Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de criteris terminològics

Presentació
LAMINATGE AMB ESCUMA, LAMINAT D'ESCUMA O FOAMITZAT? LAMINATGE AMB ESCUMA, LAMINAT D'ESCUMA O FOAMITZAT?

Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

  • ca  LAMINATGE AMB ESCUMA, LAMINAT D'ESCUMA O FOAMITZAT?
  • es  foamizado (laminatge amb escuma), n m
  • es  laminado con espuma (laminat d'escuma), n m
  • es  laminado sobre espuma (laminatge amb escuma), n m
  • fr  tissu doublé de mousse (laminat d'escuma), n m
  • en  fabric to foam laminating (laminatge amb escuma), n
  • en  foam backed fabric (laminat d'escuma), n
  • en  foam laminated (laminat d'escuma), n
  • en  foam laminating (laminatge amb escuma), n
  • en  foam-to-fabric laminate (laminat d'escuma), n
  • en  foam-to-fabric laminating (laminatge amb escuma), n

Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definició
Tant laminatge amb escuma com laminat d'escuma (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *foamitzat.

- El laminatge amb escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una operació d'unir una o diverses capes de teixit amb una o diverses capes d'escuma plàstica, amb l'objectiu d'aconseguir un producte que ajunti les propietats de tots dos materials.
. Els equivalents castellans són foamizado i laminado sobre espuma, i els anglesos, fabric to foam laminating, foam laminating i foam-to-fabric laminating.

- Un laminat d'escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un producte que ha estat elaborat mitjançat un laminatge amb escuma.
. L'equivalent castellà és laminado con espuma; el francès, tissu doublé de mousse, i els anglesos, foam backed fabric, foam laminated i foam-to-fabric laminate.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) El laminatge amb escuma no és sinó un tipus de laminatge, en què el material no tèxtil utilitzat és escuma. (El laminatge consisteix a unir diverses capes de material tèxtil i de material no tèxtil, de manera paral·lela a l'obtenció dels anomenats productes laminats en metal·lúrgia.)
(2) El laminat d'escuma és el laminat obtingut amb aquest procés. (El laminat és el producte en forma de làmina que s'obté d'un procés de laminatge.)
(3) Tenen un ús força generalitzat entre els especialistes.
(4) Es documenten formes paral·leles en altres llengües.

En canvi, *foamitzat és un pseudoanglicisme, ja que es tracta d'un derivat català creat sobre l'anglès foam, 'escuma'. El manlleu foam resulta innecessari, i la creació *foamitzat (o *foamització, etc.) és inadequada.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats laminatge (nom masculí) per fer referència a l'operació d'acabat consistent a unir una capa de teixit o més amb una làmina o més de matèries no tèxtils, laminat (nom masculí) per fer referència al producte resultant d'un laminatge i laminar (verb transitiu) per fer referència a l'acció de fer un material que sigui un laminat.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa ESCUMA EVA, GOMA EVA, ESCUMA EVAC, GOMA EVAC, FOAM O FOAMY?
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de laminat d'escuma i laminatge amb escuma al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Foams, escumes i làmines, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/foams-escumes-i-lamines).
LLAMP O LLAMPEC? LLAMP O LLAMPEC?

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

  • ca  LLAMP O LLAMPEC?
  • es  rayo (llamp), n m
  • es  relámpago (llampec), n m
  • fr  éclair (llampec), n m
  • fr  foudre (llamp), n f
  • it  fulmine (llamp), n m
  • it  lampo (llampec), n m
  • pt  raio (llamp), n m
  • pt  relâmpago (llampec)Ç, n m
  • en  lightning (llamp), n
  • en  thunderbolt (llamp), n
  • en  thunderbolt (llampec), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

Definició
Tant llamp com llampec (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- Un llamp és una descàrrega elèctrica que té lloc dins d'un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i la terra.
. L'equivalent castellà és relámpago; el francès, foudre; l'italià, fulmine; el portuguès, raio, i els anglesos, lightning i thunderbolt.

