L'apunt terminològic La finestra neològica La consulta del mes
Es va apartar de mala gana perquè pogués entrar l’alegre comitiva d’enormes paraigües negres i aviram ofès d’anar subjectat cap per avall, entre el dringar dels pots de melmelada i l’arriscat ball dels ous dintre els cistells. És que no se n’estaria cap any, l’àngel, d’anunciar-ho? —Passeu, passeu, pastors. On en mengen dos, en mengen trenta-dos. I pareu compte de no trepitjar la flor de Nadal. El parquet de la cova es va omplir de petjades de fang i de fulles de la ponsètia caigudes. Van improvisar cadires i plats. I de cop, els primers plors. Sant Josep va aixecar el cap i va comprovar que la mare de Déu no hi era. El fill, el fill que altra vegada l’obligaria a menjar-se l’escudella freda! Es va aixecar i va córrer a auxiliar-la. Van tornar a taula radiants. Què s’havia de fer, si no, amb aquest regal de Déu que és un nen que se t’adorm confiat als braços malgrat tots els consells del doctor del son? Més endavant hi hauria una estrella, el tortell de reis i tres savis que arribarien amb camell, sortejant (no se sabia com) l’exèrcit i els peatges de les autopistes. Les empreses, a més, els colgarien de nadales. El rabadà va treure unes ampolles de cava que havia portat de la seva estada d’estudis en un país remot —bon cava i a sobre d’oferta, perquè hi havia un boicot… Van brindar feliços com si fos el primer naixement. La mare de Déu, sant Josep i els pastors reien amb el cor esponjat enmig del verd nadalenc. Amb l’escudella irremeiablement freda. I amb tots els termes en negreta, i caixes i caixes de molts altres termes, disposats com petits presents en el Cercaterm.
Una antiga llegenda persa explica que un vell savi, per consolar un rei que estava totalment enfonsat després d’haver perdut el fill en batalla, va inventar el joc dels escacs. En aquell joc el rei va aprendre que a vegades és necessari el sacrifici d’una peça important per poder guanyar la partida. També va entendre que un rei tot sol, sense les peces que li fan costat, no tindria cap possibilitat d’eludir el mat, és a dir, de sobreviure. I per això es va esforçar des de llavors a tractar els seus súbdits amb el màxim de respecte. Davant de tants bons consells el rei va demanar al savi com volia que el recompensés. Aquest va fer una petició aparentment innocent: un gra de blat a la primera casella de l’escaquer, dos a la segona, quatre a la tercera... i així fins arribar als seixanta-quatre quadrats del tauler d’escacs. El rei va acceptar pensant que amb un sac farien, però aviat es va adonar que no podria complir mai la seva promesa, atès que hauria hagut de sembrar setanta-set cops tots els continents de la Terra per poder satisfer aquesta demanda (que és l‘equivalent a 18.446.744.073.709.551.615 grans de blat). No cal ni dir que el savi va perdonar al rei el deute. Aquest joc mil·lenari ha sabut mantenir-se en primera línia fins als nostres dies i actualment els seus practicants arreu del món són milions.
Si esteu interessats a saber el significat i els equivalents en altres llengües de tota aquesta terminologia, a partir de la setmana vinent podreu consultar-la al web del TERMCAT en el nou títol de la col·lecció Diccionaris en Línia Terminologia dels escacs.
Ja ha arribat la neu! Els afeccionats als esports d’hivern, que esperaven amb candeletes l’obertura de les pistes per poder practicar de nou els seus esports favorits, aprofitaran el pont de la Puríssima (enguany, més que un pont, un veritable aqüeducte) per calmar la seva fam de neu.
