Són ocells o són aus?

© Sebastian Rojas (https://www.flickr.com/photos/toquedequeda/7445205266)

El català disposa de dues denominacions sinònimes, ocells i aus, per a fer referència a la classe d’animals vertebrats que en llatí es denomina Aves. La coexistència d’aquestes dues formes, però, ha produït de vegades una certa confusió, especialment quan se les ha volgut comparar amb les denominacions castellanes pájaro i ave.

En castellà, s’utilitza aves per a designar totes les espècies de la classe, mentre que pájaros es reserva per a fer referència exclusivament als ocells petits. Per mimetisme, en català s’ha adoptat sovint aquesta mateixa norma de distribució semàntica exclusivament pròpia del castellà, és a dir, s’ha tendit a preferir aus per a fer referència a la classe de vertebrats i a les espècies que la integren, i a rebutjar, indegudament, l’ús de la forma ocells com a designació general o dels ocells grossos.

En altres llengües, com ara l’anglès o el francès, no es produeix aquesta vacil·lació, atès que tenen una única denominació genèrica —birds i oiseaux, respectivament— per a fer referència a aquesta classe de vertebrats.

Per tradició, i d’acord amb la prioritat establerta pel diccionari normatiu català, la denominació ocell s’ha de considerar la preferent en tots els casos, mentre que au es reserva com una forma secundària. En general, doncs, i sobretot en contextos d’especialitat, utilitzarem la denominació ocell com a genèric de qualsevol espècie, petita o grossa, de la classe ocells.

En el llenguatge comú, cal tenir en compte també l’existència de variants lingüístiques, com ara aucell, pròpia de Mallorca i d’algunes zones de Catalunya; pardal, usada al País Valencià, Eivissa i l’Alguer com a genèric, fins i tot per a designar els ocells més grossos; o moixó, usada ocasionalment per a designar els ocells més petits, i, en algunes contrades, també com a denominació general, encara que no se sol aplicar a les espècies més grosses.