Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030983   abebai  abebai
     
       
    • sipo, n m
    • abebai, n m sin. compl.
    • es abebay
    • es sipo
    • fr assié
    • fr sipo
    • en sipo
    • en utile
    • de Sipo

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del sipo (Entandrophragma utile, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada i olor suau de cedre, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci i l'albeca de color blanc rosaci, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.

       
  • 4030895   aiús  aiús
     
       
    • aiús, n m
    • samba, n f sin. compl.
    • es ayus
    • es obeche
    • es samba
    • fr ayous
    • fr obeche
    • fr obéché
    • fr samba
    • en obeche
    • en samba
    • en wawa
    • de Abachi

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'aiús (Triplochiton scleroxylon, família de les esterculiàcies), lleugera, tova, de fibra generalment recta i de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació de talles i mobiliari.

       
  • 4030896   ako  ako
     
       
    • ako, n m
    • es ako
    • fr ako
    • en antiaris
    • de Ako

    Fusta procedent de l'Àfrica i l'Àsia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antiaris (família de les moràcies), lleugera, tova, de fibra entrellaçada i amb una olor característica que desapareix un cop seca, amb el duramen de color blanc grogós, l'albeca no diferenciada i vetes de color coure, emprada en fusteria interior i en la fabricació de mobles, envasos, embalatges i caixes.

    Nota: 1. L'ako s'obté principalment de les espècies africanes Antiaris africana i Antiaris weltwitschii, i de l'espècie asiàtica Antiaris toxicaria. Segons algunes fonts, les variants africana i weltwitschii són subespècies de l'espècie Antiaris toxicaria.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ako:

    S'aprova la denominació ako, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta la forma antiaris, vulgarització del nom del gènere a què pertanyen els arbres dels quals prové aquesta fusta, perquè és una denominació menys estesa internacionalment. No és clar, d'altra banda, que la fusta d'ako s'obtingui de qualsevol espècie del gènere Antiaris, motiu pel qual antiaris podria considerar-se també una forma científicament inexacta.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030897   àlan  àlan
     
       
    • àlan, n m
    • es alan-batu
    • fr alan-batu
    • en alan
    • de Alan-Batu

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'àlan (Shorea albida, família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color vermell fosc, l'albeca d'un color entre vermell grogós i gris clar o marró, i vetes brillants i molt marcades, emprada en construcció naval i en la realització de paviments i obres hidràuliques.

    Nota: 1. Segons algunes fonts, en àmbits comercials es distingeix entre les formes àlan batu, que es refereix a la fusta d'àlan més pesant, i àlan bunga, que fa referència a la fusta més lleugera.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme àlan:

    S'aprova la denominació àlan, adaptació de alan, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és una denominació coneguda internacionalment;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    S'opta per àlan, en comptes de alan, d'acord amb la pronúncia habitual del terme en català.

    Malgrat que la denominació més internacional de la fusta és, seguint la norma UNE EN 13556, alan-batu (vegeu els equivalents en castellà, francès i alemany), s'ha preferit la denominació sintètica àlan (com en anglès: alan) perquè, segons els especialistes consultats i altres fonts fiables, àlan batu i àlan bunga són tan sols distincions comercials per a fer referència a la fusta d'àlan més pesant i més lleugera, respectivament, però no denominen fustes obtingudes de diferents espècies botàniques. El Consell Supervisor considera important d'aclarir en nota l'ús habitual d'aquestes dues denominacions, però creu innecessari, en canvi, de crear una entrada terminològica per a cada forma.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030898   amarant  amarant
     
       
    • amarant, n m
    • es amaranto, n m
    • es nazareno, n m
    • fr acajou de Cayenne, n m
    • fr amarante, n m
    • fr bois porpre, n m
    • fr bois violet, n m
    • pt guarabu, n m
    • pt ipe roxo, n m
    • pt jatobazinho, n m
    • pt pau roxo, n m
    • pt roxinho, n m
    • en amaranth, n
    • en purpleheart, n
    • en violetwood, n
    • de Amarant, n m
    • de Violetholz, n n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominació amarant (del llatí amarantus, i aquest del grec amárantos 'immarcescible') pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, explicable semànticament pel color vermellós rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu té una accepció relacionada amb aquest color ("Matèria colorant purpúria sintètica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030899   andiroba  andiroba
     
       
    • andiroba, n f
    • es andiroba
    • fr andiroba
    • it andiroba
    • pt andiroba
    • en andiroba
    • de Andiroba

    Fusta procedent de l'Amèrica tropical que s'obté de l'andiroba (Carapa guianensis, família de les meliàcies), semipesant, tova o semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color vermellós o marró i l'albeca poc diferenciada, emprada en ebenisteria, fusteria i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme andiroba:

    S'aprova la denominació andiroba (procedent del tupí, segons algunes fonts) pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre del qual s'extreu;

    ·com a denominació de fusta, és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es desestima la forma carapa (del carib o galibi carapa o krapa, literalment 'oli') pels motius següents: com a fusta, no té l'aval de la documentació oficial; com a arbre, la carapa podria denominar qualsevol arbre del gènere Carapa, mentre que andiroba s'associa pròpiament amb l'espècie Carapa guianensis.

