Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de lingüística textual

Presentació
modalitat de l'oració modalitat de l'oració

  • ca  modalitat oracional, n f
  • ca  modalitat de l'oració, n f sin. compl.

Definició
Cadascuna de les formes gramaticals i melòdiques que adopta l'oració en cada intercanvi comunicatiu concret segons els propòsits de l'emissor i els condicionants del text i el context.

Nota

  • Hi ha cinc modalitats oracionals prototípiques, que conformen la tipologia d'oracions: la modalitat declarativa, la modalitat desiderativa/exhortativa, la modalitat exclamativa, la modalitat imperativa i la modalitat interrogativa.
modalitat declarativa modalitat declarativa

  • ca  modalitat declarativa, n f

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, referir-se al món per donar-lo a conèixer i, com a funció específica, la funció referencial.

Nota

  • 1. La modalitat declarativa s'expressa en mode indicatiu i mode condicional.
  • 2. En usos no característics, a més de la funció referencial, pot fer altres funcions, com ara:
    - funció conativa de dir (declarativa per a demanar informació)
    - funció conativa de fer i psíquica (declarativa per a donar ordres)
    - funció psíquica i conativa (declarativa per a exhortar o per a expressar desig)
    - funció psíquica i referencial (declarativa de defensa de l'enunciat)
    - funció interlocutiva (declarativa de constatació)
    - funció interlocutiva (declarativa per a regular la comunicació).
modalitat desiderativa/exhortativa modalitat desiderativa/exhortativa

  • ca  modalitat desiderativa/exhortativa, n f

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a usos característics, intentar persuadir altri a realitzar una acció verbal o no verbal o, simplement, manifestar un desig de l'emissor i, com a funció específica, la funció conativa, la funció psíquica i la funció interlocutiva.

Nota

  • La modalitat desiderativa/exhortativa s'expressa en mode condicional, mode subjuntiu, mode indicatiu (present o futur) i mode imperatiu.
modalitat exclamativa modalitat exclamativa

  • ca  modalitat exclamativa, n f

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, manifestar les reaccions emocionals de l'emissor i, com a funcions específiques, la funció psíquica i la funció interlocutiva.

Nota

  • La modalitat exclamativa s'expressa en mode indicatiu, mode subjuntiu i mode condicional, amb entonació emfàtica, intensitat articulatòria i canvis d'orde, que en l'escrit es plasmen amb elements gràfics.
modalitat imperativa modalitat imperativa

  • ca  modalitat imperativa, n f

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, oferir o demanar béns i serveis i, com a funció específica, la funció conativa de fer.

Nota

  • 1. La modalitat imperativa s'expressa en mode imperatiu i mode subjuntiu.
  • 2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
    - funció psíquica (imperativa per a manifestar sentiments, intencions o queixa)
    - funció referencial, funció psíquica, funció interlocutiva, funció conativa de dir o pensar i de sentir (imperativa per a demanar i donar informació i per a assegurar la comunicació).
modalitat interrogativa modalitat interrogativa

  • ca  modalitat interrogativa, n f

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, demanar informació i, com a funció específica, la funció conativa de dir.

Nota

  • 1. La modalitat interrogativa s'expressa en mode indicatiu i mode condicional.
  • 2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
    - funció referencial i funció interlocutiva (interrogativa per a donar informació)
    - funció conativa de fer (interrogativa per a manar o reptar)
    - funció conativa de fer, pensar o sentir (interrogativa per a exhortar)
    - funció psíquica (interrogativa amb valor exclamatiu)
    - funció interlocutiva (interrogativa per a establir o mantenir la comunicació).
modalitat oracional modalitat oracional

  • ca  modalitat oracional, n f
  • ca  modalitat de l'oració, n f sin. compl.

Definició
Cadascuna de les formes gramaticals i melòdiques que adopta l'oració en cada intercanvi comunicatiu concret segons els propòsits de l'emissor i els condicionants del text i el context.

Nota

  • Hi ha cinc modalitats oracionals prototípiques, que conformen la tipologia d'oracions: la modalitat declarativa, la modalitat desiderativa/exhortativa, la modalitat exclamativa, la modalitat imperativa i la modalitat interrogativa.
  • ca  modalització, n f

Definició
Conjunt de marques que denoten el posicionament discursiu de l'emissor, la seva actitud envers el que diu i el seu domini de la llengua.

Nota

  • 1. Són tipus de modalització la modalització intuïtiva, la modalització eclèctica i la modalització obligada.
  • 2. També s'anomena modalització l'acció de l'emissor d'imprimir aquestes marques en l'enunciat.
  • ca  modalització, n f

Definició
Fet d'imprimir en un enunciat, de manera deliberada o no, les marques que denoten el posicionament discursiu de l'emissor, la seva actitud envers el que diu i el seu domini de la llengua.

Nota

  • També s'anomena modalització el conjunt de marques que l'emissor imprimeix en l'enunciat.
modalització eclèctica modalització eclèctica

  • ca  modalització eclèctica, n f

Definició
Modalització pròpia de l'intercanvi comunicatiu social que, per mitjà d'una selecció lingüística estratègica, posa de manifest l'adaptació de l'emissor als diferents rols socials que ha de desenvolupar en l'intercanvi en què participa, tenint en compte la complexitat d'interessos dels participants.