Torna a la llista de diccionaris en línia

Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
peritatge extrajudicial

  • ca  peritatge extrajudicial, n m
  • es  peritaje, n m
  • es  peritaje extrajudicial, n m
  • en  expert assessment, n
  • en  expert determination, n
  • en  expert fact-finding, n
  • en  neutral fact finding, n var. ling.

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas després d'examinar els fets i escoltar les parts.

Nota

  • 1. L'informe de l'expert d'un peritatge extrajudicial pot ser vinculant o no, segons hagin convingut les parts.
  • 2. La denominació anglesa expert determination designa, específicament, el peritatge extrajudicial de caràcter vinculant, i la denominació expert assessment, el peritatge extrajudicial de caràcter no vinculant.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge extrajudicial:

    S'aprova la denominació peritatge extrajudicial pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva i lingüísticament adequada: el nucli peritatge s'adequa perfectament al concepte, tenint en compte les definicions de peritatge i perit del diccionari normatiu (peritatge és "Exercici de perit o expert" i "Dictamen, judici pericial", i perit o expert és "Persona que, essent versada en la coneixença d'una cosa, està encarregada de decidir en cas de litigi sobre aquesta"), i el modificador extrajudicial, també normatiu, indica que es tracta d'un procediment "Que es fa [...] fora de la via judicial";

    ·ja es documenta en alguns textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma peritatge, sense determinatiu, perquè es considera poc precisa, tenint en compte que també en l'àmbit judicial es recorre sovint al peritatge per disposar de dictàmens experts que serveixin de prova en els judicis.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
peritatge extrajudicial conjunt

  • ca  peritatge extrajudicial conjunt , n m
  • es  joint fact-finding, n m
  • fr  recherce conjointe des faits, n f
  • en  joint fact-finding, n

Definició
Peritatge extrajudicial en què intervenen diversos experts aportats per les parts, els quals emeten un informe conjunt.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peritatge extrajudicial conjunt:

    S'aprova la denominació peritatge extrajudicial conjunt pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre la forma peritatge extrajudicial (aprovada pel Consell Supervisor en la reunió precedent per a designar un procediment de resolució alternativa de conflictes en què un expert imparcial emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas objecte de controvèrsia) i el modificador conjunt, en referència al fet que els experts que examinen el cas han estat aportats per les dues parts.

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes que s'han valorat però que s'han descartat, perquè els especialistes les consideren, en general, menys adequades o menys precises semànticament, són: conciliació paritària, coperitatge, determinació conjunta dels fets, peritatge conjunt i peritatge en comú.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
pràctica restaurativa

  • ca  pràctica restaurativa , n f
  • es  práctica restaurativa, n f
  • fr  pratique réparatrice, n f
  • fr  pratique restaurative, n f
  • en  restorative practice, n

Definició
Pràctica pròpia de la justícia restaurativa que s'aplica en la prevenció, la detecció, la gestió o la resolució de situacions de conflicte o de problemes d'àmbit i tipologia diversos.

Nota

  • 1. Són tipus de pràctiques restauratives el cercle restauratiu i la reunió restaurativa.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]