Back to top
X 1 X 1

Teledetecció > Banda de l'espectre

  • ca  banda X, n f
  • ca  X 1, n f sin. compl.
  • es  banda X
  • en  X band

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, amb un interval de freqüències, segons l'IEEE, entre 8 i 12 GHz (longitud d'ona entre 3.75 i 2.5 cm).

La banda X es troba compresa entre la banda C i la banda Ku, i és força transparent a la coberta nuvolosa, les pluges, etc., si bé es poden presentar problemes d'atenuació en casos de fortes pluges, especialment en zones tropicals.

Alguns dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral són: AMSR (ADEOS-II), AMSR-2 (GCOM-W1), AMSR-E (Aqua i Aura), MSMR (IRS-P4), MWRI (FY-3A), RLSBO (OKEAN-O-1, OKEAN-OE-N1), SAR-2000 (Cosmo-SkyMed), SMMR (Nimbus-7), TMI (TRMM), Windsat (Coriolis), X-SAR (TerraSAR-X).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
X 2 X 2

Teledetecció > Banda de l'espectre

  • ca  raigs X, n m pl
  • ca  X 2, n m pl sin. compl.
  • es  rayos X
  • en  X-rays

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de longituds d'ona entre 0.01-10 nm, compresa entre les regions dels raigs gamma i l'UV.

El seu descobridor, Wilhelm Conrad Röntgen, els va anomenar raigs incògnita, o raigs X, perquè no sabia què eren ni com eren provocats. A causa de la seva elevada energia, els raigs X constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.

Un dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral és l'EUVIP de l'ARGOS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
X Window System X Window System

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari

  • ca  X Window System
  • ca  X Windows

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari

Definició
Sistema que implementa el protocol gràfic X, que permet desenvolupar finestres i continguts gràfics sobre els monitors ràster.

Iniciat al Massachusetts Institute of Technology a mitjan dècada de 1980, ha esdevingut el protocol i el joc d'eines estàndard per a crear interfícies gràfiques d'usuari en el sistema operatiu UNIX i en d'altres de similars.

Actualment el manté la X.Org Foundation.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
X Windows X Windows

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari

  • ca  X Window System
  • ca  X Windows

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari

Definició
Sistema que implementa el protocol gràfic X, que permet desenvolupar finestres i continguts gràfics sobre els monitors ràster.

Iniciat al Massachusetts Institute of Technology a mitjan dècada de 1980, ha esdevingut el protocol i el joc d'eines estàndard per a crear interfícies gràfiques d'usuari en el sistema operatiu UNIX i en d'altres de similars.

Actualment el manté la X.Org Foundation.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  X-SAR, n m
  • ca  SAR-X, n m sin. compl.
  • ca  X-Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de X-Synthetic Aperture Radar, 'radar d'obertura sintètica en banda X'.

Radar d'obertura sintètica, normalment espacioportat, que permet obtenir imatges multipolaritzades d'alta resolució espacial en la banda X.

En són exemples els instal·lats a bord dels satèl·lits TerraSAR-X, TanDEM-X, RISAT-2 i Paz.

Permet obtenir imatges en tres modes d'operació: il·luminació concentrada, cartografia en bandes i escaneig SAR.
- En els satèl·lits TerraSAR-X i TanDEM-X, en el mode il·luminació concentrada-HS (high resolution spotlight, il·luminació concentrada d'alta resolució) les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 55°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.48 m i 3.49 m i en l'azimut entre 1.1 m (polarització simple) i 2.2 m (polarització dual), i amb una cobertura territorial de 10 km en l'abast i de 5 km en l'azimut.
. En el mode il·luminació concentrada-SL (spotlight, il·luminació concentrada) les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 55°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.48 m i 3.49 m i en l'azimut entre 1.7 m (polarització simple) i 3.4 m (polarització dual), i amb una cobertura territorial de 10 km en l'abast i de 10 km en l'azimut.
. En el mode cartografia en bandes les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 55°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.7 m i 3.49 m i en l'azimut entre 3.3 m (polarització simple) i 6.6 m (polarització dual), i amb una cobertura territorial de 30 km en l'abast i 1500 km en l'azimut amb polarització simple, i de 15 km en l'abast i de 1500 km en l'azimut amb polarització dual.
. En el mode escaneig SAR les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 45°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.7 m i 3.49 m, i en l'azimut de 18.5 m, i amb una cobertura territorial de 100 km en l'abast i de 1500 km en l'azimut. La resolució temporal és d'11 dies però, a causa de l'apuntament de l'antena, el temps de revisita pot veure's sensiblement escurçat a 2,5 dies.
- En el satèl·lit RISAT-2, les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 45°.
. En el mode il·luminació concentrada presenta una resolució espacial en l'abast d'1 m; en el mode cartografia en bandes, de 3 m; en el mode mosaic, d'1.8 m, i en el mode escaneig SAR, de 8 m.
- En el satèl·lit Paz, en el mode il·luminació concentrada, les escenes presenten una resolució espacial més detallada que 1 m, amb polarització simple i una cobertura territorial de 5 km en l'abast i de 5 km en l'azimut.
. En el mode cartografia en bandes presenten una resolució espacial més detallada que 3 m i una cobertura territorial de 30 km en l'abast i de 30 km en l'azimut.
. En el mode escaneig SAR presenten una resolució espacial de 6 m en l'abast i 16 m en l'azimut i una cobertura territorial de 100 km en l'abast i de 100 km en l'azimut.

