El diccionari en línia Noms de plantes posa a l’abast dels usuaris una part significativa de les dades d’un projecte obert, en curs d’elaboració: el Recull de noms catalans de plantes. En aquest projecte treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.
El treball es va iniciar l’any 1993, amb la intenció de posar al dia i ampliar la informació fitonímica del llibre de Francesc Masclans Els noms de les plantes als Països Catalans (1981, edició revisada i desenvolupada d’un treball de 1954 del mateix autor, exhaurida editorialment). Va restar aturat per motius diversos des de l'any 1997 fins al 2005, en què es va poder reprendre fins al moment actual.
Amb el decurs del temps, i ateses les possibilitats tècniques disponibles avui dia, el propòsit inicial ha pres una intenció més àmplia i ajustada a les necessitats expressades pels especialistes. Així, s’ha completat el buidatge d’una selecció bibliogràfica extensa i representativa, cosa que ha permès documentar un volum considerable de dades de fitonímia catalana, que s'han tractat amb criteris botànics, dialectològics i terminològics. Aquesta informació s’ha fet accessible als usuaris en forma de recull ordenat, concebut amb voluntat eminentment descriptiva, no normativa, tot i que s’han prioritzat les denominacions procedents del diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2).
Malgrat que el projecte no ha assolit encara els resultats definitius, els autors han decidit avançar la difusió parcial de les dades en forma de diccionari en línia, actualitzat periòdicament, per a facilitar la consulta pública d’aquesta informació. Les fitxes terminològiques ofereixen dades revisades, que s'aniran completant amb informació nova en actualitzacions posteriors.
Autors
Joan Vallès i Xirau (director), M. Àngels Bonet i Galobart, M. Antònia Julià i Berruezo, Joan Veny i Clar, Josep Vigo i Bonada
Recerca terminològica
TERMCAT
Direcció: Rosa Colomer i Artigas
Coordinació: Jordi Bover i Salvadó
Elaboració: Joan Carles Villalonga i Terrasa, Esperança Carrió i Cabrer, Maria Foraster i Pulido, David Porta i Tena, Mar Santamaria i Sala
Suport tècnic per al diccionari en línia: Marcos Urbina i Cabrera (desenvolupament informàtic), Pilar Hernández i Abellán (edició), Henar Velàzquez i Montané (disseny gràfic i administració del web)
El projecte se centra en les plantes vasculars, és a dir, falgueres i plantes amb flors, que tenen denominació catalana pròpia. Lògicament, corresponen en bona part a plantes autòctones dels territoris de parla catalana, però també s’ha documentat un nombre important de denominacions per a espècies exòtiques que presenten interès comercial, cultural o científic.
Les dades recollides s’han organitzat en fitxes terminològiques conceptuals, cadascuna de les quals es refereix a un únic tàxon botànic. Les categories taxonòmiques que s’han tingut en consideració com a base per a les fitxes terminològiques són el gènere, l’espècie, la subespècie i la varietat.
La versió en línia actual ofereix 25.100 denominacions catalanes de plantes referides a prop de 6.000 tàxons botànics. La informació que es presenta ha estat contrastada i revisada per l’equip d’elaboració, i no es difonen les dades que encara es troben en procés de revisió. Es preveu l’actualització semestral d’aquesta segona versió digital i s’espera que la versió final de l’obra, que serà publicada com a llibre i també serà accessible en línia, contingui més de 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a més de 6.000 tàxons de flora vascular.
Informacions que presenten les fitxes terminològiques
Cada fitxa terminològica del diccionari presenta la informació següent:
 |
En la publicació definitiva hi constaran, a més a més de les dades suara indicades, la categoria gramatical de les denominacions catalanes, totes les fonts bibliogràfiques vinculades a les denominacions, i, eventualment, notes amb informacions complementàries. Igualment, es preveu incrementar el nombre de fitxes terminològiques amb imatges associades.
Criteris metodològics
Tractament dels noms científics
Per a la consignació dels noms científics s’ha seguit el que estableix la Flora manual dels Països Catalans (Bolòs, Vigo, Masalles & Ninot, 2005. 3a ed.) i, complementàriament, si ha calgut, la Flora dels Països Catalans (Bolòs & Vigo, 1984-2001). Per a les espècies que no figuren en aquestes dues obres s’han consultat diverses flores i catàlegs, principalment la base de dades en línia IPNI i Flora iberica.
