Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 2802126   faceta  <Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials> faceta
     
       
    • faceta, n f
    • es faceta
    • en facet

    <Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

    Cadascuna de les àrees delimitades pels triangles d'una xarxa irregular de triangles, amb relacions topològiques definides per als tres costats i els tres nodes que la formen, com també per a les facetes adjacents.

    Nota: Cada faceta determina un pla, amb un pendent i una orientació que s'emmagatzemen com a atributs de la faceta.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

       
  • 2802127   faceta  <Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia> faceta
     
       
    • faceta, n f
    • cara, n f sin. compl.
    • es cara
    • es faceta
    • en face
    • en facet

    <Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia>

    Superfície plana d'un cos delimitada per un cert nombre d'arestes.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

       
  • 2890759   FACh  <Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres> FACh
     
       
    • FACh, n f
    • Fuerza Aérea de Chile, n f sin. compl.

    <Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

    Acrònim de Fuerza Aérea de Chile, Força Aèria de Xile.

    Departament del govern de Xile que, conjuntament amb l'SSTL, va desenvolupar els primers microsatèl·lits del país, el FASat-Alfa i el FASat-B.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

       
  • 2796321   facsímil  <Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació> facsímil
     
       
    • facsímil, n m
    • es facsímil
    • fr fac-similé
    • it facsimile
    • en facsimile
    • de Faksimile

    <Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

    Reproducció fidel d'un plànol, d'un mapa o de qualsevol altre document gràfic.

    Nota: És molt habitual elaborar facsímils de mapes i atles antics.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

       
  • 2797593   factor C  <Fotogrametria> factor C
     
       
    • factor de contornejament, n m
    • factor C, n m sin. compl.
    • es factor C
    • en C-factor
    • en contouring factor

    <Fotogrametria>

    Valor empíric utilitzat per a calcular l'altura de vol apropiada per a un vol fotogramètric amb l'objectiu d'obtenir un interval de corbes de nivell específic.

    Nota: Els valors del factor C varien entre 900 i 2.200 quan s'utilitzen instruments analògics i restituïdors analítics, mentre que per als instruments digitals i en el processament amb estació fotogramètrica digital els valors recomanats estan compresos entre 800 i 2.200. El factor de contornejament és una mesura de la precisió del sistema i es calcula com la relació entre l'elevació de l'aeronau sobre el terreny i l'interval de corba de nivell més petit demanat en la producció de l'altimetria. Els instruments tenen un factor de disseny que depèn de la capacitat de l'instrument d'aprofitar la resolució de la imatge per a mesurar amb precisió.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

       
  • 2890052   factor d'absorció  <Teledetecció> factor d'absorció
     
       
    • absortància, n f
    • absortivitat, n f sin. compl.
    • factor d'absorció, n m sin. compl.
    • es absortancia
    • es absortividad sin. compl.
    • es factor de absorción sin. compl.
    • en absorptance
    • en absorption factor
    • en absorptivity sin. compl.
    • sbl α

    <Teledetecció>

    Quocient entre el flux energètic absorbit per un material o una superfície plana i el flux energètic incident.

    L'absortància és una magnitud hemisfèrica, adimensional, amb valors compresos entre 0 i 1, tot i que sovint s'expressa en percentatge. Atesa la dificultat de mesurar-la directament, se sol definir a partir de la relació:
    α = 1 − ρ − τ,
    on ρ és la reflectància i τ és el factor de transmissió (de fet, transmitància).

    Tanmateix, també cal esmentar que és freqüent acudir a l'absorbància, un concepte similar però que es calcula de forma diferent, que presenta un ventall de valors ben distints i que no sempre mesura l'absorció, ja que no recull fenòmens com la dispersió dintre el material.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

       
  • 2890053   factor d'absorció espectral  <Teledetecció> factor d'absorció espectral
     
       
    • absortància espectral, n f
    • absortivitat espectral, n f sin. compl.
    • factor d'absorció espectral, n m sin. compl.
    • es absortancia espectral
    • es factor de absorción espectral
    • es absortividad espectral sin. compl.
    • en spectral absorptance
    • en spectral absorption factor sin. compl.
    • en spectral absorptivity sin. compl.
    • sbl αλ

    <Teledetecció>

    Absortància per unitat de longitud d'ona.

    L'absortància espectral és una magnitud hemisfèrica, adimensional, amb valors compresos entre 0 i 1, tot i que sovint s'expressa en percentatge.

    Vegeu també absorbància espectral.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

       
  • 2797592   factor d'entrellaçament  <Fotogrametria> factor d'entrellaçament
     
       
    • factor d'entrellaçament, n m
    • es factor de entrelazado
    • en interlace factor

    <Fotogrametria>

    Quocient entre el nombre de línies produïdes en una imatge en un entrellaçament i el nombre de línies produïdes en la mateixa imatge en un escombratge progressiu.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

       
  • 2802128   factor d'escala  <Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia> factor d'escala
     
       
    • factor d'escala, n m
    • es factor de escala
    • en scale factor

    <Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>

    Valor numèric pel qual es multipliquen les distàncies sobre un mapa per a obtenir les distàncies sobre el terreny, invers de l'escala.

    Nota: Quan l'escala s'expressa com a fracció representativa, el factor d'escala és el denominador de la fracció (per exemple, el factor d'escala d'1:25.000 és 25.000).

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

       
  • 2802129   factor d'escala  <Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia> factor d'escala
     
       
    • factor d'escala, n m
    • factor de reducció d'escala, n m
    • factor d'escala de la quadrícula, n m sin. compl.
    • es factor de escala
    • es factor de escala de la cuadrícula
    • es factor de reducción de escala
    • en grid scale factor
    • en scale factor
    • en scale reduction factor

    <Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>

    Valor numèric que indica la variació d'escala en cada posició d'un mapa, o en cada punt del sistema de coordenades cartesianes corresponent, ocasionada per la projecció cartogràfica emprada per a produir el mapa, que es calcula com a quocient entre l'escala veritable en cada punt del mapa i l'escala principal del mapa.

    Nota: 1. El factor d'escala és igual a 1 només sobre la línia de tangència de les projeccions cartogràfiques tangents, o sobre aquelles línies en què es compleix la propietat d'equidistància. A la resta de parts del mapa, el factor d'escala és superior o inferior a 1 i indica, respectivament, el grau d'exageració o de disminució de l'escala veritable respecte de l'escala principal com a conseqüència de les distorsions ocasionades per la projecció cartogràfica en transformar la superfície el·lipsoidal de la Terra en una superfície plana.

    2. Per definició, no hi ha cap mapa d'escala constant ni cap mapa en què el factor d'escala sigui igual a 1 en tot el mapa. No obstant això, hi ha projeccions, com la projecció universal transversal de Mercator i d'altres, capaces de mantenir el factor d'escala molt proper a 1 en tota la superfície del mapa, de manera que, tot i que l'escala no és constant, la distorsió d'escala es pot considerar negligible.

    3. El factor d'escala només té sentit en el cas de les projeccions conformes, ja que en aquestes projeccions el factor d'escala en cada punt és independent de la direcció. En la resta de projeccions, la distorsió d'escala varia segons la direcció en què és mesurada; per tant, hi ha virtualment infinits factors d'escala en cada punt del mapa. Les projeccions cartogràfiques més emprades per a definir sistemes de coordenades planes (projecció universal transversal de Mercator i variants nacionals) són projeccions conformes.

    Nota: La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8