Ja fa uns quants anys que es proposa dedicar el dia 14 de març (3.14, en notació anglesa) a la constant matemàtica més famosa, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que la designa: nombre π.
Es refereix al nombre irracional transcendent que expressa la raó constant entre la longitud i el diàmetre d’una circumferència. El valor del nombre π és 3,141592…, i sovint s’aproxima a 3,1416. Té un nombre de decimals infinit i no periòdic. El seu valor actual s’ha obtingut a través de diverses aproximacions al llarg de la història, i, amb els avenços computacionals, se n’han arribat a calcular els primers vint bilions de decimals.
El símbol π correspon a la lletra inicial dels mots grecs περίμετρον (‘perímetre’) i περιφέρεια (‘perifèria’).
Des del punt de vista de la forma, es pot destacar, per una banda, que es recomana que, sempre que les condicions tècniques ho permetin, es faci servir el símbol corresponent a la lletra grega minúscula (π, nombre π). Si no és possible, es pot recórrer a la denominació de la lletra (pi, nombre pi).
Pel que fa a la base del terme, s’hi fa servir nombre, que, tal com estableix el diccionari normatiu, es refereix al resultat de comptar les coses que formen un agregat, i a l’ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat (“els nombres senars”), i també expressa una quantitat concreta fruit d’un càlcul matemàtic, com és el cas del nombre π. La forma número es reserva per a casos relacionats, però no exactament coincidents, té un camp semàntic més restringit, i s’utilitza per a representar un nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció (“el número 3 de la revista”), o per a designar el signe amb què es representa un nombre (“el número 4 és el meu preferit”).
Per cert, que no és sobrer recordar que el signe habitual per a separar els decimals dels enters en l’àmbit romànic (no només en català) és la coma, i no pas el punt (que es fa servir en l’àmbit anglosaxó). Així, escrivim 3,1416, i no pas *3.1416.
I ja que parlem de l’àmbit anglosaxó, allí és habitual celebrar el dia del nombre π amb un pastís, atesa la coincidència entre la pronúncia que sovint es fa del nombre i de la paraula pie (‘pastís’). Amb pastís o sense, val la pena commemorar el nombre π, que es fa servir freqüentment no sols en matemàtiques, sinó també en moltes altres disciplines com ara la física o l’enginyeria.
