Back to top
  • ca  fàcies, n f
  • ca  màscara, n f
  • es  facies, n f
  • es  máscara, n f
  • en  facies

Semiologia > Signes

Definició
Aspecte de la cara, determinat per les modificacions que una malaltia hi imprimeix.
facilitació facilitació

.Conceptes generals

  • ca  facilitació, n f
  • es  facilitación, n f
  • en  facilitation

.Conceptes generals

Definició
Acció de fer fàcil o menys costós.

Nota

  • La denominació facilitació pot fer referència a un treball o a un procés natural, per exemple.
facilitació facilitació

Fisiologia

  • ca  facilitació, n f
  • es  facilitación, n f
  • en  facilitation

Fisiologia

Definició
Mecanisme pel qual un reflex o qualsevol altra activitat nerviosa es produeix amb més facilitat com més freqüent és l'arribada de l'impuls excitador.

Nota

  • Un cas especial de facilitació és la dels territoris sota blocatge, anomenada facilitació de Vedenski, per la qual, quan existeix un blocatge complet de la conducció nerviosa, el llindar del nervi blocat a l'estimulació elèctrica és més baix.
facilitació neuromuscular propioceptiva facilitació neuromuscular propioceptiva

Terapèutica i prevenció > Tècniques, Corrents conceptuals i metodològics

  • ca  facilitació neuromuscular propioceptiva, n f
  • ca  mètode Kabat, n m sin. compl.
  • ca  FNP, n f sigla
  • es  facilitación neuromuscular propioceptiva, n f
  • es  método de Kabat, n m
  • es  FNP, n f sigla
  • en  Kabat method
  • en  proprioceptive neuromuscular facilitation
  • en  PNF sigla

Terapèutica i prevenció > Tècniques, Corrents conceptuals i metodològics

Definició
Mètode que utilitza informació d'origen superficial i profund per tal de produir una excitació del sistema nerviós que fa actuar la musculatura, seguint la llei de Shenington.

Nota

  • La facilitació neuromuscular propioceptiva es val de la informació que s'obté a través del tacte (informació d'origen superficial) i de la posició articular i els estiraments de tendons i músculs (informació d'origen profund).
  • ca  facomatosi, n f
  • es  facomatosis, n f
  • en  phacomathosis
  • en  phakomatosis

Patologia

Definició
Trastorn genètic caracteritzat per la presència de tumoracions del sistema nerviós central o perifèric, oculars, cutànies o viscerals.
  • ca  factor, n m
  • es  factor, n m
  • en  factor

.Conceptes generals

Definició
Element, circumstància, influència, substància que contribueix a produir un resultat.
fang fang

Terapèutica i prevenció > Tècniques

  • ca  fang, n m
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • ca  peloide, n m sin. compl.
  • es  barro, n m
  • es  lodo, n m
  • es  peloide, n m
  • en  mud
  • en  peloid

Terapèutica i prevenció > Tècniques

Definició
Compost heterogeni format per llim, argila, aigua i diversos minerals, utilitzat en tractaments tòpics amb finalitats terapèutiques o cosmètiques.
  • ca  farad, n m
  • es  faradio, n m
  • en  farad
  • sbl  F

Unitats de mesura

Definició
Unitat de capacitat elèctrica del sistema internacional d'unitats equivalent a la capacitat d'un condensador que, carregat amb un coulomb, tingui una diferència de potencial d'un volt entre les seves plaques.

Nota

  • Com que el farad és una unitat molt gran, en la pràctica se solen utilitzar els submúltiples microfarad (1 µF = 10-6 F) i picofarad (1 pF = 10-12 F).
  • ca  faringe, n f
  • es  faringe, n f
  • en  pharynx

Anatomia

Definició
Conducte musculomembranós que s'estén des de la part posterior de les fosses nasals fins al començament de l'esòfag i de la laringe.

Nota

  • La faringe forma part del tub digestiu i, alhora, de l'aparell respiratori.
farmacoteràpia farmacoteràpia

Terapèutica i prevenció

  • ca  farmacoteràpia, n f
  • ca  tractament farmacològic, n m
  • ca  tractament medicamentós, n m sin. compl.
  • es  farmacoterapia, n f
  • es  tratamiento farmacológico, n m
  • es  tratamiento medicamentoso, n m
  • en  drug therapy
  • en  drug treatment
  • en  pharmacotherapy

Terapèutica i prevenció

Definició
Mètode terapèutic basat en l'administració de fàrmacs.