I és que en els darrers anys les activitats esportives i de lleure relacionades amb la neu s’han popularitzat molt pels nombrosos al·licients que ofereixen. Entre aquests atractius, per exemple, a banda dels descensos, els passejos nòrdics o els salts, hi ha el postesquí, és a dir, els actes de relació social que es duen a terme després de la jornada d’esquí, tot comentant l’esquiada amb els amics mentre es gaudeix d’un bon àpat o es llueix el bronzejat que tot just s’acaba d’estrenar. La temporada de neu que ara s’inicia es preveu aquest any llarga i intensa. Si sou esquiadors podeu proposar-vos millorar la vostra tècnica amb l’ajut professional dels monitors. Però si esquiar no us acaba de fer el pes, no us estigueu de passar una bona estona baixant pel pendent nevat sobre un trineu, lliscant pel gel sobre uns patins o simplement gaudint del magnífic paisatge i l’excel·lent gastronomia de les comarques de muntanya. Ja sabeu que per conèixer tota la terminologia relacionada amb els esports d’hivern no cal que sigui temps de neu: en el nostre web podeu trobar-la durant tot l’any, tant si es tracta de termes d’un esport concret (com la Terminologia de surf de neu, de la col·lecció Diccionaris en línia), com si es tracta de termes de qualsevol activitat relacionada amb la neu (directament consultables en el Cercaterm).
La normalització terminològica - 16/11/05
No havien estat tan acurats, però, a l’hora de redactar la carta, on podíem trobar una gran fluctuació de grafies (gofra al costat de gaufre, o caputxino al costat de cappuccino) i també molts manlleus que es podrien haver estalviat perquè hi ha denominacions catalanes que designen el mateix concepte (farfalla en comptes de llaç, rebossat en comptes d’arrebossat, o hueva en comptes d’ous de peix). Era evident, doncs, que en aquest cas, a diferència del que havien fet amb les denominacions de les taules del restaurant, no havien aplicat cap normalització terminològica que facilités un ús inequívoc de les nocions gastronòmiques i que preservés la terminologia d’aquest àmbit d’una influència excessiva d’altres llengües. Si a vegades heu compartit aquestes reflexions, tan lingüístiques però també tan casolanes, no deixeu de consultar el primer número de la nova col·lecció En Primer Terme, titulat Manlleus i calcs lingüístics en terminologia, que es va presentar en el marc de l’Espai Terminològic 2005, sobre normalització terminològica. I recordeu que la terminologia gastronòmica normalitzada en català la trobareu a la Neoloteca.
Aquests darrers dies els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb la salut: es parla molt sobre l’extensió de la grip aviària per països del continent europeu i sobre la possibilitat que es declari properament una pandèmia de grip humana.
D’aquests virus, que tenen una gran complexitat estructural, s’han estudiat a fons els antígens que presenten a la superfície de l’embolcall, que són molt variables i es fan servir per a identificar els diferents subtipus vírics. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina (HA, amb quinze subtipus coneguts) i la neuraminidasa (NA, amb nou subtipus coneguts). Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus. El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N1, que resulta altament patogen i molt virulent. Ataca principalment els pollastres, els galls dindi, les oques i els ànecs, però és transmissible als éssers humans si estan en condicions de contacte estret amb els animals infectats (per exemple, els grangers o els venedors en fires d’aviram). En circumstàncies normals, els diferents tipus de virus de la grip A circulen lliurement entre els organismes pertanyents a una mateixa espècie de vertebrats. Això afavoreix els processos de deriva genètica que, en alterar puntualment la composició antigènica dels virions, resten eficàcia a la immunitat adquirida contra aquest virus –sia per contacte directe, sia a través de vacunes–, i són responsables dels brots anuals lleus de la grip. L’eventualitat que es declari una pandèmia de grip humana, però, té relació amb la possibilitat que algun dels tipus de virus A de la grip que afecten éssers humans experimenti un canvi antigènic a causa de la recombinació genètica amb el tipus H5N1. Contra aquest virus nou caldria aleshores desenvolupar una vacuna nova, adequada a les característiques específiques del subtipus víric originat. En aquesta línia, l’OMS té actualment en marxa diverses recerques farmacològiques amb l’objectiu d’escurçar els terminis d’elaboració de la vacuna, si finalment –esperem que no sigui així– arribés el cas. Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.
Sant Ermengol i la seguretat en el treball - 19/10/05 Aquest cap de setmana ha tingut lloc a la Seu d’Urgell la Fira de Sant Ermengol, en què el plat fort és la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. Però no volem parlar de formatge, que ja hem fet tard, sinó de sant Ermengol.
