ex.: girafa, gibrell, gimnàs.
(2) És l'adaptació avalada per la majoria d'especialistes (malgrat que la grafia jihad és habitual en altres llengües).

Els motius de la tria del gènere masculí són els següents:
(1) És el gènere que té aquesta paraula en àrab.
(2) Formalment, la falta d'un morfema que es pugui interpretar com a femení contribueix a interpretar la forma com a masculina.
(3) No s'hi pot deduir un nom implícit clar que porti al gènere femení, ja que gihad tant es pot assimilar a un esforç individual com a una guerra religiosa.

El gihad té dos significats: és l'esforç de superació i de resistència individual o col·lectiu dels fidels musulmans contra el mal i és també la guerra encaminada a expandir o defensar l'islam.

Nota

  • 1. En català, els derivats més usuals de gihad són gihadisme i gihadista, escrits amb g- igual que la forma de què parteixen.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de gihad al Cercaterm, i també el document de criteri original, El gihad o la jihad?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/04/16/el-gihad-o-la-jihad/).
GOS D'ASSISTÈNCIA, GOS DE SENYALITZACIÓ DE SONS, GOS PIGALL, GOS GUIA, GOS D'AVÍS O GOS PER A PERSONES AMB AUTISME? GOS D'ASSISTÈNCIA, GOS DE SENYALITZACIÓ DE SONS, GOS PIGALL, GOS GUIA, GOS D'AVÍS O GOS PER A PERSONES AMB AUTISME?

Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  GOS D'ASSISTÈNCIA, GOS DE SENYALITZACIÓ DE SONS, GOS PIGALL, GOS GUIA, GOS D'AVÍS O GOS PER A PERSONES AMB AUTISME?
  • es  perro de asistencia (gos d'assistència), n m
  • es  perro de señalización de sonidos (gos de senyalització de sons), n m
  • es  perro guía (gos pigall), n m
  • es  perro oyente (gos de senyalització de sons), n m
  • es  perro señal (gos de senyalització de sons), n m
  • fr  chien d'assistance (gos d'assistència), n m
  • fr  chien d'aveugle (gos pigall), n m
  • fr  chien-guide (gos pigall), n m
  • fr  chien-guide pour personne malentendante (gos de senyalització de sons), n m
  • fr  chien-guide pour personne sourde (gos de senyalització de sons), n m
  • en  assistance dog (gos d'assistència), n
  • en  guide dog (gos pigall), n
  • en  hearing dog (gos de senyalització de sons), n
  • en  hearing ear dog (gos de senyalització de sons), n

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Tant gos d'assistència com gos de senyalització de sons, com gos pigall i gos guia, com gos d'avís i com gos per a persones amb autisme (tots sis, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un gos d'assistència és un gos ensinistrat en un centre especialitzat per a ajudar persones amb discapacitats físiques o sensorials o amb determinades malalties. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a tots els gossos especialitzats a ajudar els seus propietaris en discapacitats i malalties diverses.
. L'equivalent castellà és perro de asistencia; el francès, chien d'assistance, i l'anglès, dog assistance.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de gossos d'assistència:

- Els gossos de senyalització de sons són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat auditiva.
. Els equivalents castellans són perro de señalización de sonidos, perro oyente i perro señal; els francesos, chien-guide pour personne malentendante i chien-guide pour personne sourde, i els anglesos, hearing dog i hearing ear dog.

- Els gossos pigall, o gossos guia, són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat visual.
. L'equivalent castellà és perro guía; els francesos, chien d'aveugle i chien-guide, i l'anglès, guide dog.

- Els gossos de servei són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat física per culpa d'una malaltia, com ara l'esclerosi o una tetraplegia.

- Els gossos per a persones amb autisme són els gossos d'assistència que ajuden persones amb una discapacitat causada pel trastorn autista.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de gos d'assistència, gos de senyalització de sons i gos pigall al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com s'anomena el gos que ajuda les persones amb discapacitat auditiva?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2633).
GRAND SLAM, GRAN ESLAM O GRAN SLAM?; AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES? GRAND SLAM, GRAN ESLAM O GRAN SLAM?; AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  GRAND SLAM, GRAN ESLAM O GRAN SLAM?; AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant Grand Slam com gran eslam (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, amb significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *gran slam.

