Back to top
L L

Teledetecció > Banda de l'espectre

  • ca  banda L, n f
  • ca  L, n f sin. compl.
  • es  banda L
  • en  L band

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, amb un interval de freqüències, segons l'IEEE, entre 1 i 2 GHz (longituds d'ona entre 30 i 15 cm).

La banda L es troba compresa entre la banda P i la banda S, i té unes necessitats energètiques baixes. En teledetecció, s'utilitza, entre altres finalitats, en l'estudi de glaceres, sòls i vegetació.

Alguns dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral són: Aquarius (SAC-D), MIRAS (SMOS), PALSAR (ALOS), SAR (JERS-1) i SAR (SeaSat).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Laboratorio de Teledetección de la Universidad de Valladolid Laboratorio de Teledetección de la Universidad de Valladolid

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

  • ca  LATUV, n m
  • ca  Laboratorio de Teledetección de la Universidad de Valladolid, n m sin. compl.

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definició
Acrònim de Laboratorio de Teledetección de la Universidad de Valladolid, 'Laboratori de Teledetecció de la Universitat de Valladolid'.

Unitat de recerca, desenvolupament i innovació en el camp de l'observació espacial creada l'any 1989.

Les seves activitats inclouen tots els camps que puguin ser estudiats des de l'espai i que puguin ser útils per a resoldre els problemes de la Terra (boscos, agricultura, paràmetres biofísics del medi ambient, bancs de pesca, cartografia urbana i rústica, incendis forestals, radiació eritematosa, etc.), a més del desenvolupament de nous algorismes, entre d'altres. Han impulsat la creació de l'empresa Deimos Space.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
LAC LAC

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

  • ca  LAC, n f
  • ca  cobertura d'àrea local, n f sin. compl.
  • es  LAC
  • es  cobertura de área local sin. compl.
  • en  LAC
  • en  local area coverage sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Mètode d'obtenció d'imatges representatives d'una escena a plena resolució espacial.

LAC és l'acrònim de local area coverage ('cobertura d'àrea local').

Vegeu també GAC.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
lacunaritat lacunaritat

Fotogrametria

  • ca  lacunaritat, n f
  • es  lagunaridad
  • en  lacunarity
  • sbl  λ

Fotogrametria

Definició
Mesura multiescalar de la variació estructural o l'heterogeneïtat de la textura d'una imatge, de manera que dues superfícies que tenen la mateixa dimensió fractal poden tenir una textura diferent.

Nota

  • El valor de la lacunaritat augmenta a mesura que s'incrementa la mida dels buits.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
ladar ladar

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

  • ca  lidar, n m
  • ca  ladar, n m sin. compl.
  • ca  radar làser, n m sin. compl.
  • es  lidar
  • es  ladar sin. compl.
  • es  radar láser sin. compl.
  • en  lidar
  • en  ladar sin. compl.
  • en  laser radar sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Sensor que permet mesurar el temps entre l'emissió de llum (normalment en polsos) i la detecció del senyal d'eco (així com la seva intensitat) i en dedueix la distància a l'objecte del qual es detecta l'eco d'aquella llum.

El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).

El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM2. Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.

Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta1. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).

La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
LAI LAI

Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua

  • ca  LAI, n m
  • ca  índex d'àrea foliar, n m sin. compl.
  • es  LAI
  • es  índice de área foliar sin. compl.
  • en  LAI
  • en  leaf area index sin. compl.

Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua

Definició
Índex de vegetació calculat com el quocient entre la superfície superior total de les fulles i la superfície del terra en el qual la vegetació creix.

Aquest índex s'utilitza en teledetecció per a quantificar els processos biològics i físics com la producció primària, la transpiració, la fotosíntesi o el cicle dels nutrients, relacionant-lo amb altres índexs com l'NDVI (tot i que aquest darrer se satura quan els valors del LAI són elevats).

El LAI es determina directament, mesurant l'àrea foliar d'una mostra estadísticament significativa de fullatge d'una coberta vegetal i dividint-la entre la superfície de la parcel·la de mostreig, o bé indirectament amb mètodes de fotografia hemisfèrica, presa amb una càmera d'ull de peix des de la part inferior de la coberta i mirant zenitalment, o bé amb tècniques d'intercepció de la llum a partir de prendre imatges des de la part superior i inferior de la coberta i avaluar-ne la transferència radiativa, etc.