Precisament quan treballava en la construcció del Pont de Bar, al camí de Cerdanya, va morir en accident de treball. Probablement la seva dèria treballadora el va fer oblidar d’utilitzar un equip de protecció individual o de prendre mesures de prevenció de riscos laborals, tan necessàries en àmbits laborals com la construcció d’obres públiques. És clar que en aquella època les empreses no feien avaluació dels riscos laborals ni contractaven assegurances d’accidents de treball, tot i que en el cas d’Ermengol, ell era l’amo i el promotor de l’empresa. L’obra més gran que emprengué el sant, però, fou la construcció de la catedral de la Seu, que no va poder veure acabada a causa d’aquesta mort tan desgraciada que va tenir. D’aquesta magnífica construcció, però, ens n’ocuparem un altre dia. De moment, ens podem entretenir buscant al Cercaterm tota la terminologia relativa a la seguretat en el treball i estudiar-la ben bé perquè la nostra ignorància no faci augmentar l’accidentalitat laboral del país.
La jove nedava despreocupadament, amb l’elegància que li donaven els llargs anys d’entrenament, i la superfície de la mar, plana com un llençol, amb prou feines s’obria lleument al seu pas i es tancava just al seu darrere amb una suau ondulació, quasi imperceptible.
Oh, vaja, ja ens ha tornat a passar! No ho podem evitar: la terminologia ens surt a buscar fins i tot quan estem plàcidament asseguts al cinema, redescobrint un cop més Jaws, la pel·lícula de Steven Spielberg que es va estrenar ara fa 30 anys —aquí va arribar amb el títol de Tiburón—, i que precisament aquests dies rep un merescut homenatge en el marc del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya dedicat al fantàstic. La pel·lícula es considera una fita en la història del cinema d’aquest gènere, al qual va afegir també elements de thriller, substantiu masculí, manlleu adoptat de l’anglès que designa una pel·lícula d’intriga, especialment policíaca, que pretén provocar una forta tensió en l’espectador... Ja hi tornem a ser; ja ens torna a passar!Si us passa una mica com a nosaltres, i la terminologia us apassiona quasi tant com el cinema, us convidem a una sessió de Cercaterm, el nostre servei automatitzat de consultes terminològiques, on podreu descobrir més de trenta denominacions d’espècies de taurons, i un munt de designacions de gèneres cinematogràfics. I sense cap ensurt!
Animals de companyia - 05/10/05
Aquestes fires, però, se centren més específicament en els animals de companyia i per això hi trobem seccions relacionades amb el vessant més recreatiu de la zootècnia, com ara la cinofília o l’aquariofília, demostracions d’ensinistrament de gossos policia i gossos pigall (o gossos guia) o, fins i tot, concursos de perruqueria canina i desfilades d’accessoris de moda, amb la participació de dissenyadors tan prestigiosos com Agatha Ruiz de la Prada o Ada Nieves. En tot cas, als que us pregunteu si la cinofília té relació amb l’afició d’anar al cinema cada setmana o no esteu segurs si el caràcid és un mico, un peix o un llangardaix, us recomanem, de moment, de fer un tomb pel Cercaterm.
Aquells que estan més sensibilitzats amb l’aspecte ambiental i el desenvolupament sostenible, per exemple, aviat coneixeran algunes de les tècniques i els mètodes en què, durant uns quants dies, es poden convertir gairebé en experts. El desbrossament, la regeneració o la senyalització són algunes de les habilitats que es van perfeccionant dia rere dia en la majoria de camps de treball d’aquest tipus fins a deixar el projecte enllestit. Centrant-nos en el cas dels camps de restauració arqueològica, en un primer moment cal familiaritzar-se amb termes de caire més general, com ara excavació, jaciment o piqueta. A mesura que les fases de prospecció dels quadres i les quadrícules avancen, i segons l’objectiu concret del camp, la terminologia es pot complicar amb termes relacionats amb el material i les eines utilitzats. Amb uns guants ben resistents i el paletí a punt, ja es pot començar a preparar el reble, el morter ol’estuc. Ara bé, també es pot estar de sort i anar a parar a un jaciment tipus. En aquest cas, les troballes i les restes arqueològiques poden ser espectaculars i conformar un registre arqueològic únic! Si voleu consultar tota aquesta terminologia, no us farà pas falta fer una prospecció dificultosa, ja sabeu que la podreu trobar al Cercaterm.
