Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR)

Presentació
  • ca  cafè conversa, n m
  • es  café conversación, n m
  • es  café del conocimiento, n m
  • es  café del mundo, n m
  • es  café mundial, n m
  • es  conversación de café, n f
  • es  red de conversaciones, n f
  • es  world café, n m
  • fr  café du savoir, n m
  • en  knowledge café, n
  • en  world café, n
  • en  knowledge cafe, n var. ling.
  • en  world cafe, n var. ling.

Definició
Metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l'objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

Nota

  • 1. El cafè conversa té cinc components bàsics: 1) un espai confortable, semblant a una cafeteria; 2) un amfitrió, que dona la benvinguda als participants i contextualitza la trobada; 3) diferents rondes de conversa en petit grup; 4) diverses preguntes, per a fomentar la conversa, i 5) una posada en comú final, destinada a extreure els resultats de la trobada.
  • El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans en estratègia i comunicació Juanita Brown i David M. Isaacs.
  • Aquesta metodologia de treball es coneix sovint amb la forma The World Café, que és una marca registrada.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cafè conversa:

    S'aprova la denominació cafè conversa pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana als manlleus anglesos world café i knowledge café, que comencen a estendre's entre els especialistes, sobretot world café;

    ·és una forma lingüísticament adequada, construïda sobre la base de dos dels elements fonamentals del concepte originari: el cafè, com a element de foment del diàleg, i la conversa, com a element definitori d'aquesta metodologia;

    ·és formalment anàloga a les denominacions cafè concert i cafè teatre, que designen establiments on es presenten determinats espectacles (concerts i obres de teatre, respectivament), i també, per extensió, l'espectacle o l'activitat que es fa en aquests establiments;

    ·remet fàcilment a les denominacions angleses de partida (world café i knowledge café) i, per tant, té possibilitats d'implantació;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Altres formes que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

    ·els manlleus anglesos world café i knowledge café: es consideren innecessaris;

    ·els calcs cafè del món, cafè mundial i cafè del coneixement (o la variant cafè coneixement): són formes semànticament poc clares;

    ·conversa de cafè: encara que el cafè conversa vol reproduir l'atmosfera de les converses de cafè, aquesta forma fa referència a un altre concepte, concretament a una conversa informal;

    ·ronda de converses; xarxa de converses: tot i que són denominacions semànticament motivades (amb aquesta metodologia de treball es produeixen rondes de converses i es creen diferents xarxes de converses), s'allunyen massa de les denominacions de partida i es creu que no són prou precises.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
cercle restauratiu cercle restauratiu

  • ca  cercle restauratiu, n m
  • es  círculo restaurativo, n m
  • fr  cercle restauratif, n m
  • en  restorative circle, n

Definició
Pràctica restaurativa que dona veu a tots els membres de la comunitat que ho desitgen per trobar acords davant d'un problema, amb l'objectiu de construir relacions de confiança que reforcin el grup a llarg termini.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
comissió de conflictes comissió de conflictes

  • ca  comissió de conflictes , n f
  • es  comisión de conflictos, n f
  • es  comisión de resolución de conflictos, n f
  • es  junta de controversias, n f
  • es  mesa de controversias, n f
  • es  mesa de revisión de controversias, n f
  • es  mesa de solución de controversias, n f
  • fr  commission de règlement des différends, n f
  • en  dispute adjudication board, n
  • en  dispute board, n
  • en  dispute resolution board, n
  • en  dispute review board, n

Definició
Grup de persones alienes a un projecte, però amb coneixements en la matèria, que les parts que hi intervenen nomenen abans d'iniciar-lo amb l'objectiu que, des de la independència i la neutralitat, puguin plantejar solucions en cas de conflicte.

