Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 2534774   A  <Hematologia i hemoteràpia> A
     
       
    • A, n m

    <Hematologia i hemoteràpia>

    Un dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero). Els individus del grup A presenten eritròcits amb aglutinogen A i plasma amb aglutinina ß(anti-B). Aquests en principi poden rebre sang dels grups A i 0, i poden donar-ne als dels grups A i AB; en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada, sobretot perquè existeixen tres subgrups: l'A1, l'A2 i l'A3, els quals es captenen diferentment.

       
  • 2450002   a bocons  <Ciències de la salut > Conceptes troncals> a bocons
     
       
    • de bocaterrosa, adv
    • a bocons, adv sin. compl.
    • es de bruces

    <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

    Boca avall, de boca a terra.

       
  • 3327331   a cor obert  <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Cardiologia> , <Cirurgia > Cirurgia cardíaca> a cor obert
     
       
    • a cor obert, adv

    <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Cardiologia> , <Cirurgia > Cirurgia cardíaca>

    Manera de fer les intervencions intracardíaques en què es fa una obertura del tórax.

       
  • 2453405   a frigore  <Ciències de la salut > Conceptes troncals> a frigore
     
       
    • a frigore, loc llat

    <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

    Locució llatina que, afegida al nom d'una malaltia indica que és deguda o atribuïda a un refredament.

    Per exemple: pleuresia a frigore, nefritis a frigore.

       
  • 2453429   a tergo  <Ciències de la salut > Conceptes troncals> a tergo
     
       
    • a tergo, loc llat

    <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

    Locució llatina que vol dir 'per darrere'.

       
  • 2445583   a ull nu  <Ciències de la salut > Conceptes troncals> , <Tècniques diagnòstiques i de tractament> a ull nu
     
       
    • a ull nu, adv

    <Ciències de la salut > Conceptes troncals> , <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

    Sense l'auxili d'un aparell òptic.

       
  • 3328180   aa  <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Farmacologia> aa
     
       
    • ana
    • aa abrev.

    <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Farmacologia>

    Abreviatura de la partícula grega aná, que significa de cadascun, utilitzada en receptes farmacèutiques.

       
  • 3327798   AAS  <.FITXA MODIFICADA 2015> , <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació> , <Farmacologia > Fàrmacs> AAS
     
       
    • àcid acetilsalicílic, n m
    • aspirina, n f sin. compl.
    • AAS sigla
    • es ácido acetilsalicílico, n m
    • es aspirina, n f
    • es AAS sigla
    • fr acide acétylsalicylique, n m
    • fr aspirine, n f
    • fr AAS sigla
    • en acetylsalicilic acid, n
    • en aspirin, n
    • en AAS sigla
    • CAS 50-78-2

    <.FITXA MODIFICADA 2015> , <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació> , <Farmacologia > Fàrmacs>

    Fàrmac analgèsic, antipirètic i antiinflamatòri que boqueja la síntesi de prostanoides mitjançant la inhibició de les ciclooxigenases COX-1 i COX-2.

    Informació clínica: L'àcid acetilsalicílic s'empra per calmar el dolor de l'artritis reumatoide, el mal de cap o els dolors musculars, entre d'altres. S'utilitza com a antiagregant plaquetari en la prevenció d'accidents tromboembòlics en persones que han tingut un infart de miocardi o bé han sofert una intervenció quirúrgica cardiovascular. És d'origen sintètic.

    Informació legal i administrativa: Aspirin és BAN i USAN. Ácido acetilsalicílico és DOE.

    Informació terminològica: La sigla AAS prové de l'anglès acetylsalicilic acid.

    Informació històrica: La primera referència de l'àcid acetilsalicílic data del 1853, tot i que va ser comercialitzat com a tal l'any 1899.

       
  • 3327338   AB  <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Hematologia i hemoteràpia> , <Immunologia> AB
     
       
    • AB, n m

    <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Hematologia i hemoteràpia> , <Immunologia>

    Un dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero). Els individus del grup AB presenten eritròcits amb aglutinògens A i B, i llur plasma no conté aglutinines. En principi només poden donar sang als individus AB, i poden rebre'n de qualsevol altre grup; en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada per tal de posar en relleu la possible existència d'aglutinines homòlogues o d'altres menes d'anticossos, els quals poden captenir-se diferentment. Cal tenir en compte, a més, que existeixen tres subgrups: l'A1B, l'A2B i l'A3B.

       
  • 2453455   ab ovo  <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Ciències de la salut > Conceptes troncals> ab ovo
     
       
    • ab ovo, loc llat

    <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Ciències de la salut > Conceptes troncals>

    Locució llatina que vol dir, literalment, 'des de l'ou' i, en sentit ampli, des de l'origen.