    Es descarta igualment la denominació descriptiva carapa de la Guyana, tot i que és semànticament adequada, perquè no té ús.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030916   angico  angico
     
       
    • curupai, n m
    • angico, n m sin. compl.
    • cebil, n m sin. compl.
    • es cebil, n m
    • es cebil colorado, n m
    • es colorado, n m
    • es curupay, n m
    • pt angico, n m
    • pt angico-preto, n m
    • en cebil, n
    • en curupay, n

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Anadenanthera i Parapiptadenia (família de les fabàcies), principalment de les espècies Anadenanthera colubrina i Parapiptadenia rigida, pesant, dura, de fibra obliqua o entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca blanquinosa o grogosa, emprada principalment en construcció i en la fabricació de peces tornejades.

    Nota: 1. La fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina presenta vetes fosques, mentre que la de l'espècie Parapiptadenia rigida presenta un color vermellós uniforme. Per aquest motiu, de vegades s'afegeixen a les denominacions corresponents qualificatius que precisen el tipus de fusta: fosc, negre o ratllat, per a la fusta de Anadenanthera colubrina, i roig, vermell o vermellós, per a la fusta de Parapiptadenia rigida.

    Nota: 2. La denominació cebil se sol aplicar, específicament, a la fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme curupai (sin. compl. angico i cebil):

    S'aproven les denominacions curupai (com a forma principal) i angico i cebil (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions originàries d'aquesta fusta i dels arbres de què prové, per als quals no s'han documentat designacions catalanes genuïnes: curupai (del guaraní kurupa'y) i cebil són formes vehiculades pel castellà d'Amèrica, i angico és una forma d'origen portuguès ja documentada en algunes fonts catalanes;

    ·concorden amb les formes utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a curupai perquè és una forma més estesa que angico i és més general que cebil, que se sol associar només a la fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030900   aningre  aningre
     
       
    • aningre, n m
    • es aningre
    • es mukali
    • fr aningré
    • en aningeria
    • en mukali
    • de Aningre

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Pouteria (família de les sapotàcies), semipesant, tova, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i olor característica de cedre, amb el duramen d'un color entre blanc groguenc i marró pàl·lid rosat i l'albeca poc diferenciada, emprada en ebenisteria i fusteria.

    Nota: 1. Segons algunes fonts, aquesta fusta també s'obté de l'arbre Chrysophyllum giganteum, igualment de la família de les sapotàcies.

    Nota: 2. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda de diversos arbres del gènere Chrysophyllum (és a dir, referida al longui).

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aningre:

    S'aprova la denominació aningre, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és la forma més coneguda internacionalment;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic del català.

    Es desestima la forma aningèria (adaptació de Aningeria, nom antic del gènere dels arbres de què s'extreu aquesta fusta, actualment Pouteria) perquè és menys internacional (només l'anglès ha optat per aquesta solució). D'altra banda, l'aningre no s'extreu de qualsevol espècie del gènere Pouteria (=Aningeria) sinó tan sols d'algunes espècies. Finalment, també cal tenir en compte que, segons algunes fonts, la fusta d'aningre també prové de l'arbre Chrysophylum giganteum, que no pertany al gènere Pouteria.

    Es desestimen, igualment, les alternatives noguera (o noguer) de Tanganyika i bedoll africà perquè no tenen ús i són científicament poc precises.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005] [Acta 628, 15 de novembre de 2017 ]

       
  • 4030901   avet de Douglas  avet de Douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oregón, n m
    • es pino Oregón, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ·els especialistes confirmen que avet de Douglas és una forma àmpliament acceptada i documentada en català, i que pi d'Oregon també té ús.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ·tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sinònims complementaris) per paral·lelisme amb l'ús en altres llengües i, especialment, a fi de deixar constància de l'escriptura amb minúscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ·la forma douglas es documenta també en altres llengües, en algun cas com a denominació oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en francès, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ·la forma oregon no es documenta en altres llengües, però és coherent amb la reducció douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]