- El Grand Slam és el conjunt dels quatre grans tornejos del circuit mundial de tennis, que es disputen al llarg de dues setmanes i amb partits de tres sets guanyats en categoria masculina (en categoria femenina dos, com en la resta de tornejos). Aquests quatre tornejos són els que donen més puntuació en la classificació, més premis i també més prestigi als guanyadors.
. Els jugadors que els guanyen tots quatre en la mateixa temporada són els guanyadors del Grand Slam. (Fins ara només ho han aconseguit, per ordre cronològic, Don Budge, Maureen Connolly, Margaret Court, Rod Laver i Steffi Graf.)
. L'equivalent castellà és Grand Slam; el francès, Grand Chelem; l'italià, Grand Slam, i l'anglès, Grand Slam.

- Un gran eslam o un torneig de Grand Slam és cadascun dels quatre tornejos que formen el Grand Slam.
. Els quatre grans eslams són el de Roland Garros (disputat sobre terra batuda), el d'Austràlia (superfície dura), el dels Estats Units (superfície dura) i el de Wimbledon (herba).
. Els equivalents castellans són Grand Slam i torneo de Grand Slam; els francesos, Chelem i tournoi du Grand Chelem; els italians, Major, Slam i torneo del Grande Slam, i els anglesos, Grand Slam, Grand Slam tournament i major.

Els motius de catalanitzar Grand Slam només amb un dels sentits són els següents:
(1) Com a denominació del conjunt de tornejos, Grand Slam rep un tractament de nom propi, amb majúscules i sense adaptació ortogràfica ni flexió, perquè és una denominació pròpia del joc del bridge (victòria aconseguida amb la màxima puntuació possible) que no té traducció en català; a més, s'ajusta a l'ús que en fan majoritàriament les altres llengües.
Ex.: Steffi Graf va guanyar el Grand Slam el 1988.
(2) Com a denominació de cadascun dels quatre grans tornejos, gran eslam és un nom comú, equivalent a torneig de Grand Slam, que es pot flexionar en plural quan el context ho requereix; per tant, s'hi aplica el tractament habitual d'afegir una e- als manlleus començats amb s i consonant (com ara scanner --> escàner, starter --> estàrter, spaghetti --> espaguetis), per ajustar-los al sistema de pronúncia del català.
Ex.: Steffi Graf va guanyar 24 grans eslams.

En canvi, *gran slam és una forma híbrida, que modifica l'ortografia anglesa però no s'adapta a la pronúncia catalana.

Nota

  • 1. Grand Slam i gran eslam s'utilitzen en altres esports, a més del tennis:
    - En el món anglòfon, Grand Slam designa també els tornejos principals del golf i del rugbi.
    - En català, gran eslam designa també la millor jugada de beisbol.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de gran eslam al Cercaterm, i també el document de criteri original, El Grand Slam... o els grans eslams?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/grand-slam-o-els-grans-eslams).
GRUP SANGUINI 0 [XIFRA] O GRUP SANGUINI O [LLETRA]? GRUP SANGUINI 0 [XIFRA] O GRUP SANGUINI O [LLETRA]?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  GRUP SANGUINI 0 [XIFRA] O GRUP SANGUINI O [LLETRA]?
  • es  grupo sanguíneo 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • es  grupo sanguíneo O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • fr  groupe sanguin 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • fr  groupe sanguin O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • it  gruppo sanguigno 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • it  gruppo sanguigno O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • pt  grupo sanguíneo 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • pt  grupo sanguíneo O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
  • en  0 blood group (grup sanguini 0, grup sanguini O), n
  • en  O blood group (grup sanguini 0, grup sanguini O), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definició
Tant grup sanguini 0 [amb el núm. 0] com grup sanguini O [amb la lletra o majúscula] (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que en català metges i traductors solen preferir grup sanguini 0 [número].

