termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3568184   Chaco chachalaca  <Zoologia > Ocells> Chaco chachalaca
     
       
    • txatxalaca del Chaco, n f
    • es chachalaca charata, n f
    • fr ortalide du Chaco, n f
    • en Chaco chachalaca, n
    • de Chacoguan, n m
    • nc Ortalis canicollis

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

    Nota: El nom específic del Chaco fa referència a la regió del Gran Chaco, repartida entre Bolívia, el Paraguai, el nord de l'Argentina i el Brasil, on habita aquesta espècie.

       
  • 207714   chain of title  <Dret> chain of title
     
       
    • tracte successiu, n m
    • es tracto sucesivo
    • fr titres successifs
    • en chain of title

    <Dret>

    Continuïtat ininterrompuda de les transmissions entre els titulars successius d'una finca o un dret en el Registre de la Propietat.

       
  • 2664047   chain wire  <Indústria > Indústria paperera> chain wire
     
       
    • corondell, n m
    • es corondel
    • fr pontuseau
    • pt pontusal
    • en chain wire

    <Indústria > Indústria paperera>

    Cadascun dels fils, generalment metàl·lics, força separats entre si, que juntament amb els pontillons, als quals són perpendiculars, constitueixen la malla de la forma amb què es fabrica manualment el paper.

    Nota: El rastre que deixa cada corondell en el paper fabricat manualment s'anomena també corondell.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme corondell:

    S'aprova la forma corondell (de l'antic colondell, diminutiu de colonda, forma antiga de columna, per dissimilació de la l) referida als fils més gruixuts i separats de la malla amb què es fabrica manualment el paper verjurat, pels motius següents:

    ·és la forma més utilitzada tradicionalment en català per a designar aquest concepte;

    ·és lingüísticament adequada, emparentada amb el substantiu columna;

    ·la mateixa forma es documenta ja al diccionari normatiu referida a les línies que aquests fils deixen sobre el paper, concepte clarament relacionat;

    ·ja es recull amb aquest sentit específic en obres terminològiques i especialitzades, i té el vistiplau dels especialistes;

    ·es documenta, anàlogament, en castellà.

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 204318   chainset  <Esport > Ciclisme> chainset
     
       
    • pedaler, n m
    • es pedalier
    • fr pédalier
    • en chainset
    • en crankset
    • en pedal crank

    <Esport > Ciclisme>

    Conjunt constituït per la caixa del pedaler, els plats i els pedals, que transmet el moviment a la roda posterior de la bicicleta mitjançant la cadena.

       
  • 205424   chair lift  <Esport > Esports d'hivern> chair lift
     
       
    • telecadira, n m
    • telesella, n m
    • es telesilla
    • fr télésiège
    • it seggiovia
    • en chair lift

    <Esport > Esports d'hivern>

    Remuntador que consta d'una sèrie de seients individuals o múltiples, suspesos d'un cable únic, amb un suport per als peus del passatger.

       
  • 205648   chaise longue  <Mobles> chaise longue
     
       
    • chaise-longue [fr], n f
    • es chaise longue
    • es chaise-longue
    • fr chaise longue
    • en chaise longue

    <Mobles>

    Gandula allargada d'interior, generalment encoixinada, amb un dels extrems elevat per a poder-hi descansar les cames.

       
  • 3568222   chaja  <Zoologia > Ocells> chaja
     
       
    • xahà emplomallat, n m
    • es chajá, n m
    • es chajá común, n m
    • es gritador chajá, n m
    • es gritón chajá, n m
    • es tapacaré, n m
    • fr chauna à collier, n m
    • fr kamichi à collier, n m
    • en chaja, n
    • en crested screamer, n
    • en Southern screamer, n
    • de Halsband-Wehrvogel, n m
    • de Halsbandtschaja, n m
    • de Halsbandwehrvogel, n m
    • de Schopfwehrvogel, n m
    • de Tschaja, n m
    • de Tschaya, n m
    • nc Chauna torquata

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Anseriformes > Anhímids > Chauna

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xahà emplomallat:

    S'aprova el nom específic emplomallat d'acord amb la proposta dels especialistes i per proximitat amb la forma utilitzada en altres llengües (Schopfwehrvogel, en alemany; crested screamer, en anglès). Els experts consideren que és un adjectiu que descriu força bé l'espècie i que permet diferenciar-la de la resta d'espècies del mateix grup.

    També s'han valorat, com a denominacions d'aquesta espècie, les formes següents, finalment descartades a favor de xahà emplomallat:

    -xahà i xahà comú: L'espècie Chauna torquata és el xahà més conegut i per això en moltes llengües s'utilitza la forma uninomial xahà (amb les diferents variants segons la llengua) per a designar-la. Atès, però, que hi ha altres espècies de xahà, es considera preferible una designació binomial amb un nom específic que sigui descriptiu de l'espècie.

    -xahà de collar: Els especialistes creuen que no és una solució del tot distintiva, ja que les altres dues espècies de xahà (Anhima cornuta i Chauna chavaria) també tenen un coll peculiar, amb una franja de plomes que es podria associar a un collar.

    -xahà meridional: Seria una designació anàloga a l'anglesa Southern screamer, que s'oposa a Northern screamer (Chauna chavaria). Cal tenir en compte, però, que cap altra llengua no ha optat per aquestes solucions i que hi ha encara una tercera espècie de xahà (Anhima cornuta), que caldria anomenar a partir d'altres paràmetres.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568219   chaja  <Zoologia > Ocells> chaja
     
       
    • xahà, n m
    • es chajá, n m
    • fr kamichi, n m
    • en chaja, n
    • en screamer, n
    • de Tschaja, n m
    • de Wehrvogel, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:

    S'aprova la forma xahà com a nom genèric de les diferents espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima (de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Amèrica del Sud, pels motius següents:

    ·és una adaptació catalana de chahâ, nom guaraní d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaraní recollides en diverses fonts, [ʃa'hã] o [ʃa'xã];

    ·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:

    -Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)

    -Pel que fa a la j, en català no existeixen els sons [x] ni [h], però si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a llengües amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'àrab i el grec.

    Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.

    Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.

    (1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos són d'origen hispànic (txa-txa-txà i txitxa), mentre que de mots començats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacolí, xacona, xiruca, xocolata, xoriço o xotis, manllevats al castellà. Sembla que la tendència en els manlleus del castellà és a fer tx quan hi ha una certa repetició (per evitar la mala pronúncia de la x intervocàlica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetició interna.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 320578   chakra  <Religió > Hinduisme> chakra
     
       
    • txakra, n m
    • es cakra
    • es chacra
    • es chakra
    • fr cakra
    • fr chakra
    • it cakra
    • it chakra
    • en cakra
    • en chakra
    • de Chakra

    <Religió > Hinduisme>

    Cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil.

    Nota: La transcripció de la denominació del sànscrit segons el sistema internacional és cakra.

       
  • 2898028   chalk-hill blue  <Zoologia > Insectes> chalk-hill blue
     
       
    • griseta de muntanya, n f
    • es niña Coridón, n f
    • fr argus bleu-nacré, n m
    • it coridone, n m/f
    • en chalk-hill blue, n
    • nc Lysandra coridon

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Licènids > Lysandra

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).