- Un llampec és la resplendor viva i molt breu que origina un llamp. Es tracta, doncs, de la manifestació visual d'un llamp en forma de claror instantània.
. L'equivalent castellà és relámpago; el francès, éclaire; l'italià, lampo; el portuguès, relâmpago, i l'anglès, thunderbolt.

Anàlogament al llampec, el tro és la manifestació acústica d'un llamp en forma d'un soroll molt fort, que es deu a l'escalfament i a l'expansió sobtats de l'aire que provoca la descàrrega del llamp.

Nota

  • 1. De vegades es distingeix entre llamp i llampec segons que la descàrrega sigui de núvol a terra (*llamp) o bé entre dos núvols (*llampec). (Podria ser que aquesta distinció es degués al fet que, quan els llamps són entre dos núvols, únicament es veu la resplendor i no el recorregut il·luminat.) Ara bé, cal tenir en compte que aquesta altra distinció no es considera prou acurada i que no es documenta en les obres preses com a referència, de manera que es prefereix distingir entre el fenomen i la resplendor.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de llamp i llampec al Cercaterm, i també el document de criteri original, Quin llamp! O quin llampec?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-llamp-o-quin-llampec).
LLENGUA SINÍTICA O LLENGUA SÍNICA? LLENGUA SINÍTICA O LLENGUA SÍNICA?

Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura

  • ca  LLENGUA SINÍTICA O LLENGUA SÍNICA?
  • es  lengua sínica (llengua sinítica), n f
  • es  lengua sinítica (llengua sinítica), n f
  • fr  langue chinoise (llengua sinítica), n f
  • fr  langue sinitique (llengua sinítica), n f
  • en  Chinese language (llengua sinítica), n
  • en  Sinitic language (llengua sinítica), n

Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura

Definició
Es considera que la forma més adequada és llengua sinítica; en canvi, no es considera tan adequada la forma *llengua sínica.

Els motius de la tria de llengua sinítica com a forma prioritària són els següents:
(1) Es una forma lingüísticament ben construïda: l'adjectiu sinític -a està format per la base sino- (forma prefixada de Sina 'Xina'; és una creació tardana a partir del llatí), el sufix -it (crea noms per a referir-se a les persones que pertanyen a un lloc, una tribu, etc., com ara israelita, betlemita o levita) i el sufix -ic (crea adjectius a partir de noms).
(2) És una forma semànticament motivada, ja que indica una llengua que té relació amb els habitants de la Xina.
(3) Els noms de llengües solen crear-se sobre els noms dels habitants (els gentilicis) i no sobre els noms dels països.
Ex.: llengua catalana (<català, no de Catalunya); llengua danesa (<danès, no de Dinamarca); llengua anglesa (<anglès, no de Anglaterra)
(4) És una forma paral·lela a les utilitzades en altres llengües (sobretot, en francès i en anglès, ja que en castellà sembla més habitual lenguas sínicas).

En canvi, *llengua sínica, tot i que també és una forma ben construïda (l'adjectiu està format per la base sino- i el sufix -ic), és menys adequada perquè fa referència al nom del país i no al nom dels habitants, com és habitual en les llengües; d'aquesta manera, llengua sínica indicaria una llengua que té relació amb la Xina, i no una llengua que té relació amb els xinesos.

Una llengua sinítica és cadascuna de les llengües de la família sinotibetana parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia i altres territoris del sud-est asiàtic. El que habitualment es denomina xinès fa referència, en realitat, al conjunt de llengües sinítiques.

Nota

LLENGUATGE DE SIGNES O LLENGUA DE SIGNES? LLENGUATGE DE SIGNES O LLENGUA DE SIGNES?

Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura

  • ca  LLENGUATGE DE SIGNES O LLENGUA DE SIGNES?
  • es  lengua de signos (llengua de signes), n f
  • es  lenguaje de signos (llenguatge de signes), n m
  • es  lenguaje gestual (llenguatge de signes), n m
  • fr  langage de signes (llenguatge de signes), n m
  • fr  langue des signes (llengua de signes), n f
  • en  sign language (llengua de signes, llenguatge de signes), n

Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura

Definició
Tant llenguatge de signes (nom masculí) com llengua de signes (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El llenguatge de signes (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el llenguatge que utilitza principalment els gestos de les mans com a sistema comunicatiu, de manera que cada gest correspon a una lletra, una paraula o una expressió.
. Els equivalents castellans són lenguaje de signos i lenguaje gestual; el francès, langage de signes, i l'anglès, sign language.

- Una llengua de signes és una llengua concreta basada en el llenguatge de signes, pertanyent a una comunitat determinada i amb una gramàtica pròpia, utilitzada especialment per persones sordes.
Ex.: Llengua de signes catalana, llengua de signes francesa, llengua de signes anglesa.
. L'equivalent castellà és lengua de signos; el francès, langue des signes, i l'anglès, també sign language.

Es tracta, doncs, d'una diferència paral·lela a l'establerta de manera general per a llenguatge i llengua.

Nota

  • 1. La tria d'una o altra forma per a crear denominacions noves depèn del significat que hagin de tenir. Així, també hi ha els termes intèrpret de llengua de signes (professional especialitzat en la reproducció d'un text oral en llengua de signes o a l'inrevés) o videoguia de llengua de signes (videoguia que mostra vídeos explicatius de llocs d'interès turístic adaptats per a persones amb discapacitats auditives).
  • 2. La llengua de signes catalana va ser reconeguda oficialment pel Parlament de Catalunya el 1994 i regulada per llei el 2010.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de llenguatge de signes i llengua de signes al Cercaterm, i també el document de criteri original, Llenguatge de signes o llengua de signes?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/llenguatge-signes-o-llengua-signes).
LLETRA LLIGADA O LLETRA CURSIVA? LLETRA LLIGADA O LLETRA CURSIVA?

Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  LLETRA LLIGADA O LLETRA CURSIVA?
  • es  cursiva (lletra cursiva), n f
  • es  itálica (lletra cursiva), n f
  • es  letra bastardilla (lletra cursiva), n f
  • es  letra cursiva (lletra cursiva), n f
  • es  letra itálica (lletra cursiva), n f
  • es  letra ligada (lletra lligada), n f
  • fr  caractère cursif (lletra cursiva), n m
  • fr  caractère italique (lletra cursiva), n m
  • fr  cursive (lletra lligada), n f
  • fr  écriture cursive (lletra lligada), n f
  • fr  écriture liée (lletra lligada), n f
  • fr  italique (lletra cursiva), n f
  • en  cursive (lletra lligada), n
  • en  cursive handwriting (lletra lligada), n
  • en  cursive writing (lletra lligada), n
  • en  italic type (lletra cursiva), n
  • en  italic typeface (lletra cursiva), n
  • en  italics (lletra cursiva), n pl
  • en  joined-up handwriting (lletra lligada), n
  • en  joined-up writing (lletra lligada), n
  • en  joint writing (lletra lligada), n
  • en  linked writing (lletra lligada), n

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Tant lletra lligada com lletra cursiva (totes dues, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- La lletra lligada, o escriptura lligada, és un tipus d'escriptura manuscrita que uneix totes les lletres d'una mateixa paraula amb un traç.
. Tot i que designa una escriptura manuscrita, actualment els processadors de textos ofereixen algunes fonts que la imiten.
. L'equivalent castellà és letra ligada; els francesos, cursive, écriture cursive, écriture liée i cursive, i els anglesos, cursive handwriting, cursive writing, joined-up handwriting, joined-up writing, joint writing i linked writing.

