Back to top
  • ca  cafeïna, n f
  • es  cafeína, n f
  • fr  caféine, n f
  • en  caffeine, n
  • de  Koffein, n n

Definició
Substància nitrogenada d'origen vegetal provinent principalment del cafè o del te o obtinguda sintèticament, que s'utilitza com a estimulant del sistema nerviós central i com a tònic cardíac.
  • ca  cànnabis, n m
  • es  cannabis, n m
  • fr  cannabis, n m
  • en  cannabis, n
  • de  Cannabis, n m

Definició
Preparació obtinguda del cànem indi, que actua com un depressor del sistema nerviós i produeix diferents efectes psíquics i alteracions de la percepció.

Nota

  • Els efectes psíquics del cànnabis poden variar substancialment d'acord amb la personalitat, la predisposició, l'experiència prèvia i l'ambient en el qual un individu ingereix aquesta preparació.
capacitat de judici capacitat de judici

  • ca  capacitat de judici, n f
  • es  capacidad de juicio, n f
  • fr  capacité de jugement, n f
  • en  judgment ability, n
  • de  Urteilsfähigkeit, n f

Definició
Capacitat d'ordenar el comportament propi en funció d'unes normes, uns principis o uns criteris determinats.
capacitat intel·lectual límit capacitat intel·lectual límit

  • ca  capacitat intel·lectual límit, n f
  • ca  funcionament intel·lectual límit, n m
  • es  capacidad intelectual límite, n f
  • es  funcionamiento intelectual límite, n m
  • fr  fonctionnement intellectuel limite, n m
  • en  borderline intellectual capacity, n
  • en  borderline intellectual functioning, n
  • de  Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfähigkeit, n f

Definició
Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84, que pot provocar dificultats adaptatives amb l'entorn en les persones que la presenten.

Nota

  • La capacitat intel·lectual límit és una condició de discapacitat, més que no pas un trastorn mental pròpiament dit.
  • ca  caràcter, n m
  • es  carácter, n m
  • fr  caractère, n m
  • en  character, n
  • de  Charakter, n m

Definició
Conjunt de trets individuals configurats per l'aprenentatge i les experiències vitals i expressats en formes particulars de comportament.
carència afectiva carència afectiva

  • ca  carència afectiva, n f
  • es  carencia afectiva, n f
  • fr  carence affective, n f
  • en  affective lack, n
  • de  Mangel an Zuwendung, n f

Definició
Dèficit de gratificacions afectives en la infància.
  • ca  càstig, n m
  • es  castigo, n m
  • fr  châtiment, n m
  • en  punishment, n
  • de  Bestrafung, n f

Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu a aquesta resposta.
  • ca  catalèpsia, n f
  • es  catalepsia, n f
  • fr  catalepsie, n f
  • en  catalepsy, n
  • de  Katalepsie, n f

Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per rigidesa muscular i incapacitat de moviments espontanis, amb manteniment de les postures imposades.
  • ca  cataplexia, n f
  • es  cataplejía, n f
  • fr  cataplexie, n f
  • en  cataplexy, n
  • de  Kataplexie, n f

Definició
Pèrdua brusca del to muscular, que pot afectar tot l'organisme o solament les extremitats inferiors, sense pèrdua del coneixement.
  • ca  catatímia, n f
  • es  catatímia, n f
  • fr  catathymie, n f
  • en  catathymia, n
  • de  Katathymie, n f

Definició
Mecanisme psíquic compensador consistent en una deformació inconscient de la realitat percebuda segons els desitjos o les pors de la persona.

Nota

  • La catatímia és secundària a estats emocionals intensos.