Back to top
  • ca  sàbat, n m

Judaisme

Definició
Dissabte, setè dia de la setmana hebrea.

Nota

  • El sàbat és un dia de descans que comença el divendres quan el sol es pon i acaba amb la posta del sol del dissabte. Durant aquest dia es combinen rituals col·lectius a la sinagoga i en família amb moments de reflexió interior.
  • També té ús la forma xabat.
  • ca  saccidananda, n m

Hinduisme

Definició
Denominació formada pel sat o ser, el cit o consciència i l'ananda o beatitud, que serveix d'aproximació conceptual a l'inefable i indescriptible Brahman.
sacerdoci universal sacerdoci universal

Protestantisme

  • ca  sacerdoci universal, n m

Protestantisme

Definició
Afirmació central de la Reforma, present en totes les tendències, segons la qual es considera sacerdot tothom qui ha estat batejat.

Nota

  • El sacerdoci universal implica, doncs, el rebuig de la institució romana del clergat.
  • ca  prevere, n m
  • ca  sacerdot, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Cristià que ha rebut l'orde del presbiterat i que, per tant, pot exercir funcions pastorals, administrar determinats sagraments i presidir la celebració de l'eucaristia.

Nota

  • La denominació capellà s'utilitza més específicament per a fer referència als preveres que s'ocupen de determinats serveis, però habitualment també s'aplica a qualsevol prevere.
sacerdot | sacerdotessa sacerdot | sacerdotessa

Ciències de la religió

  • ca  sacerdot | sacerdotessa, n m, f

Ciències de la religió

Definició
Persona que s'ocupa de dirigir o de dur a terme les cerimònies de culte d'una religió o confessió.

Nota

  • El sacerdot és l'intermediari entre la divinitat i el poble. Etimològicament, la denominació sacerdot significa 'persona que manipula el sagrat'. Els sacerdots són persones consagrades al culte, que ofereixen sacrificis als déus i tenen cura de les coses sagrades i dels temples. La institució del sacerdoci va lligada sempre al concepte que hom tingui de la divinitat i del sagrat; d'aquí que s'entengui i es realitzi de diferents maneres.
sacramental sacramental

Cristianisme

  • ca  sacramental, adj

Cristianisme

Definició
Relatiu o pertanyent als sagraments.
sacrifici sacrifici

Ciències de la religió

  • ca  sacrifici, n m

Ciències de la religió

Definició
Oferiment ritualitzat que un individu o una comunitat creient fa a la divinitat.

Nota

  • El fet que derivi de les paraules llatines sacer ('sagrat') i facere ('fer') indica la varietat de formes que pot adoptar el sacrifici. Els diversos tipus de sacrifici poden classificar-se conforme a la seva finalitat: proporcionar aliments a una divinitat, reparar-li una ofensa, establir-hi una forma de comunió, mantenir i renovar la vida, segellar una aliança, allunyar algun mal, aconseguir el benestar dels difunts, etc. El sacrifici és un acte religiós que, mitjançant la consagració d'una víctima, modifica l'estat de la persona moral que el realitza o de certs objectes. El tret distintiu de la consagració en el sacrifici és que la cosa consagrada serveix d'intermediària entre el sacrificador i la divinitat a qui generalment va dirigit. D'altra banda, l'essència del sacrifici rau a establir una comunicació entre el món sagrat i el món profà per mitjà d'una víctima.
  • ca  sàdaqa, n f

Islam

Definició
Almoina espontània.

Nota

  • La sàdaqa no està reglamentada, contràriament a l'almoina prescrita (zakat), que és una obligació dels musulmans. Per tant, és un acte de generositat voluntària, indeterminat en quantitat i freqüència.
  • ca  sadhana, n m

Hinduisme

Definició
Disciplina que permet de dominar una de les vies del ioga.

Nota

  • La denominació sadhana significa 'aconseguir un objectiu' i fa referència al mitjà de perfeccionament.
  • ca  sadhana, n m

Budisme

Definició
Pràctica del tantrisme centrada en una divinitat relacionada amb l'experiència espiritual que es vol aconseguir.

Nota

  • Els sadhanes són molt complexos i inclouen visualitzacions molt detallades, mantres i altres exercicis, durant un període que pot durar anys.