- La lletra cursiva, o cursiva o lletra itàlica, és una lletra d'impremta que té els caràcters inclinats cap a la dreta per a imitar la lletra manuscrita de l'època en què es va crear (es considera que el creador va ser l'editor Aldo Manuzio el 1501).
. Actualment aquest estil de lletra es fa servir per a destacar determinades paraules d'un text respecte a la lletra rodona de la resta del text (és a dir, la lletra d'impremta normal). Són paraules amb un ús metalingüístic, paraules en què el lector s'ha de fixar, estrangerismes, títols d'obres, etc.
. Els equivalents castellans són cursiva, itálica, letra bastardilla, letra cursiva i letra itálica; els francesos, caractère cursif, caractère italique i italique, i els anglesos, italic type, italic typeface i italics.

La confusió entre la lletra lligada i la lletra cursiva que s'observa de vegades, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, es pot deure a la influència dels equivalents anglesos o francesos, que donen un sentit diferent a les formes paral·leles.

Nota

  • 1. Les formes creades en les diverses llengües sobre lletra i sobre caràcter es poden utilitzar en singular (amb el sentit abstracte de tipus d'escriptura cursiva o d'una lletra concreta escrita en cursiva) o bé es poden utilitzar en plural (per a referir-se a un grup de lletres escrites en cursiva).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escriptura lligada i lletra cursiva al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix la lletra cursiva que la lletra lligada?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2715).
LLIBERTAT SEXUAL, CONSENTIMENT SEXUAL I CULTURA DEL CONSENTIMENT LLIBERTAT SEXUAL, CONSENTIMENT SEXUAL I CULTURA DEL CONSENTIMENT

Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  LLIBERTAT SEXUAL, CONSENTIMENT SEXUAL I CULTURA DEL CONSENTIMENT

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Llibertat sexual, consentiment sexual i cultura del consentiment són les denominacions corresponents a tres termes molt relacionats entre si, ja que la cultura del consentiment té com a eix el consentiment sexual i a la base del consentiment sexual hi ha la llibertat sexual.

Els significats d'aquests tres termes són els següents:

- La llibertat sexual és el dret de tota persona a prendre decisions sobre la seva sexualitat, per iniciativa pròpia i d'acord amb els seus desitjos i les seves necessitats.
. L'equivalent castellà és la libertad sexual; el francès, la liberté sexuelle, i l'anglès, the sexual freedom.

- El consentiment sexual és l'aprovació conscient i lliure que dona una persona a participar en una pràctica sexual, d'acord amb les seves pròpies normes i preferències; a més, aquest consentiment no es pot pressuposar ni deduir del seu comportament previ sinó que ha de ser explícit, i la persona que el dona el pot revocar en qualsevol moment. Es fonamenta, doncs, en la llibertat sexual de cada persona.
. Es considera que hi ha una aprovació lliure a la participació en una pràctica sexual quan s'han acordat el moment, el lloc, la durada, el tipus de pràctica, la persona o persones que hi intervindran i les precaucions que es prendran.
. L'equivalent castellà és el consentimiento sexual; el francès, le consentement sexuel, i l'anglès, the sexual consent.

- La cultura del consentiment és la cultura que reconeix plenament l'autodeterminació sexual de les persones, garanteix que el consentiment sexual sigui efectiu i assumeix socialment la responsabilitat d'erradicar totes les violències sexuals. Està estructurada, per tant, al voltant del consentiment sexual, que es considera indispensable en tota relació sexual a l'interior d'una societat.
. L'equivalent castellà és la cultura del consentimiento; el francès, la culture du consentement, i els anglesos, the consent culture i the culture of consent.

La delimitació i la caracterització d'aquests termes són bàsiques per a permetre a les víctimes (sobretot, dones) la identificació dels delictes sexuals que han viscut, de vegades sense tenir-ne una consciència plena. Els termes es converteixen d'aquesta manera en una eina més per a passar de la cultura de la violació a la cultura del consentiment.

Nota

LLIBRE ANTIC O LLIBRE VELL? LLIBRE ANTIC O LLIBRE VELL?

