Back to top
  • ca  càbala, n f

Judaisme

Definició
Conjunt de teories metafísiques, ensenyaments i textos de la mística jueva.

Nota

  • La forma càbala és la utilitzada tradicionalment en català; la transcripció més propera a l'hebreu seria qabbalà.
  • ca  cabanyella, n f

Judaisme

Definició
Cabana que es construeix per a la festa de les Cabanyelles.
  • ca  cadi, n m

Islam

Definició
Jutge musulmà.

Nota

  • Segons el dret islàmic, el cadi ha de solucionar qualsevol litigi de dret privat o penal. Al principi de l'islam, l'Alcorà incloïa pocs textos relacionats amb els problemes jurídics, i la veritable ciència del dret islàmic va néixer amb la dinastia dels abbàssides i l'aparició de diverses escoles islàmiques. El cadi ha d'aplicar la xaria, considerada l'única font jurídica vàlida, i pot aplicar dues penes: una pena fixa (hadd), aplicada a l'homicidi, al robatori, a la fornicació i al consum d'alcohol, i una pena lliure decidida pel cadi en qualsevol altre cas. Tot i que el dret islàmic no diferenciï l'espiritualitat i la temporalitat, els juristes musulmans sempre han distingit el dret de la moral i la religió.
  • La denominació cadi prové de l'àrab qadi. El plural de qadi és qudat.
  • També es documenta la grafia cadí.
  • ca  Caitanya

Hinduisme

Definició
Místic vixnuïta nascut el 1485 a Nadiya, a l'estat de Bengala, a l'Índia.

Nota

  • Caitanya va ser un emfatitzador de la importància de l'amor diví, un dels més importants místics de la regió i un gran fidel de Krixna. Caitanya va substituir la noció de devoció per la d'abandó en Déu. Fundador de la secta Gaudiya, va preconitzar la fraternitat dels éssers humans i va denunciar el sistema de castes amb l'argument que l'abandó en Déu era mitjà suficient per a assolir l'alliberament.
  • ca  caixer, adj

Judaisme

Definició
Dit d'un aliment ritualment pur, elaborat segons els costums tradicionals jueus.

Nota

  • L'adjectiu caixer també s'aplica a altres objectes, accions, etc. permesos pel judaisme. Els jueus asquenazites pronuncien cóixer. Tot i que és un adjectiu adaptat al català, se sol fer invariable de gènere i de nombre.
  • ca  caldeu -ea, adj

Cristianisme

Definició
Relatiu o pertanyent a l'Església caldea.
calendari gregorià calendari gregorià

Cristianisme

  • ca  calendari gregorià, n m

Cristianisme

Definició
Calendari creat pel papa Gregori XIII l'any 1582.

Nota

  • Pels volts del 1500, el calendari civil tenia un cert desajust i la Pasqua cristiana cada cop s'allunyava més de l'equinocci de primavera. Per tal que l'equinocci tornés a coincidir amb la primavera civil, el 21 de març, el papa Gregori XIII decretà que l'endemà del 4 d'octubre de 1582 fos el 15 (es va triar l'octubre perquè era el mes amb menys dies de sants i dies eclesiàstics especials). A partir d'aquí el calendari es va anomenar calendari gregorià. A fi d'ajustar al màxim aquest nou calendari -com en el calendari julià, quedava la cua dels 0,0064 dies de l'any solar- es va decidir que els anys final de segle de cada 400 anys que haguessin de ser bixests, no ho serien, sinó només aquells les dues primeres xifres dels quals fossin múltiples de quatre: així, va ser bixest el 1600 i també el 2000, però no ho va ser el 1700, ni el 1800 ni el 1900.
calendari julià calendari julià

Cristianisme

  • ca  calendari julià, n m

Cristianisme

Definició
Calendari creat per Juli Cèsar l'any 45 aC.

Nota

  • Antigament l'any estava dividit en deu mesos de 30 i 31 dies. A aquest model s'hi van afegir dos mesos més, gener i febrer, per tal que un any s'acostés a la durada real de l'any solar (365,2564 dies). A mitjan segle I aC la imperfecció de l'any civil de 335 dies havia generat una alteració tan palesa en el pas de les estacions que la primavera oficial arribava quan encara feia fred i la tardor al temps de l'estiu. Per aquest motiu, Juli Cèsar va decretar, l'any 45 aC, un any de 445 dies per recuperar el temps perdut i va crear així el calendari julià. A partir d'aquí, es va fixar que un any convencional tindria 365 dies i 1/4 de dia (o sis hores), que com que continuava pertorbant el càlcul, s'hauria d'acumular durant quatre anys, el darrer dels quals tindria 366 dies. Així, cada quatre anys el mes de febrer tindria 29 dies, amb la qual cosa quedava constituït l'any bixest. Juli Cèsar va dividir l'any en 12 mesos, amb un total de 30 i 31 dies cada un alternament, excepte el mes de febrer, que en tindria 28.
  • ca  califa, n m

Islam

Definició
Cap suprem de l'islam.

Nota

  • El califa reuneix els poders civil i religiós i ha de fer regnar a la Terra les prescripcions de l'Alcorà. Primer imam i guia de la comunitat islàmica (umma), el califa és el successor del profeta Muhàmmad. Abu Bakr, sogre de Muhàmmad, va ser el primer califa. Umar, gendre de Muhàmmad, el va succeir i va difondre l'islam per Síria, Palestina, Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte. El tercer califa va ser Uthman, un altre gendre de Muhàmmad, que va establir la versió definitiva de l'Alcorà. Alí, cosí de Muhàmmad, va ser el quart califa, però el seu nomenament va ser contestat. L'any 661, Alí fou assassinat i més tard el seu fill, cosa que va significar l'origen del xiisme. Aquests quatre primers califes són els califes ortodoxos (raxidun) en el sunnisme. El 1924, Mustafa Kemal (Atatürk, 'pare dels turcs') suprimeix el califat, que ja no tenia importància des de 1258, data de l'execució de l'últim califa abbàssida de Bagdad.
  • ca  calvari, n m
  • ca  viacrucis, n m

Catolicisme

Definició
Camí que segueixen les persones que fan la devoció del Via Crucis, en què hi ha estacions o capelletes de tant en tant, commemoratives dels passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.