Es pot comptar per mesos, que és la manera tradicional, o es pot comptar per setmanes, de la manera mèdica, però no és usual de fer-ho per dies. Es compti com es compti, l’embaràs és un temps d’espera, de canvis, de preparacions, d’il·lusió, però també de plors (les hormones estan de festa!), de nàusees, de vòmits, de mal d’esquena, de mal de cap, de feixuguesa, d’inflor de peus, de varices, de ciàtica...
S’havien proposat baixar a la platja ben d’hora per evitar les hores en què el sol pica amb més força. Però ja era un quart d’onze i la Maria encara no estava ben segura de tenir-ho tot a punt.
Recordeu que tots aquests termes els podeu consultar al Cercaterm. I si bé és cert que no us serviran per a arribar a la platja més descansats, us estalviaran l’ús de denominacions manllevades com ara sombrilla, tumbona, esterilla, manguitos, burbujita o chiringuito.
Festa major. Ballem? - 13/07/05 En aquesta època estival, en què moltes persones fan vacances (i les que no les fan hi somien...), molts pobles i viles de les terres catalanes celebren, amb gran lluïment, la seva festa major.
Per poder triomfar la nit del ball us caldrà conèixer els secrets dels balls de parella i, per descomptat, tenir dots de ballador o balladora: un bon sentit del ritme per al txa-txa-txa o la salsa, elegància per al vals o el tango, agilitat per al rock, el swing o el jive, o estil per a la rumba, el bolero o el pasdoble. I si no teniu gaire gràcia per al ball de saló, potser la vostra oportunitat arribarà amb balls d’altres estils —ben diferents— que cada any són més presents a les nostres festes majors, com ara el disco o la conga. Però si malgrat tot no us en sortiu amb els passos, no patiu: la terminologia del ball sí que la podeu dominar, consultant el Cercaterm. Bon ball i bona festa major!
Accedim a l’interior pel pòrtic, de decoració escultòrica escassa, però on podem observar dues belles escultures sota dosser en la intersecció entre les arcuacions amb gablets de la part frontal i les columnes que aguanten les arquivoltes de l’esplandit. I damunt la porta, un timpà que conté la imatge d’un Crist sedent, amb Maria i sant Joan. L’interior continua essent auster, però el que hi domina és la sensació d’espai. Està format per tres naus d’alçada similar, amb deambulatori i sense transsepte, tot cobert amb volta de creueria i coronat per magnífiques claus. Les naus estan formades per quatre trams, separats per columnes octogonals, amb nervadures que neixen per damunt dels capitells. El presbiteri està envoltat de vuit columnes que formen com un segon absis al voltant de l’altar major i l’aïllen del deambulatori. Com que no disposem de prou espai per continuar descrivint aquesta meravella del gòtic català, us recomanem que aneu al Cercaterm a trobar tots aquests termes i molts d’altres d’art i arquitectura. Per cert, sabríeu dir-nos de quin edifici estem parlant?
2005, l’Any Mundial de la Física - 01/06/05
A més d’aquest terme, al Cercaterm podeu consultar molts altres termes del món de la física, com ara compliància, spin (o espín), teoria dels quanta (o teoria dels quàntums) o sonicació, que us serviran per entendre una mica més els fenòmens de la natura. I si voleu conèixer les activitats que es duen a terme al nostre país relacionades amb aquesta celebració podeu consultar l’adreça http://www.amf2005.org/.