Es presenta en primer lloc el nom científic preferent d'acord amb l'obra de referència consultada; la resta de sinònims nomenclaturals documentats apareixen en la línia inferior, un a continuació de l'altre, per ordre alfabètic i en un cos de lletra més petit.
Exemple:
Alyssum simplex Rudolphi
Alyssum campestre auct.; Alyssum minus (L.) Rothm.
Pel que fa a la representació formal del nom científic s’han seguit les recomanacions del Codi Internacional de Nomenclatura Botànica. Així, apareixen en cursiva únicament les parts dels noms científics llatins o llatinitzats que fan referència a les categories de gènere, espècie, subespècie i varietat, mentre que figuren en rodona els noms (o les abreviatures dels noms) dels autors de les denominacions, les indicacions per a subespècie i varietat, i la resta de caràcters o de símbols que eventualment poden formar part del nom científic.
Exemples:
Dianthus hispanicus Asso subsp. hispanicus [incl. subsp. font-queri (O. Bolòs et Vigo) Barber et al., subsp. tarraconensis (Costa) Molero]
Smilax aspera L. var. balearica Willk
El nom de la família botànica a què pertany cada planta es dóna en català i apareix en rodona, entre parèntesis angulars, a la part superior de la fitxa terminològica.
Les denominacions catalanes figuren a sota del nom científic.
En els casos en què el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), recull un nom preferent per al tàxon, aquest hi apareix com a entrada principal seguit, si és el cas, de les altres denominacions del diccionari normatiu per ordre alfabètic. La resta de termes sinònims documentats es mostren a continuació, també per ordre alfabètic.
Exemple:
Ajuga iva (L.) Schreber
Teucrium iva L.iva [DIEC2; MASCLANS]
almescat [DIEC2; MASCLANS]
herba d’almesc [DIEC2; MASCLANS]
agullots
creuada
esquiva [MASCLANS]
esquiva peluda [MASCLANS]
fulla de creu
Si el diccionari normatiu no recull cap denominació per al tàxon considerat, les denominacions catalanes procedents de les obres de buidatge apareixen en ordre alfabètic.
Exemple:
Ophrys fusca Link subsp. omegaifera (Fleischm.) E. Nelson [incl. O. dyris Maire]
abellera
abellera de l’omega [MASCLANS]
abelles
flor d’abelles
mosquera
mosques
En cas de denominacions que corresponen, totalment o parcialment, a manlleus d’altres llengües, més o menys adaptats, s’ha emprat la cursiva per a distingir-los tipogràficament.
Exemples: curalotodo, palosanto, sanfuén; raïmet de sapo, mançanilla dolça
Quan en l'obra de buidatge s'indica que el nom català fa referència a una part de planta, s’especifica, al costat de la denominació, el nom de la part de planta entre parèntesis.
Exemple:
Citrus aurantium L.
Citrus nobilis Lour.; Citrus vulgaris Risso
taronger agre [DIEC2]
aranja (fruit)
grill (part del fruit)
llima (fruit)
naronger
naronja (fruit)
En una primera etapa (1993-1997), es va dur a terme el buidatge d’una selecció d’obres especialitzades de tot l’àmbit dels territoris de parla catalana, editades abans de l’any 1994. En una segona etapa (2005-2008) el buidatge es va completar amb un conjunt representatiu de publicacions aparegudes entre els anys 1994 i 2005 i també amb treballs acadèmics i llistes inèdites de noms de plantes cedides per especialistes botànics. Així mateix, hi han estat incorporades les dades de fitonímia del diccionari normatiu, gràcies a la cessió feta per l’Institut d’Estudis Catalans.
Considerat globalment, el corpus de buidatge és constituït per unes 300 obres i documents especialitzats (tant publicats com inèdits) que recullen denominacions catalanes per a plantes autòctones i per a plantes exòtiques (usades en medicina, cultivades com a ornamentals, etc.). En la publicació definitiva es mostraran les fonts bibliogràfiques on s'ha recollit cada denominació. En la versió actual s'identifiquen les denominacions documentades al Diccionari de la llengua catalana (2a ed., versió en línia) i a Els noms de les plantes als Països Catalans, amb els codis respectius DIEC2 i MASCLANS.