Els motius que avalen tant grup sanguini 0 [número] com grup sanguini O [lletra] són els següents:
(1) Pel que fa a l'origen: Es considera que totes dues formes van sortir en substitució de l'original grup sanguini C, per a fer referència més clarament a l'absència d'antígens A i antígens B en aquest grup (enfront del grup sanguini A i el grup sanguini B). A partir d'aquí, però, hi ha divergències:
. Segons algunes fonts, la primera d'aquestes dues formes va ser grup sanguini O [lletra], creada en alemany a partir de la partícula ohne 'sense' per fer referència a l'absència d'antígens A i B. La forma grup sanguini 0, també alemanya, es va crear posteriorment.
. Segons altres fonts, la primera d'aquestes dues formes en alemany va ser grup sanguini 0 [número], també per a fer referència a l'absència dels antígens A i B. La forma grup sanguini O [lletra] es va crear posteriorment en la traducció a l'anglès per la coincidència en aquesta llengua dels noms de la xifra i la lletra.
(2) Pel que fa a l'ús: Els metges i traductors catalans solen preferir grup sanguini 0 [número], però la forma grup sanguini O [lletra] també es documenta en abundants textos especialitzats, per exemple en webs de bancs de sang.

El grup sanguini 0 (o grup sanguini O) és el grup sanguini que no té antígens A ni antígens B en els eritròcits.

Nota

GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS

Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

  • ca  GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS

Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

Definició
La grafia dels mots complexos, estiguin formats per derivació o per composició, planteja de vegades dubtes sobre la presència d'un guionet o un espai en blanc entre els formants. Per a ajudar a resoldre-ho, a continuació s'exposen les regles que determinen en quins casos els formants d'una paraula complexa s'escriuen aglutinats (és a dir, junts i sense guionet) (A), amb guionet (B), amb un espai en blanc entremig (C), amb un guionet facultatiu (D) o amb un espai en blanc facultatiu (E).


A. MOTS COMPLEXOS AGLUTINATS

A1. Derivats formats per un prefix i una base catalana.
Excepcions:
. Derivats amb no si tenen un alt grau de lexicalització (veg. B1; ex. no-metàl·lic)
. Derivats amb una base que té una particularitat gràfica (veg. C1; ex. sub 21)
. Derivats amb una base sintagmàtica o amb guionet (veg. C2; ex. anti nord-americà)

A2. Compostos formats amb dues paraules catalanes.
Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Bellpuig; Valldemossa
Excepcions:
. Compostos que posen en contacte una vocal final del primer formant i una r-, una s- o una x- del segon formant (ex. guarda-roba), amb accent gràfic en el primer formant (ex. ciència-ficció) o difícils de pronunciar o interpretar (ex. pit-roig) [Veg. B6.]
. Compostos amb punt cardinal com a primer formant (veg. B7; ex. sud-africà)
. Compostos reduplicatius (veg. B8; ex. txa-txa-txa)
. Compostos amb dos noms propis coordinats (veg. B9; ex. Catalunya-Aragó)

A3. Compostos a la manera culta (el primer formant no és una paraula lliure i acaba amb -o o amb -i).
Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina

A4. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B10, ex. action-painting).
Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei


B. MOTS COMPLEXOS AMB GUIONET

B1. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu amb un alt grau de lexicalització (és a dir, si són formes fixades, que no tenen només valor contrari a la base sense no i no admeten complements).
Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall, element no-metàl·lic; no-violència, els no-violents; no-res

B2. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet (ex.: cinccentista, noucentisme).

B3. Alguns derivats per sufixació: Si el primitiu és una paraula amb guionet o un sintagma en què el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; si el primer formant del primitiu té accent gràfic com a paraula independent, o si el resultat podria portar a una mala pronúncia.
Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
Ex. 2: camí-raler (<-- camí ral)
Ex. 3: cap-rossenc (<-- cap ros)

B4. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o segon formants.
Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mail, pH-metre; goma-2
Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.

