Back to top
  • ca  tabernacle, n m

Catolicisme

Definición
Sagrari de l'altar.
  • ca  tabernacle, n m
  • ca  mixkan, n m sin. compl.

Judaisme

Definición
Envelat mòbil que els hebreus feien servir de santuari abans que s'erigís el Temple de Jerusalem, el qual contenia les taules de la Llei i l'arca de l'aliança.

Nota

  • El tabernacle simbolitza la presència de Déu enmig del poble jueu abans de l'existència del Temple de Jerusalem. És el lloc on Moisès rep revelacions i potser també on hi ha oracles. Després de la conquesta de Canà, el tabernacle perd importància en favor dels santuaris locals.
  • ca  Tabligh

Islam

Definición
Moviment islàmic d'origen pakistanès que segueix la línia rigorista i literalista del deobandisme.

Nota

  • El Tabligh va ser creat als anys 1920 per Muhàmmad Iliyas, que va voler predicar l'islam a la població de l'Índia. Els fidels del Tabligh són generalment d'origen humil, porten el turbant i tenen una intervenció important en la islamització dels joves immigrants. Aquest moviment està escampat per tot el món, també a l'Estat espanyol (Barcelona).
  • La denominació Tabligh significa, en àrab, 'transmissió'.
tabú tabú

Ciències de la religió, Religions indígenes

  • ca  tabú, n m

Ciències de la religió, Religions indígenes

Definición
Prohibició de relacionar-se amb una persona o cosa que es considera perillosa.

Nota

  • Aquest perill és de tipus sacre i va associat a la idea d'un poder sobrenatural que es manifesta com una força física (mana). A fi d'evitar el risc que per a l'individu o la comunitat suposa el contacte profà amb aquestes coses i persones, es dicten normes que prohibeixen d'entrar-hi en contacte o que prescriuen les degudes precaucions quan el contacte és ineludible. La idea i la pràctica del tabú són molt antigues i apareixen en nombroses religions. El terme va ser introduït a Occident al segle XVI i s'ha convertit en una categoria religiosa universal amb el significat de dimensió negativa i prohibitiva de l'experiència d'allò que és sagrat, patent en les normes d'apropament i allunyament, de puresa i d'impuresa, de distinció entre iniciat i no iniciat.
  • ca  tafsir

Islam

Definición
Comentari literal de l'Alcorà.

Nota

  • Es basa en un estudi filològic i gramatical del text i és acceptat pels sunnites, contràriament als xiïtes i als sufís, que prefereixen fer-ne una interpretació simbòlica (tawil).
  • ca  puresa ritual, n f
  • ca  taharah, n f

Islam

Definición
Puresa obligatòria per a un musulmà.

Nota

  • La puresa es perd a causa d'alguns actes fisiològics, com ara les relacions sexuals, les menstruacions, els parts, i pel contacte amb els morts i algunes matèries dites impures (orina, excrements, esperma, vi) o alguns animals (porc, gos, etc.). En aquests casos, el musulmà ha de rentar-se la roba i purificar-se mitjançant les ablucions per poder complir els actes rituals (salat) i tocar o recitar l'Alcorà. La taharah també s'aplica a la circumcisió i les cerimònies que l'acompanyen.
Taisen Deshimaru Taisen Deshimaru

Budisme

  • ca  Taisen Deshimaru

Budisme

Definición
Mestre zen japonès pertanyent a l'escola Soto.

Nota

  • Taisen Deshimaru (1914-1982) va treballar durant quinze anys a Europa, on va introduir aquesta forma de budisme durant la dècada de 1960.
  • ca  Taizé

Cristianisme

Definición
Comunitat ecumènica fundada pel germà Roger, membre de l'Església reformada francesa, el 1940 a Taizé, França.

Nota

  • Durant la Segona Guerra Mundial, el germà Roger va donar asil a refugiats polítics, principalment jueus. Actualment, són més de 90 els germans que, vinguts d'arreu, formen part d'una comunitat constituïda per catòlics, anglicans i protestants, l'objectiu de la qual és promoure la unitat entre els cristians. Els membres de la comunitat de Taizé observen una regla semblant a la majoria dels ordes monàstics. Des del 1958 Taizé ha acollit, en trobades setmanals, milers de joves de tot el món que participen de la vida comunitària: la pregària, l'estudi de les fonts cristianes i la reflexió sobre la solidaritat humana. La comunitat de Taizé no pretén crear un moviment sinó que anima els participants d'aquestes trobades perquè, de retorn a les seves esglésies locals, practiquin el que han viscut a Taizé. A partir del 1982, a fi d'estimular la reconciliació i l'amistat, fou emprès un pelegrinatge de confiança per tota la terra, que va portar Taizé a les grans capitals europees i a altres continents. Les trobades, organitzades per creients de base, reuneixen cada any centenars de persones de totes les confessions cristianes.
talibà | talibana talibà | talibana

Islam

  • ca  talibà | talibana, n f

Islam

Definición
Membre d'un moviment islamista present a l'Afganistan.

Nota

  • Els talibans, la majoria dels quals van assistir als seminaris tradicionalistes deobandis del Pakistan, van conquerir Kabul, capital de l'Afganistan, el mes de setembre de 1996, gràcies al suport del govern pakistanès i a la discreta aprovació dels Estats Units d'Amèrica, que hi tenien interessos econòmics (la construcció d'un gasoducte). Els talibans van imposar un islamisme estricte que prohibia la televisió i la música i impedia que les dones estudiessin, treballessin i sortissin al carrer sense dur el burca.
  • La denominació talibans significa 'estudiants de teologia'.
  • ca  tal·lit, n m

Judaisme

Definición
Xal rectangular amb serrells als quatre angles que els homes jueus porten durant certes pregàries.

Nota

  • El tal·lit permet de complir el precepte bíblic de mirar-se els serrells (tsitsit) per tal de recordar tots els preceptes de la Torà.