termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 294973   C  <Esport > Esports de pilota > Futbol americà> C
     
       
    • central, n m, f
    • es centro
    • fr centre
    • en C
    • en center

    <Esport > Esports de pilota > Futbol americà>

    Jugador que s'encarrega de fer l'esnap i posteriorment de fer accions de bloqueig, que se situa al mig de la línia ofensiva.

       
  • 2664079   c quark  <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals> c quark
     
       
    • quark c, n m
    • es quark c
    • es quark encanto
    • fr quark c
    • fr quark charm
    • fr quark charmé
    • en c quark
    • en charm quark
    • en charmed quark
    • sbl c

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals>

    Quark de la segona generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l'electró i encant +1.

    Nota: El símbol c prové de la inicial de l'equivalent anglès charmed quark ('quark encantat').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t:

    S'acorda de designar els diferents tipus de quarks seguint el patró sintagmàtic "quark + símbol(1) del quark corresponent" i s'aproven, en conseqüència, els termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t, pels motius següents:

    ·les formes resultants tenen ja tradició entre els especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·el patró denominatiu utilitzat dona lloc a formes inequívoques, que s'identifiquen sense problema amb cadascun dels diferents quarks;

    ·aquest patró és un dels que se segueixen també en les altres llengües, tant en altres llengües romàniques com en anglès;

    ·la solució té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar que les lletres que constitueixen la segona part dels sintagmes aprovats aquí, corresponents al símbol dels quarks, són part indissociable de la denominació i, per tant, no s'han de compondre en lletra cursiva. En aquest sentit, poden considerar-se paral·lels a altres denominacions en la formació de les quals intervé algun tipus d'abreviació, com ara norma ISO o amplificador TWT.

    Es descarta l'adopció dels manlleus híbrids quark up, quark down, quark strange, quark charm, etc., perquè es considera innecessària.

    Es desestimen igualment els calcs de les designacions angleses completes (quark amunt, quark avall, quark estrany, quark encant, etc.), perquè tenen poca tradició i, en general, han estat bandejats per la majoria d'experts, que consideren que són solucions poc científiques i fins i tot confusionàries, tenint en compte que la inicial del nom català del quark no coincidiria amb la lletra del símbol corresponent.

    (1)El símbol de cada quark correspon a la inicial del nom anglès complet del quark en qüestió: up (símbol u), down (símbol d), strange (símbol s), charm (símbol c), top o truth (símbol t) i bottom o beauty (símbol b).

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]

       
  • 205832   caatinga  <Ciència forestal> caatinga
     
       
    • caatinga, n f
    • es caatinga
    • fr caatinga
    • en caatinga

    <Ciència forestal>

    Formació arbustiva i espinosa més o menys clara, pròpia de les terres semidesèrtiques subtropicals del nord-est del Brasil.

       
  • 2898102   cabbage butterfly  <Zoologia > Insectes> cabbage butterfly
     
       
    • papallona de la col, n f
    • blanca de la col, n f sin. compl.
    • es blanca de la col, n f
    • fr piéride du chou, n f
    • it cavolaia, n f
    • it cavolaia maggiore, n f
    • it pieride del cavolo, n f
    • en cabbage butterfly, n
    • en cabbage white, n
    • en large white, n
    • nc Pieris brassicae, n f

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Pièrids > Pieris

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 2898102   cabbage white  <Zoologia > Insectes> cabbage white
     
       
    • papallona de la col, n f
    • blanca de la col, n f sin. compl.
    • es blanca de la col, n f
    • fr piéride du chou, n f
    • it cavolaia, n f
    • it cavolaia maggiore, n f
    • it pieride del cavolo, n f
    • en cabbage butterfly, n
    • en cabbage white, n
    • en large white, n
    • nc Pieris brassicae, n f

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Pièrids > Pieris

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 3552948   Cabernet Franc  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia> Cabernet Franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Raïm negre produït pel cep cabernet franc, amb els grans mitjans o petits, compactes i allargats.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet franc:

    S'aprova la denominació cabernet franc, manlleu del francès, pels motius següents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es manté en tots els països que cultiven aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten, efectivament, denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552986   Cabernet Franc  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> Cabernet Franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep originari de la regió occitana de Bordeus, vigorós.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet franc:

    S'aprova la denominació cabernet franc, manlleu del francès, pels motius següents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es manté en tots els països que cultiven aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten, efectivament, denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3451455   Cabernet Franc  <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia> Cabernet Franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb raïm cabernet franc, amb cos i color, que se sol utilitzar per a cupatges.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet franc:

    S'aprova la denominació cabernet franc, manlleu del francès, pels motius següents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es manté en tots els països que cultiven aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten, efectivament, denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552948   Cabernet Franc  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia> Cabernet Franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Raïm negre produït pel cep cabernet franc, amb els grans mitjans o petits, compactes i allargats.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet franc:

    S'aprova la denominació cabernet franc, manlleu del francès, pels motius següents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es manté en tots els països que cultiven aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten, efectivament, denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3451456   Cabernet Sauvignon  <Agricultura > Horticultura > Viticultura> Cabernet Sauvignon
     
       
    • cabernet sauvignon [sauvignon: fr], n m
    • cabernet, n m sin. compl.
    • es cabernet sauvignon, n m
    • fr cabernet sauvignon, n m
    • oc cabernet sauvignon, n m
    • en Cabernet Sauvignon, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep originari de la regió occitana de Bordeus, resultat de l'encreuament de cabernet franc i sauvignon blanc, vigorós i productiu.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet sauvignon (sin. compl. cabernet):

    S'aprova la denominació cabernet sauvignon, manlleu del francès, com a sinònim principal de la denominació normativa cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap') pels motius següents:

    ·la forma cabernet sauvignon es documenta a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple cabernet se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és cabernet sauvignon, tenint en compte que també hi ha el cabernet franc;

    ·els especialistes admeten, de tota manera, cabernet com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, al cabernet sauvignon.

    ·segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet sauvignon es manté en tots els països en què es cultiva aquesta varietat;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]