Criteris d'especialitat > Informació. Documentació

  • ca  LLIBRE ANTIC O LLIBRE VELL?
  • es  libro antiguo (llibre antic), n m
  • es  libro viejo (llibre vell), n m
  • fr  livre ancien (llibre antic), n m
  • fr  vieux livre (llibre antic), n m
  • en  ancient book (llibre antic), n
  • en  early printed book (llibre antic), n

Criteris d'especialitat > Informació. Documentació

Definició
Tant llibre antic com llibre vell (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, que no s'oposen ni es complementen:

- Un llibre antic és un llibre que es va elaborar abans de 1801 (segons algunes catalogacions, abans de 1820) o bé que, tot i ser posterior, està elaborat a mà o amb mètodes iguals o semblants als de la impremta manual.
. L'equivalent castellà és libro antiguo; els francesos, livre ancien i vieux livre, i els anglesos, ancient book i early printed book.

- Un llibre vell és un llibre esgotat que no s'ha reeditat ni reimprès en els últims vint-i-cinc anys i que no supera els cent anys des de la primera edició.
. L'equivalent castellà és libro viejo.

Nota

  • 1. El terme oposat a llibre antic és llibre modern, que designa tots aquells llibres publicats després de 1801 amb mètodes diferents de la impremta manual. Segons l'època d'elaboració, doncs, els llibres es divideixen en llibres antics i llibres moderns.

    El terme oposat a llibre vell és llibre nou, que, amb un significat menys fixat, designa bàsicament els llibres encara en catàleg.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de llibre antic, llibre vell i llibre modern al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix un llibre antic que un llibre vell?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mateix-llibre-antic-que-llibre-vell).
LLIBRE ELECTRÒNIC, LLIBRE DIGITAL, LECTOR DE LLIBRES ELECTRÒNICS, LECTOR DE LLIBRES DIGITALS O E-BOOK? LLIBRE ELECTRÒNIC, LLIBRE DIGITAL, LECTOR DE LLIBRES ELECTRÒNICS, LECTOR DE LLIBRES DIGITALS O E-BOOK?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  LLIBRE ELECTRÒNIC, LLIBRE DIGITAL, LECTOR DE LLIBRES ELECTRÒNICS, LECTOR DE LLIBRES DIGITALS O E-BOOK?
  • es  ciberlibro (llibre electrònic), n m
  • es  lector de libros digitales (lector de llibres electrònics), n m
  • es  libro digital (llibre electrònic), n m
  • es  libro electrónico (lector de llibres electrònics), n m
  • es  libro electrónico (llibre electrònic), n m
  • fr  cyberlivre (llibre electrònic), n m
  • fr  livre électronique (lector de llibres electrònics), n m
  • fr  livre électronique (llibre electrònic), n m
  • fr  livrel (lector de llibres electrònics), n m
  • en  e-book (llibre electrònic), n
  • en  e-reader (lector de llibres electrònics), n
  • en  electronic book (llibre electrònic), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant llibre electrònic i llibre digital, com lector de llibres electrònics i lector de llibres digitals (tots quatre, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *e-book.

- Un llibre electrònic, o el sinònim complementari llibre digital, és un llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són lingüísticament adequades i transparents tant pel que fa al nucli com al modificador, ja que es tracta de llibres sobre qualsevol contingut que utilitzen un suport electrònic o digital, en comptes del suport de paper tradicional.
(2) Es tracta de calcs que segueixen el criteri habitual de traduir la forma prefixada e- de l'anglès per l'adjectiu posposat electrònic -a o bé, de manera complementària, digital.
(3) Es documenten de manera molt abundant com a alternatives al manlleu e-book.
(4) Es prefereix llibre electrònic a llibre digital perquè té una freqüència més elevada i perquè s'ajusta a la prioritat per electrònic -a com a equivalència de la forma prefixada anglesa e-.
. En canvi, la forma *e-book es considera innecessària, perquè les alternatives són transparents i ja tenen ús.
. Els equivalents castellans són ciberlibro, libro digital i libro electrónico; els francesos, cyberlivre i livre électronique, i els anglesos, e-book i electronic book.

