Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR)

Presentació
de guanyar-guanyar de guanyar-guanyar

  • ca  de guanyar-guanyar, adj
  • es  de ganar-ganar, adj
  • es  ganar-ganar, adj
  • fr  gagnant-gagnant, adj
  • it  vincente-vincente, adj
  • en  win-win, adj

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

  • 1. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

    S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

    ·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

    ·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

    ·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    ·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

    ·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

    ·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

    ·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

    ·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

    ·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  de guanyar-perdre, adj
  • es  de ganar-perder, adj
  • es  ganar-perder, adj
  • fr  gagnant-perdant, adj
  • it  vincente-perdente, adj
  • en  win-lose, adj

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

Nota

  • 1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.
  • 2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

    S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

    ·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

    ·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

    ·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    ·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

    ·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

    ·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

    ·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

    ·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

    ·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  de perdre-guanyar, adj
  • es  de perder-ganar, adj
  • es  perder-ganar, adj
  • fr  perdant-gagnant, adj
  • it  perdente-vincente, adj
  • en  lose-win, adj

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

Nota

  • 1. Referida a un acord, la forma de perdre-guanyar (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de guanyar-perdre. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de perdre-guanyar indica una actitud d'acomodar-se als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament, mentre que la forma de guanyar-perdre indica una actitud d'intentar imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat.
  • 2. De vegades també s'utilitza la forma perdre-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a fer referència a una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

    S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

    ·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

    ·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

    ·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    ·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

    ·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

    ·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

    ·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

    ·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

    ·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  de perdre-perdre , adj
  • es  de perdre-perdre, adj
  • es  perder-perder, adj
  • fr  perdant-perdant, adj
  • it  perdente-perdente, adj
  • en  lose-lose, adj

Definició
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.

Nota

  • 1. De vegades també s'utilitza la forma perdre-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

    S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

    ·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

    ·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

    ·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    ·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

    ·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

    ·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

    ·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

    ·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

    ·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
defensor | defensora defensor | defensora

  • ca  síndic de greuges | síndica de greuges, n m, f
  • ca  defensor | defensora, n m, f sin. compl.
  • es  defensor | defensora, n m, f
  • es  síndico | síndica, n m, f
  • fr  défenseur | défenseuse, n m, f
  • fr  médiateur | médiatrice, n m/f
  • fr  protecteur | protectrice, n m, f
  • en  ombudsman [m] | ombudswoman [f], n

Definició
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.

Nota

  • 1. El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir.
  • Pel que fa a l'administració, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges de Catalunya, el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, el síndic de greuges de les Illes Balears, el justícia d'Aragó i el raonador del ciutadà a Andorra, que defensen els ciutadans d'aquestes comunitats davant d'una possible mala praxi de l'administració pública corresponent; igualment, pel que fa a les entitats i empreses, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges d'una universitat, el defensor del client i el defensor del lector, que defensen els interessos dels estudiants, els clients o els lectors, com a col·lectiu, davant de qui els nomena.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme síndic de greuges | síndica de greuges (sin. compl. defensor | defensora):

    S'aprova la denominació síndic de greuges | síndica de greuges, juntament amb el sinònim complementaris defensor | defensora, pels motius següents:

    ·totes dues són formes ja recollides al diccionari normatiu, si bé sense remissió i amb un sentit una mica diferent (síndic de greuges és "Persona nomenada per a la defensa dels drets i de les llibertats dels ciutadans") o més general (defensor és "Que defensa algú");

    ·síndic de greuges és la denominació catalana tradicional per a denominar aquest concepte i es documenta àmpliament, tant referida a la persona que defensa els interessos dels ciutadans davant l'Administració com també a la persona que defensa els interessos d'un col·lectiu específic davant d'un determinat organisme (una universitat, un mitjà de comunicació, etc.);

    ·defensor és també una denominació usada i documentada, encara que menys que síndic de greuges: és especialment coneguda, per exemple, la forma normativa defensor del poble (referida a la persona que defensa els interessos dels ciutadans davant l'Administració a Espanya), però també defensor de l'oient (en el marc de la ràdio) o defensor del lector (en la premsa);

    ·totes dues tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma síndic | síndica perquè és poc precisa i també podria identificar-se, per exemple, amb el síndic de comptes o el síndic general, entre d'altres. El Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que segons el context síndic de greuges pot reduir-se sense problema a síndic.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
diplomàcia multivia diplomàcia multivia

  • ca  diplomàcia multivia, n f
  • es  diplomacia de vías múltiples, n f
  • es  diplomacia multirrumbo, n f
  • es  diplomacia multivía, n f
  • es  diplomacia multivial, n f
  • es  diplomacia paralela, n f
  • fr  diplomatie à voies multiples, n f
  • fr  diplomatie démultipliée, n f
  • fr  diplomatie officieuse, n f
  • it  diplomazia multilivello, n f
  • en  multitrack diplomacy, n
  • en  multi-track diplomacy, n var. ling.

Definició
Model teòric de negociació i mediació per a processos de pau i de regularització de conflictes que preveu la intervenció activa en el procés de representants de les diferents institucions i comunitats que hi poden estar implicades, a més dels negociadors oficials o governamentals, prenent com a base la idea que les relacions es conformen per mitjà d'una xarxa complexa de persones, institucions i comunitats diferents.

Nota

  • 1. La diplomàcia multivia preveu, específicament, la representació en el procés de negociació de nou ens o activitats: 1) la diplomàcia governamental; 2) les organitzacions no governamentals i els professionals de la resolució de conflictes; 3) el món empresarial i dels negocis; 4) els particulars; 5) el món de la recerca, la formació i l'educació; 6) l'activisme; 7) les comunitats religioses i espirituals; 8) les fundacions i la filantropia, i 9) els mitjans de comunicació i l'opinió pública.
  • La diplomàcia multivia va ser dissenyada per Louise Diamond i John W. McDonald l'any 1991, amb la voluntat d'obrir les negociacions per a la resolució de conflictes a altres actors, a més dels estatals o governamentals.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme diplomàcia multivia:

    S'aprova la denominació diplomàcia multivia, calc de l'anglès, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana a la forma híbrida diplomàcia multitrack, que té un cert ús en català;

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, basada en el fet que en aquest model de negociació intervenen diferents actors, és a dir, que es negocia per vies diferents o múltiples (la forma prefixada d'origen llatí multi-, que s'adjunta al substantiu via, significa, justament, 'molts', més d'un');

    ·és una forma ja documentada amb aquest sentit en textos especialitzats;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    Entre diplomàcia de vies múltiples i diplomàcia multivia, totes dues lingüísticament adequades, s'ha preferit diplomàcia multivia, que és una solució més sintètica.

    La forma diplomàcia paral·lela, que també es documenta amb aquest sentit en algunes fonts, s'ha descartat perquè es considera equívoca.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
dret col·laboratiu dret col·laboratiu

  • ca  dret col·laboratiu, n m
  • es  derecho colaborativo, n m
  • en  collaborative law, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les persones que són part d'un conflicte i els seus advocats decideixen debatre i consensuar les seves discrepàncies de manera constructiva, evitant així l'inici d'un procediment contenciós, amb el compromís previ que els advocats que hi participen no seran els que representaran els clients en cas de no arribar als acords necessaris i haver recórrer, finalment, al procediment judicial.

Nota

  • Com que els advocats pacten, ja d'entrada, no litigar, amb el dret col·laboratiu es garanteix que es negocia des de la col·laboració i no des de la competició.

    Té la flexibilitat i la confidencialitat d'una negociació directa i, alhora, aporta la seguretat que dona la participació en tot moment dels advocats de les dues parts.