Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

  • ca  n-tupla, n f
  • ca  n-pla, n f sin. compl.
  • es  n-pla, n f
  • es  n-tupla, n f
  • es  n-tuplo, n m
  • es  tupla, n f
  • fr  n-uple, n m
  • fr  n-uplet, n m
  • it  n-pla, n f
  • it  n-upla, n f
  • it  tupla, n f
  • en  n-tuple, n
  • en  tuple, n

Matemàtiques

Definició
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).

    També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]
  • ca  n-tupla, n f
  • ca  n-pla, n f sin. compl.
  • es  n-pla, n f
  • es  n-tupla, n f
  • es  n-tuplo, n m
  • es  tupla, n f
  • fr  n-uple, n m
  • fr  n-uplet, n m
  • it  n-pla, n f
  • it  n-upla, n f
  • it  tupla, n f
  • en  n-tuple, n
  • en  tuple, n

Matemàtiques

Definició
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).

    També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]
nada-ioga nada-ioga

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  nada-ioga, n m
  • ca  ioga del so, n m sin. compl.
  • es  nada yoga, n m
  • es  yoga del sonido, n m
  • en  nada yoga, n
  • en  yoga of sound, n
  • sa  nāda-yoga, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Ioga que es fonamenta en el poder del so, especialment de les vibracions procedents de la recitació reiterada d'un mantra o d'una fórmula sagrada, com a via per a reduir el pes de les fluctuacions mentals i aconseguir una ment lliure d'impureses.

Nota

  • La forma nada-ioga prové del sànscrit nāda, que significa 'so', i yoga 'ioga'.
nadi nadi

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  nadi, n f
  • es  nadi, n f
  • en  nadi, n
  • sa  nāḍī, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Conducte energètic del cos subtil a través del qual circula el prana.

Nota

  • 1.Hi ha tres nadis principals: la susumnà, la idà i la pingalà.
  • 2. La denominació nadi prové del sànscrit nāī, que significa 'conducte'.
nadi-xòdhana-pranaiama nadi-xòdhana-pranaiama

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

  • ca  pranaiama de la purificació, n m
  • ca  nadi-xòdhana-pranaiama, n m sin. compl.
  • es  nadi shodhana pranayama, n m
  • en  nadi shodhana pranayama, n
  • sa  nāḍī-śodhana-prāṇāyāma, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició
Pranaiama en què el iogui va alternant la respiració, inspiració i expiració, per una banda del nas i per l'altra, fent petites pauses entremig i tapant-se ara un nariu, ara l'altre, que té com a objectiu purificar els conductes energètics i calmar la ment.

Nota

  • 1. En el pranaiama de la purificació els narius es tapen, alternativament, amb el dit polze i amb el dit petit i el dit anular alhora, mantenint sempre el dit del mig i el dit índex a la base del palmell de la mà, o bé a la part central del front, i el braç flexionat amb el colze a tocar del cos.
  • 2. La forma nadi-xòdhana-pranaiama prové del sànscrit nāī-śodhana-prāāyāma, denominació constituïda pels formants nāī- 'canals energètics', śodhana 'purificació' i prāāyāma 'pranaiama', 'respiració'.
nadó a terme nadó a terme

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

  • ca  nadó a terme, n m
  • es  neonato a término
  • es  recién nacido a término
  • fr  enfant à terme
  • en  full-term infant
  • en  term infant

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definició
Nadó nascut entre les 37 i les 42 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.
nadó postterme nadó postterme

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

  • ca  nadó postterme, n m
  • es  neonato postérmino
  • es  recién nacido postérmino
  • fr  enfant né après terme
  • fr  enfant post-terme
  • en  post-term infant

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definició
Nadó nascut al cap de 42 setmanes o més de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.

Nota

  • Sovint s'utilitza aquest terme com a sinònim de nadó postmadur. Estrictament, però, nadó postmadur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó postterme es refereix a la durada de la gestació.
nadó preterme nadó preterme

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

  • ca  nadó preterme, n m
  • es  neonato pretérmino
  • es  recién nacido pretérmino
  • fr  enfant né avant terme
  • fr  enfant préterme
  • en  preterm infant

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definició
Nadó nascut abans que no es completin les 37 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.

Nota

  • Sovint s'utilitza com a sinònim de nadó prematur. Estrictament, però, nadó prematur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó preterme es refereix a la durada de la gestació.
naiscos naiscos

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

  • ca  naiscos, n m
  • es  naiskos
  • en  naiskos

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definició
Temple grec de dimensions petites.
nandínids nandínids

Zoologia > Mamífers

  • ca  nandínids, n m pl
  • nc  Nandiniidae

Zoologia > Mamífers

Definició
Família de mamífers de l'ordre dels carnívors.