Nota

  • 1. El recurs a una comissió de conflictes és un procediment de resolució alternativa de conflictes. Segons l'acord de les parts, les solucions plantejades per aquesta comissió poden tenir caràcter vinculant o no.
  • 2. Els equivalents anglesos dispute adjudication board i dispute review board no tenen un valor genèric, sinó que designen, respectivament, la comissió de conflictes que emet decisions de caràcter vinculant i la comissió de conflictes que emet únicament recomanacions.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comissió de conflictes:

    S'aprova la denominació comissió de conflictes pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres denominacions catalanes de sentit similar, com ara comitè de crisi;

    ·és una forma ja documentada amb aquest sentit en textos especialitzats;

    ·en altres llengües es documenten solucions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes comissió de conflictes i comissió de resolució de conflictes (aquesta última, proposada inicialment pels especialistes), es prefereix comissió de conflictes perquè és més sintètica i s'associa també sense dificultats amb el concepte.

    També s'han tingut en compte formes amb el nucli junta (junta de conflictes, junta de resolució de conflictes, junta d'examen de conflictes, junta de revisió de conflictes, junta d'estudi de conflictes, etc.), però s'han descartat d'acord amb els usos documentats i amb les preferències dels especialistes.

    Per motius anàlegs s'ha descartat també la possibilitat d'utilitzar controvèrsies i disputes en comptes de conflictes (comissió de controvèrsies, comissió de disputes, etc.). Cal tenir present, pel que fa a aquest punt, que la forma conflictes està molt consolidada en aquest àmbit.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
  • ca  comitè d'experts, n m
  • es  multi-step wise men, n m
  • en  mutual escalation, n
  • en  progressive negotiation, n
  • en  wise man approach, n
  • en  wise man procedure, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en l'àmbit empresarial en què un comitè de treballadors experimentats de cadascuna de les parts, aliens al conflicte, intenta que s'arribi a un acord en un temps determinat, al final del qual, si l'acord no es produeix, el conflicte es dirimeix per un altre procediment, sovint l'arbitratge.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comitè d'experts:

    S'aprova la denominació comitè d'experts pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i transparent: formalment pot considerar-se una reducció de procediment del comitè d'experts i semànticament respon al fet que en aquest tipus de procediment intervé un grup de treballadors experimentats de cadascuna de les parts;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que consideren que s'identifica sense dificultats amb el concepte.

    Es descarta la forma comitè sènior perquè es considera més precisa la forma aprovada. Cal tenir en compte, a més, que sènior amb el sentit 'que té experiència i competència reconegudes' és un anglicisme no recollit encara al diccionari normatiu i, de fet, poc consolidat en català.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
  • ca  conciliació, n f
  • es  conciliación, n f
  • en  conciliation, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en el qual un tercer expert i neutral assisteix dues o més parts en la cerca d'una solució negociada al seu conflicte, oferint-los, si cal, propostes formals de solució.

Nota

  • La conciliació permet que les parts implicades en el conflicte mantinguin el ple control sobre les decisions que es prenen per mirar de resoldre'l, però amb l'orientació i l'ajuda d'un expert que aconsella solucions.
coordinació de parentalitat coordinació de parentalitat

  • ca  coordinació de parentalitat, n f
  • ca  coordinació parental, n f
  • es  coordinación de parentalidad, n f
  • es  coordinación parental, n f
  • en  parenting coordination, n

Definició
Procediment alternatiu de resolució de conflictes centrat en l'infant en què professionals de la mediació familiar amb formació específica assisteixen els progenitors amb alta conflictivitat a implementar el seu pla de parentalitat.
coordinació parental coordinació parental

  • ca  coordinació de parentalitat, n f
  • ca  coordinació parental, n f
  • es  coordinación de parentalidad, n f
  • es  coordinación parental, n f
  • en  parenting coordination, n

Definició
Procediment alternatiu de resolució de conflictes centrat en l'infant en què professionals de la mediació familiar amb formació específica assisteixen els progenitors amb alta conflictivitat a implementar el seu pla de parentalitat.