B5. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
Ex.: anglo-nord-americà

B6. Compostos formats amb paraules catalanes en què entren en contacte la vocal final de la primera paraula i una r-, s- o x- inicials de la segona; la primera paraula té accent gràfic quan va sola, o el resultat podria ser difícil d'interpretar o portar a males pronúncies.
Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
Ex. 2: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
Ex. 3: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet (ex.: poca-soltada, vila-realenc).
Excepció: Alguns compostos antics amb primer formant accentuat com a paraula s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia (ex. usdefruit, queviures, quefer).

B7. Compostos començats amb un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet (ex. nordestejar).

B8. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatius o de significat concret s'escriuen sense guionet (ex. cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf).
Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet (ex. pingponguista, zigzaguejar).

B9. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya

B10. Compostos nominals manllevats sense adaptar que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables (ex. bel canto, femme fatale, kale borroka).
Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats (ex. [vi] pedro ximenes).
Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet (ex. agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic).
Atenció 4: Els compostos adverbials o adjectivals manllevats es mantenen separats (ex. a cappella, off the record).
Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet (ex. alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu).


C. MOTS COMPLEXOS AMB UN ESPAI EN BLANC

C1. Derivats formats per un prefix i, com a base, un element amb particularitats gràfiques (és a dir, una xifra, un símbol o bé una paraula començada amb majúscula, escrita amb cursiva o escrita entre cometes).
Ex.: sub 21; anti D; ex URSS; ex "hippy"; anti skinheads
Excepció: Si el prefix s'ajunta a un nom propi amb majúscula i el resultat és un altre nom propi, s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix (ex.: Anticrist, Prealps).

C2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
Ex.: ex alt càrrec; vacuna anti meningococ A conjugada; anti nord-americà
Excepció: Si el prefix i el primer element del sintagma ja funcionen com una paraula en altres contextos, s'escriuen aglutinats (ex.: subdirectora general, hematomes posttraumatisme cranial).


D. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB GUIONET

D1. En el cas de dos noms que actuen com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu

D2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)


E. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB ESPAI EN BLANC

E1. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet l'ús de l'espai en blanc en comptes de l'aglutinació.
Ex.: pre ocupació (=ocupació prèvia), ex portador, co rector, ex exiliat

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS, GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS i GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS

Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

  • ca  GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS

Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

Definició
A més de la qüestió del guionet, la grafia dels mots complexos té unes regles pròpies pel que fa a l'accentuació gràfica, pensades per a afavorir al màxim la interpretació i la pronúncia del mot resultant.

Aquestes regles es basen en dos grans principis:

A. MANTENIMENT DE L'ACCENT DELS FORMANTS COM A PARAULES

A1. Quan el primer formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent i s'escriu un guionet entre els dos formants.
Ex.: mà-llarg, pèl-blanc
Atenció: Com que les formes prefixades (generalment acabades amb -o o -i) no són paraules independents, aquestes formes s'adjunten sempre sense guionet i sense accent gràfic. (Ex.: sociolaboral <-- sòcio- + laboral; articoalpí <-- àrtico- + alpí)

A2. Quan el segon formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent, si és que el manteniment respon a la regla d'accentuació general.
Ex.: semiconsonàntic (<-- semi + consonàntic)
Atenció: Com a conseqüència, els compostos que tenen un monosíl·lab amb accent diacrític com a segon formant tampoc mantenen aquest accent si no el prescriuen les regles generals. (Ex.: eixugamà <-- eixuga + mà; rodamon <-- roda + món; subsol <-- sub + sòl)

B. APLICACIÓ DE LES REGLES GENERALS D'ACCENTUACIÓ AL CONJUNT

En els mots complexos sense guionet en què els formants no tenen accent quan funcionen com a paraules independents, s'apliquen al conjunt les regles generals d'accentuació per a establir si cal posar-hi accent o no.
Ex.: pinçanàs (nas no té accent, però el conjunt sí, com a paraula aguda acabada en [vocal+s]); entrepà (pa no té accent, però el conjunt sí com a paraula aguda acabada en vocal)
Atenció: En els mots complexos escrits amb guionet, no s'apliquen les regles generals d'accentuació al conjunt. (Ex.: cella-ros [i no *cella-ròs]; vint-i-u [i no *vint-i-ú])

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS, GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS i GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).