El LAI és un valor adimensional, i en general va de 0 per al sòl nu a 6 per a un bosc dens. Per exemple, un valor de LAI = 3 indica que la superfície de les fulles és tres vegades superior a la superfície de sòl.

LAI és l'acrònim de leaf area index ('índex d'àrea foliar').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  lambert, n m
  • es  lambert
  • en  lambert
  • sbl  L

Fotogrametria

Definició
Unitat de mesura de la luminància en el sistema cegesimal, equivalent a 104/π cd/m2.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
lambertià -ana lambertià -ana

Teledetecció > Radiometria

  • ca  lambertià -ana, adj
  • es  lambertiano -na
  • en  Lambertian

Teledetecció > Radiometria

Definició
Dit d'una superfície que presenta reflexió lambertiana.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Land Satellite Land Satellite

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

  • ca  Landsat, n m
  • ca  Earth Resources Technology Satellite, n m sin. compl.
  • ca  ERTS, n m sin. compl.
  • ca  Land Satellite, n m sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definició
Acrònim de Land Satellite, 'satèl·lit de la terra'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la NASA/USGS/NOAA/EOSAT (segons l'època) i destinats a l'observació dels recursos naturals del planeta, sobretot de la part terrestre.

Originàriament aquesta sèrie es va anomenar ERTS, acrònim de Earth Resources Technology Satellite ('satèl·lit tecnològic dels recursos de la Terra').
- El satèl·lit Landsat-1, també denominat ERTS-1, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 23 de juliol de 1972 i va ser operatiu fins al 6 de gener de 1978.
- El satèl·lit Landsat-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 22 de gener de 1975 i va ser operatiu fins al 5 de febrer de 1982.
- El satèl·lit Landsat-3, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 5 de març de 1978 i va ser operatiu fins al 31 de març de 1983. Tots tres travessaven l'equador a les 9:42 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-4 (anomenat Landsat-D en les fases de disseny segons algunes fonts), a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 16 de juliol de 1982, va ser operatiu fins al mes de desembre de 1993 i es va mantenir en reserva fins a la seva finalització, el 15 de juny de 2001. Travessava l'equador a les 9:45 ±15 minuts (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-5, a la mateixa altitud nominal que l'anterior, va ser llançat l'1 de març de 1984 i va ser operatiu fins al març de 2012 (tot i haver patit diversos períodes de dificultats tècniques que van impedir l'obtenció d'imatges durant alguns dels darrers mesos del seu període operatiu). Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-6 va fallar durant el llançament, el 5 d'octubre de 1993.
- El satèl·lit Landsat-7, a la mateixa altitud nominal que el Landsat-4 i el Landsat- 5, va ser llançat el 15 d'abril de 1999 i encara és parcialment operatiu. Travessa l'equador a les 10:00 ±15 minuts (node descendent).

Actualment està en desenvolupament la missió de continuïtat de dades Landsat (LDCM), formada pels satèl·lits Landsat-8 i Landsat-9.
- El Landsat-8 va ser llançat l'11 de febrer de 2013. Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent). Va obtenir la primera imatge el 18 de març de 2013.
- El satèl·lit Landsat-9, amb previsió de llançament per al 2020, travessarà l'equador a les 10:00 (node descendent).

La resolució temporal és de 18 dies per als Landsat 1-3 i de 16 dies per als Landsat 4-5 i Landsat 7-9.

El satèl·lit Landsat-7 forma part de la constel·lació del matí.

Principals sensors: RBV (Landsat 1-3), MSS (Landsat 1-5), TM (Landsat 4-5), ETM+ (Landsat-7), OLI (Landsat-8), OLI-2 (Landsat-9) i TIRS (Landsat 8-9).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Landsat Landsat

Cartografia > Teledetecció

  • ca  Landsat

Cartografia > Teledetecció

Definició
Sèrie de satèl·lits artificials de la NASA i l'USGS destinats a l'observació dels recursos terrestres.

Nota

  • El primer satèl·lit de la sèrie es va enlairar el juliol del 1972 amb el nom ERTS-1 (Earth Resources Technology Satellite). A partir del segon ja es van designar amb el nom de Landsat. D'òrbita heliosíncrona i a 705 km nominals d'altitud, el Landsat 7 manté una resolució temporal de 16 dies i disposa d'un sensor ETM+ (Enhanced Thematic Mapper) multiespectral.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3