Informació tècnica del sensor al TerraSAR-X i al TanDEM-X:
- Polarització: HH, HV, VH i VV
- Angle d'incidència (°): 20-45 (ple rendiment) i 15-60 (accessible) en mode cartografia en bandes i en mode escaneig SAR; 20-55 (ple rendiment) i 15-60 (accessible) en mode il·luminació concentrada
- Resolució espacial en l'abast (m): 1.48-3.49 (en mode il·luminació concentrada-HS i en mode il·luminació concentrada-SL); 1.7-3.49 m (en mode cartografia en bandes i en mode escaneig SAR)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 1.1 i 2.2 (polarització simple i polarització dual, respectivament, en mode il·luminació concentrada-HS) 1.7 i 3.4 m (polarització simple i polarització dual, respectivament, en mode il·luminació concentrada-SL); 3.3 m i 6.6 m (polarització simple i polarització dual, respectivament, en mode cartografia en bandes) i 18.5 (en mode escaneig SAR)
- Dallada (km): 10 x 5 (abast x azimut en mode il·luminació concentrada-HS); 10 x 10 (abast x azimut en mode il·luminació concentrada-SL); 30 x 1500 (abast x azimut amb polarització simple en mode cartografia en bandes) i 15 x 1500 (abast x azimut amb polarització dual en mode cartografia en bandes) i 100 x 1500 (abast x azimut en mode escaneig SAR)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 9.65

Informació tècnica del sensor al RISAT-2:
- Polarització: HH, HV, VH i VV
- Angle d'incidència (°): 20-45
- Resolució espacial (m): 1 (en mode il·luminació concentrada); 3 (en mode cartografia en bandes); 1.8 (en mode mosaic) i 8 (en mode escaneig SAR)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 9.59

Informació tècnica del sensor al Paz:
- Polarització: HH, HV, VH i VV
- Angle d'incidència (°): 15-60
- Resolució espacial (m): 1 (en mode il·luminació concentrada); 3 (en mode cartografia en bandes) i 16 (en mode escaneig SAR)
- Dallada (km): 5 x 5 (abast x azimut en mode il·luminació concentrada); 30 x 30 (abast x azimut en mode cartografia en bandes) i 100 x 100 (abast x azimut en mode escaneig SAR)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 9.65

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
X-Synthetic Aperture Radar X-Synthetic Aperture Radar

Teledetecció > Sensors

  • ca  X-SAR, n m
  • ca  SAR-X, n m sin. compl.
  • ca  X-Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de X-Synthetic Aperture Radar, 'radar d'obertura sintètica en banda X'.

Radar d'obertura sintètica, normalment espacioportat, que permet obtenir imatges multipolaritzades d'alta resolució espacial en la banda X.

En són exemples els instal·lats a bord dels satèl·lits TerraSAR-X, TanDEM-X, RISAT-2 i Paz.

Permet obtenir imatges en tres modes d'operació: il·luminació concentrada, cartografia en bandes i escaneig SAR.
- En els satèl·lits TerraSAR-X i TanDEM-X, en el mode il·luminació concentrada-HS (high resolution spotlight, il·luminació concentrada d'alta resolució) les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 55°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.48 m i 3.49 m i en l'azimut entre 1.1 m (polarització simple) i 2.2 m (polarització dual), i amb una cobertura territorial de 10 km en l'abast i de 5 km en l'azimut.
. En el mode il·luminació concentrada-SL (spotlight, il·luminació concentrada) les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 55°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.48 m i 3.49 m i en l'azimut entre 1.7 m (polarització simple) i 3.4 m (polarització dual), i amb una cobertura territorial de 10 km en l'abast i de 10 km en l'azimut.
. En el mode cartografia en bandes les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 55°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.7 m i 3.49 m i en l'azimut entre 3.3 m (polarització simple) i 6.6 m (polarització dual), i amb una cobertura territorial de 30 km en l'abast i 1500 km en l'azimut amb polarització simple, i de 15 km en l'abast i de 1500 km en l'azimut amb polarització dual.
. En el mode escaneig SAR les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 45°, amb una resolució espacial en l'abast entre 1.7 m i 3.49 m, i en l'azimut de 18.5 m, i amb una cobertura territorial de 100 km en l'abast i de 1500 km en l'azimut. La resolució temporal és d'11 dies però, a causa de l'apuntament de l'antena, el temps de revisita pot veure's sensiblement escurçat a 2,5 dies.
- En el satèl·lit RISAT-2, les escenes són captades amb un angle d'incidència entre 20° i 45°.
. En el mode il·luminació concentrada presenta una resolució espacial en l'abast d'1 m; en el mode cartografia en bandes, de 3 m; en el mode mosaic, d'1.8 m, i en el mode escaneig SAR, de 8 m.
- En el satèl·lit Paz, en el mode il·luminació concentrada, les escenes presenten una resolució espacial més detallada que 1 m, amb polarització simple i una cobertura territorial de 5 km en l'abast i de 5 km en l'azimut.
. En el mode cartografia en bandes presenten una resolució espacial més detallada que 3 m i una cobertura territorial de 30 km en l'abast i de 30 km en l'azimut.
. En el mode escaneig SAR presenten una resolució espacial de 6 m en l'abast i 16 m en l'azimut i una cobertura territorial de 100 km en l'abast i de 100 km en l'azimut.