- Un lector de llibres electrònics, o, paral·lelament, el sinònim complementari lector de llibres digitals, és un maquinari concebut per a la lectura de llibres electrònics, generalment de la mida d'un llibre de butxaca, amb pantalla monocroma i amb opcions de navegació pels continguts.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són lingüísticament adequades i transparents, ja que estan formades a partir de la base lector (amb significats ja referits a dispositius que interpreten senyals en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els complements llibres electrònics o llibres digitals com a elements interpretats pel lector.
(2) La preferència per lector de llibres electrònics respecte a lector de llibres digitals es deu a la preferència ja exposada per llibre electrònic.
. Els equivalents castellans són lector de libros digitales i libro electrónico; els francesos, livre électronique i livrel, i l'anglès, e-reader.

Nota

  • 1. Podeu consultar les fitxes completes de llibre electrònic i lector de llibres electrònics al Cercaterm i també el document de criteri original, Amb quina denominació catalana podem referir-nos a l'e-book?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quina-denominacio-catalana-podem-referir-nos-le-book).
  • 2. Per a ampliar la informació sobre el tractament en català de les formes angleses amb el prefix e-, podeu consultar la fitxa PREFIX ANGLÈS E-: TRADUCCIÓ.
LOCUCIÓ NOMINAL NOM+NOM: SEGON NOM SINGULAR O PLURAL? LOCUCIÓ NOMINAL NOM+NOM: SEGON NOM SINGULAR O PLURAL?

Criteris lingüístics > 04 Formació per sintagmació

  • ca  LOCUCIÓ NOMINAL NOM+NOM: SEGON NOM SINGULAR O PLURAL?
  • ex  berenars sopars (EXEMPLE de locució nom + nom en plural), n m
  • ex  caces bombarders (EXEMPLE de locució nom + nom en plural), n m
  • ex  camions cisterna (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m
  • ex  conselleres delegades (EXEMPLE de locució nom + nom en plural), n m, f
  • ex  mobles bar (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m
  • ex  nombres índex (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m
  • ex  sofàs llit (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m

Criteris lingüístics > 04 Formació per sintagmació

Definició
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.

En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.

(A) NOM + NOM EN SINGULAR

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.

Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]

(B) NOM + NOM EN PLURAL

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.

Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]

Nota

  • Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).

    La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ? LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?
  • es  gamificación (ludificació), n f
  • es  jueguización (ludificació), n f
  • es  juguetización (ludificació), n f
  • es  ludificación (ludificació), n f
  • fr  gamification (ludificació), n f
  • fr  ludification (ludificació), n f
  • fr  ludopubilcité (ludopublicitat), n f
  • fr  publicité ludique (ludopublicitat), n f
  • it  gamification (ludificació), n f
  • it  ludicizzazione (ludificació), n f
  • en  adgaming (ludopublicitat), n
  • en  advergaming (ludopublicitat), n
  • en  advertgaming (ludopublicitat), n
  • en  game advertising (ludopublicitat), n
  • en  gamevertising (ludopublicitat), n
  • en  gamification (ludificació), n

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Tant ludopublicitat i publicitat lúdica com ludificació (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- La ludopublicitat, o publicitat lúdica, fa referència, en l'àmbit de la publicitat, a la tècnica de crear un joc de vídeo vinculat a una marca o a un producte perquè el visitant quedi exposat a la publicitat d'aquella marca o producte mentre juga.
. Els equivalents francesos són ludopublicité i publicité ludique, i els anglesos, adgaming, advergaming i advertgaming (acrònims formats a partir de advertising, 'publicitat', i gaming, 'joc'), gamevertising (acrònim format a partir de game i advertising) i game advertising.

- La ludificació fa referència, en l'àmbit de la psicologia, a l'ús de la mecànica del joc en un altre context per a incitar un comportament determinat.
. Els equivalents castellans són gamificación, jueguización, juguetización i ludificación; els francesos, gamification i ludification; els italians, gamification i ludicizzazione, i l'anglès, gamification.

Ludopublicitat i ludificació són denominacions creades a partir de la forma prefixada ludo- (del llatí ludus, 'joc').

Nota