Podeu trobar la llista completa de referències de buidatge, juntament amb la bibliografia de consulta, a l'apartat Bibliografia.
Podeu consultar els termes tant a través d’un accés alfabètic com d’un accés temàtic (per famílies botàniques). En tots dos casos podeu triar si voleu obtenir la informació per nom científic o per nom català, i localitzar la denominació buscada en la llista que es mostra en el marc de l’esquerra de la pantalla, la qual apareix sempre ordenada alfabèticament.
Addicionalment, també podeu fer una consulta introduint directament una denominació en l’espai superior Cerca; en aquest cas, la interfície mostra en el marc de la dreta totes les fitxes terminològiques que contenen la cadena de caràcters consultada.
Pel que fa a les fotografies, es visualitzen com a miniatures quan consulteu una fitxa que en conté. Si voleu ampliar la imatge, només cal que hi feu clic.
Si heu de fer referència a aquest diccionari, la citació recomanada és la següent:
VALLÈS i XIRAU, Joan (dir.). Noms de plantes [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html>
Queda expressament prohibida, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, tant si és feta per tractament informàtic com per qualsevol altre mitjà o procediment.
Per la cessió de dades
Expressem el nostre reconeixement a l'Institut d'Estudis Catalans per la cessió de les dades de fitonímia de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana.
Agraïm la col·laboració de les persones vinculades a diferents universitats i a altres àmbits relacionats amb la botànica que han cedit dades inèdites sobre noms de plantes:
Antoni Agelet, Roser Alay, Lluís Àlvarez, Rafael Balada, M. Rosa Balfegó, M. Reina Bastardas, Cèsar Blanché, Oriol de Bolòs, Sebastià Bonet, Carme Bosch, Miquel Campos, José P. Cano, Esperança Carrió, Rosa Casademont, Teresa Casasayas, Daniel Climent, Josep Costa, Erika B. Cuartiella, Maria Foraster, Maria Galobart, Miquel de Garganta, Teresa Garnatje, Cèsar Gutiérrez, Emili Laguna, Jordi López, Ànnia Lorente, Joan Martínez, Tòfol Mascaró, Anna Mesado, Marc Moll, Lluís Mulet, Joan Muntané, Manel Niell, Josep M. Ninot, Jordi Palau, Montse Parada, Eduard Parés, Maria Planells, Josep M. Poch, Montse Puig, Neus Puigbert, Francesc Pujol, Dolors Raja, Jordi Recasens, Montse Rigat, M. Elena Ruíz, Mar Santamaria, Anna Selga, Joan Torrell, Néstor Torres, Mercè Vendrell, Florenci Vallès, Lluís Vilar, Xavier Viñas.
Per la cessió de fotografies
Manifestem el nostre agraïment a les persones que han cedit les fotografies que il·lustren l’obra:
Olga Andrés, Pere Barnola, M. Àngels Bonet, Pere Bonet, Jordi Camprubí, Esperança Carrió, Daniel Climent, Anna M. Closas, Xavier Fargas, Ricard Ferrer, M. Antònia Julià, Daniel López, Montse Serra, Joan Vallès, Henar Velàzquez, Jaume Villalonga, Joan Carles Villalonga.
Pel suport i col·laboració
Agraïm a Josep Vicens l’ajut en la identificació de les imatges de plantes i a Imma Parellada la tasca de recerca terminològica duta a terme durant la primera fase del projecte.
Igualment, donem les gràcies a totes les persones que ens han fet arribar els seus suggeriments i comentaris sobre la primera versió en línia.
Finalment, volem expressar el nostre agraïment a la família de Francesc Masclans i Girvès, especialment a la seva filla Margarida i al seu gendre Oriol de Bolòs, que van donar totes les facilitats possibles per a utilitzar les dades del llibre de Masclans en aquest diccionari, el qual és, de fet, un homenatge de gratitud a l'obra fitonímica de l'autor de Els noms de les plantes als Països Catalans.
Cliqueu aquí per a consultar la bibliografia completa, tant la de buidatge com la de consulta.
En el document figura en primer lloc la bibliografia de buidatge, classificada en obres publicades, obres no publicades o inèdites (manuscrits; treballs de recerca, tesis, etc.) i llistes de noms de plantes cedides per botànics. A continuació es detalla la bibliografia de consulta, classificada en obres especialitzades o terminològiques i obres lexicogràfiques.