Informació tècnica del sensor al TerraSAR-X i al TanDEM-X:
- Polarització: HH, HV, VH i VV
- Angle d'incidència (°): 20-45 (ple rendiment) i 15-60 (accessible) en mode cartografia en bandes i en mode escaneig SAR; 20-55 (ple rendiment) i 15-60 (accessible) en mode il·luminació concentrada
- Resolució espacial en l'abast (m): 1.48-3.49 (en mode il·luminació concentrada-HS i en mode il·luminació concentrada-SL); 1.7-3.49 m (en mode cartografia en bandes i en mode escaneig SAR)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 1.1 i 2.2 (polarització simple i polarització dual, respectivament, en mode il·luminació concentrada-HS) 1.7 i 3.4 m (polarització simple i polarització dual, respectivament, en mode il·luminació concentrada-SL); 3.3 m i 6.6 m (polarització simple i polarització dual, respectivament, en mode cartografia en bandes) i 18.5 (en mode escaneig SAR)
- Dallada (km): 10 x 5 (abast x azimut en mode il·luminació concentrada-HS); 10 x 10 (abast x azimut en mode il·luminació concentrada-SL); 30 x 1500 (abast x azimut amb polarització simple en mode cartografia en bandes) i 15 x 1500 (abast x azimut amb polarització dual en mode cartografia en bandes) i 100 x 1500 (abast x azimut en mode escaneig SAR)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 9.65

Informació tècnica del sensor al RISAT-2:
- Polarització: HH, HV, VH i VV
- Angle d'incidència (°): 20-45
- Resolució espacial (m): 1 (en mode il·luminació concentrada); 3 (en mode cartografia en bandes); 1.8 (en mode mosaic) i 8 (en mode escaneig SAR)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 9.59

Informació tècnica del sensor al Paz:
- Polarització: HH, HV, VH i VV
- Angle d'incidència (°): 15-60
- Resolució espacial (m): 1 (en mode il·luminació concentrada); 3 (en mode cartografia en bandes) i 16 (en mode escaneig SAR)
- Dallada (km): 5 x 5 (abast x azimut en mode il·luminació concentrada); 30 x 30 (abast x azimut en mode cartografia en bandes) i 100 x 100 (abast x azimut en mode escaneig SAR)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 9.65

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
xarxa xarxa

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

  • ca  xarxa, n f
  • es  red
  • en  network

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definició
Conjunt de línies i de punts connectats que representen les connexions existents entre un conjunt de localitzacions.

Nota

  • Una xarxa es representa matemàticament per mitjà d'un graf i en els sistemes d'informació geogràfica mitjançant l'estructura de dades amb topologia arc-node.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
xarxa xarxa

Cartografia > Geografia física i humana

  • ca  xarxa, n f
  • es  red
  • fr  réseau
  • it  rete
  • it  reticolato
  • en  grid
  • en  network
  • de  Netz

Cartografia > Geografia física i humana

Definició
Encreuament o connexió de línies, fluxos, circuits o altres fenòmens que componen una estructura espacial.

Nota

  • Són exemples de xarxa una xarxa de ferrocarril, una xarxa de drenatge, una xarxa comercial o una xarxa urbana.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
xarxa d'una infraestructura de dades espacials xarxa d'una infraestructura de dades espacials

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

  • ca  xarxa d'una infraestructura de dades espacials, n f
  • es  red de una infraestructura de datos espaciales
  • en  spatial data infrastructure network

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definició
Conjunt de nodes que formen el centre d'intercanvis d'una infraestructura de dades espacials d'un territori.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
xarxa de drenatge xarxa de drenatge

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny

  • ca  xarxa de drenatge, n f
  • es  red de drenaje
  • en  drainage network

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny

Definició
Conjunt dels cursos d'escolament d'aigües superficials.

Nota

  • Les xarxes de drenatge es poden generar automàticament a partir de models digitals d'elevacions.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8