Back to top
  • ca  ancià, n m

Protestantisme

Definició
Persona que exerceix un ministeri de guia espiritual, mestre o dirigent, especialment en les congregacions presbiterianes.
anglicà | anglicana anglicà | anglicana

Protestantisme

  • ca  anglicà | anglicana, n m, f

Protestantisme

Definició
Membre de l'Església anglicana.
anglicà -ana anglicà -ana

Protestantisme

  • ca  anglicà -ana, adj

Protestantisme

Definició
Relatiu o pertanyent a l'Església anglicana o a l'anglicanisme.
anglicanisme anglicanisme

Protestantisme

  • ca  anglicanisme, n m

Protestantisme

Definició
Comunió d'esglésies de tipus episcopal amb un origen comú amb l'Església d'Anglaterra.

Nota

  • Les esglésies de l'anglicanisme concedeixen a l'episcopat de Canterbury una primacia d'honor. La seva constitució i la seva tipologia són molt diverses, si bé totes es mantenen unides per la vinculació a la seu de Canterbury i als principis bàsics establerts durant la Reforma de l'Església d'Anglaterra. L'anglicanisme va néixer al segle XVI quan Enric VIII d'Anglaterra va disposar una sèrie de lleis que privaven el bisbe de Roma de qualsevol poder jurisdiccional sobre l'Església d'Anglaterra. La introducció de la Bíblia i la propagació del protestantisme van influir decisivament a conformar una església que, separada de Roma, es va tornar permeable als corrents de la Reforma. A l'anglicanisme es distingeixen tres tendències: la protestant o Low Church, l'anglocatòlica o High Church i la liberal o Broad Church. Tanmateix, l'anglicanisme no es limita a l'àmbit britànic sinó que s'ha difós per tot el món i ha arribat a conformar la Comunió Anglicana, que abasta molt més que l'Església d'Anglaterra. Actualment és una església pont entre catòlics i protestants per al diàleg ecumènic, atès el seu compromís històric d'acceptació d'alguns principis organitzatius i intuïcions del protestantisme, i el fet de voler mantenir la tradició de l'antiga Església en continuïtat amb la fe dels quatre concilis primitius.
Angra Mainyu Angra Mainyu

Zoroastrisme

  • ca  Angra Mainyu

Zoroastrisme

Definició
Adversari maligne d'Ahura Mazda, cap i creador de les forces del mal.

Nota

  • És un terme avèstic que significa 'esperit dolent'; l'equivalent posterior és Ahriman. L'oposició entre Angra Mainyu i Ahura Mazda ocupa un lloc central en els ensenyaments del profeta Zoroastre, que insistia en la necessitat de la gent de triar entre ells, i l'obligació moral de col·laborar amb les forces d'Ahura Mazda per a vèncer el mal. Segons textos zoroàstrics posteriors, la història del món acabarà amb la derrota d'Angra Mainyu a la fi dels temps.
ànima ànima

Ciències de la religió, Religions indígenes

  • ca  ànima, n f

Ciències de la religió, Religions indígenes

Definició
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'ésser humà.
animisme animisme

Ciències de la religió, Religions indígenes

  • ca  animisme, n m

Ciències de la religió, Religions indígenes

Definició
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per una ànima independent de la mateixa materialitat del fenomen i que es considera que és capaç d'influir en els esdeveniments humans.

Nota

  • E. B. Tylor va proposar una teoria que situava en l'animisme l'origen de les religions: l'home primitiu concebia l'existència d'una ànima que habitava al cos i que l'abandonava en el moment de la mort. Aquesta teoria, tot i haver estat rebutjada, substitueix encara la forma acceptada del naturalisme. La denominació animisme, avui en desús per a descriure les religions que no utilitzen l'escriptura, arribà a convertir-se en sinònim de religió primitiva.
anticlerical anticlerical

Termes seculars

  • ca  anticlerical, n m, f

Termes seculars

Definició
Partidari de l'anticlericalisme.
anticlerical anticlerical

Termes seculars

  • ca  anticlerical, adj

Termes seculars

Definició
Relatiu o pertanyent a l'anticlericalisme.
anticlericalisme anticlericalisme

Termes seculars

  • ca  anticlericalisme, n m

Termes seculars

Definició
Doctrina contrària a la influència i la intervenció del clergat en la vida pública, ja sigui en els temes polítics, socials o econòmics.

Nota

  • L'anticlericalisme té diverses formes: en primer lloc, ha designat en la història la voluntat dels cristians laics d'assumir les seves tasques de manera autònoma i d'alliberar-se de la potència del clergat catòlic, per exemple, el rei sant Lluís al segle XIII, Luter, Calví, etc. En segon lloc, i més sovint, es tracta de l'anticlericalisme antireligiós: és el cas dels filòsofs del segle XVIII, com Voltaire, Diderot, etc., o de Karl Marx, defensor del materialisme històric, entre d'altres. També cal destacar que els partidaris de l'anticlericalisme i del laïcisme van obtenir la separació de l'Església i de l'Estat de França l'any 1905.