Primer va ser Mar adentro, una pel·lícula basada en un cas real, i després Million dollar baby, totes dues premiades amb un Òscar, que han tornat a posar d'actualitat el vell debat sobre el dret d'una persona a morir dignament. Més endavant hem assistit a la trista batalla legal -que van acabar d'embolicar els polítics- entre el marit i els pares de Terry Schiavo, una nord-americana que ha estat quinze anys connectada a una màquina que la mantenia viva. Els avenços espectaculars de la medicina en els últims temps i l'obligació dels professionals de la medicina de vetllar per la vida dels malalts, fan que cada vegada hi hagi un nombre més alt de malalts en fase terminal, irrecuperables, o amb mort cerebral, que són mantinguts en un estat vegetatiu mitjançant la respiració artificial mecànica i l'administració d'aliments i de fàrmacs. La distinció entre eutanàsia activa (portar a terme accions que menen a la mort d'un pacient) i eutanàsia passiva (permetre morir no interferint en el curs d'una malaltia o situació que ocasionarà la mort) és una línia de demarcació entre el que està penalitzat legalment i el que no. En aquest context, a Catalunya està regulada (Llei 21/2000, de 29 de desembre) la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades o, com es coneixen comunament, testaments vitals. En un testament vital una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions que s'han de tenir en compte si s'arriba a trobar en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d'expressar personalment la seva voluntat. En aquest document, la persona també pot designar un representant, que seria l'interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l'equip sanitari. Tots aquests termes els podeu trobar al Cercaterm.
Sembla que més de 300.000 espectadors estan disposats a seguir de ben a prop les evolucions dels bòlids, des de l'entrenament lliure, passant per l'entrenament cronometrat -que permet establir l'ordre a la graella de sortida-, fins al gran moment de la cursa. Sempre atents a les indicacions dels comissaris de pista, els pilots miren de dibuixar sobre l'asfalt la millor traçada, que els permet guanyar unes dècimes de segon que poden significar la diferència entre la glòria i el desencís. Un dels moments més espectaculars de les curses sol ser la sortida, en què el rugir dels motors eixorda el públic; però allà on l'entusiasme arriba al màxim és en les vertiginoses maniobres d'avançament, ja sigui als rivals directes o als vehicles que cal doblar. També resulta extraordinari l'espectacle que es produeix al box de cadascun dels equips quan els vehicles hi arriben i, en poquíssims segons, se'ls omple el dipòsit de gasolina i, fins l'any passat, fins i tot se'ls canviaven les quatre rodes. De fet, molts aficionats consideren que l'autèntic espectacle ja comença al pàdoc, la zona del circuit on es concentren els vehicles de transport dels participants i els serveis d'assistència tècnica. Confiem que el paper del pilot asturià respongui a l'expectació creada, i que el públic pugui gaudir del duel amb els altres pilots i sobretot amb Michael Schumacher, el gran dominador dels últims campionats. I esperem que no hi hagi cap accident, que això sempre fa respecte quan es tracta d'unes màquines capaces de posar-se a 300 km/h. Si voleu consultar tota aquesta terminologia, podeu fer un recorregut (sense cap perill!) pel Cercaterm, el nostre servei de consultes terminològiques en línia.
Roses per Sant Jordi- 20/04/05
Tanmateix, la diada s'ha adaptat molt bé als temps actuals, en un exercici d'innovació de les tradicions. Cada cop més les noves tecnologies cerquen el seu espai propi dins la diada. Ara com ara, a més de poder enviar roses per Internet mitjançant postals electròniques, hi ha empreses que ofereixen serveis de missatgeria per a la tramesa de roses de mòbil a mòbil mitjançant SMS. És clar que, en aquest cas, qui regala la rosa perd l'oportunitat de gaudir del munt de sensacions, grates i vibrants, que produeix comprar roses en les paradetes del carrer, mentre es passeja tot badant (o es bada tot passejant). I tampoc no pot veure quina cara fa la persona estimada en rebre l'obsequi: no pot saber si reflecteix emoció, alegria, sorpresa o, potser, indiferència... En el Cercaterm podeu trobar tots aquests termes i d'altres relacionats amb el món de les roses i el de les noves tecnologies. Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!
