'Estat' o 'estat'?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula

estatEstat

Sovint hi ha vacil·lació en l'ús del terme estat: s'ha d'escriure amb majúscula o amb minúscula inicial, quan fa referència a la forma d'organització política caracteritzada per l'existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre els dos elements anteriors? En contextos especialitzats, hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües.

En castellà i francès és habitual l'ús de la majúscula, i així ho recullen les principals obres lexicogràfiques i terminològiques en aquestes llengües. El Diccionario de la lengua española, de fet, remarca específicament l'ús de la majúscula per a estado quan aquest terme es refereix de manera genèrica a un país sobirà, a la forma d'organització política o al conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà. Les obres de referència en francès també són unànimes, en aquest sentit, i consignen tots els exemples en majúscules. En anglès, malgrat que les obres no són tan categòriques com en castellà i en francès, també és majoritari l'ús de la majúscula per al terme state.

Quant al català, les obres amb orientacions ortotipogràfiques avalen l'ús de la majúscula inicial quan es fa referència a un estat concret, tant si la referència és completa com si és incompleta (per exemple, l'Estat francès o els pressupostos de l'Estat). Així mateix, especialment en contextos d'especialitat, es fa ús adequadament de la majúscula quan estat fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n'especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l'Estat o terrorisme patrocinat per l'Estat, però l'estat acreditant, un estat membre, el cap d'estat, raons d'estat, els estats o un estat).

 

Font: TERMCAT

estat/Estat