La seva mort és certificada per un metge, però tradicionalment qui l'assegurava era el camarlenc (el cardenal que presideix la Cambra Apostòlica i sobre el qual recau l'administració de l'Església mentre el càrrec de papa és vacant, un temps conegut com el període de seu vacant), després de colpejar amb un petit martell de plata el front del papa i de cridar-lo pel seu nom de fonts tres vegades sense rebre resposta. S'inicia llavors un període en què se succeeixen nou dies de ritus exequials, període conegut amb el nom de novendials. El nou papa és elegit (no nomenat, ni consagrat, ni ordenat) en conclave (paraula plana) o conclau. Aquest terme designa el lloc on es reuneixen els cardenals per a elegir el papa i també l'assemblea que l'elegeix, i, com el seu nom d'origen llatí indica, és una reunió amb normes estrictes de clausura. Els cardenals són els alts dignataris de l'Església assistents del papa i nomenats per ell. La vestimenta pròpia dels cardenals és de color porpra, motiu pel qual també se'ls anomena purpurats, i formen el Sacre Col·legi o Col·legi Cardenalici. Reunits a la Capella Sixtina, voten dos cops al matí i dos cops a la tarda cada dia fins que s'aconsegueix l'acord suficient. En teoria, pot ser elegit papa qualsevol cristià, però tradicionalment l'escollit és un dels reunits. Convé tenir en compte que els electors trien la persona, però no li confereixen el càrrec: és aquesta persona la que accepta l'elecció. Els resultats, seguint la tradició, es comuniquen a l'exterior per mitjà del fum que surt d'una xemeneia: si es cremen les paperetes de votació amb palla humida, el fum surt negre (fumata negra), i vol dir que no hi ha hagut un resultat suficient; si les paperetes es cremen amb palla seca, el fum surt blanc (fumata blanca), i vol dir que ja hi ha un nou papa. La notícia la fa pública el cardenal protodiaca, amb una frase en llatí molt coneguda, especialment les dues últimes paraules: "Nuntio vobis gaudium magnum: habemus papam!" ('us anuncio una gran alegria: tenim papa'). El nou papa, en el moment d'acceptar l'elecció, entra en possessió dels plens poders, i escull un nom, amb el qual serà conegut a partir d'aquell moment. També encarrega un anell amb el nou escut que distingirà el seu pontificat (és l'anomenat anell del Pescador, en llatí sigillum piscatoris). El papa és entronitzat o coronat, i rep en aquest acte la tiara pontifícia, un capell amb forma oval cenyit de tres corones i amb una creu al capdamunt que és l'emblema de la dignitat papal. El nou papa designarà, a partir d'aquest moment, els col·laboradors que consideri més adequats per a gestionar els diversos aspectes de l'organització vaticana, formant el que es coneix com a cúria romana. La cúria és integrada per organismes com ara la Secretaria d'Estat, els tribunals apostòlics i les congregacions romanes. Si ho considera oportú, el papa pot convocar un concili, o sigui, una assemblea de bisbes, que quan és convocat pel papa és conegut com a concili ecumènic o universal, però que no s'ha de confondre amb el conclave. L'últim concili convocat fou el Concili Vaticà II, on el papa Joan XXIII plantejà la necessitat de l'aggiornamento (un mot italià que en aquest context cal traduir per 'actualització' o 'posada al dia', no pas ajornament) de determinats aspectes de l'Església.
Un altre element que diferencia les càmeres digitals de les tradicionals és la bateria o les piles recarregables, que els proporcionen l'energia elèctrica necessària per a funcionar. Com que s'han de recarregar sovint, no serà sobrer que sempre en dugueu unes de recanvi preparades. Finalment, convé que us fixeu en els milions de píxels que té el sensor d'imatge de la càmera. Com més en tingui, millor serà la resolució de les fotografies que pot fer i, per tant, us permetrà fer-ne ampliacions més grans. En tot cas, tant si us voleu comprar una càmera digital com si no, recordeu que tota aquesta terminologia la podeu consultar al Cercaterm.
Per l'abril cada ocell canta en son niu- 23/03/05
I és que, si us hi fixeu, podreu adonar-vos que justament ara arriben a les nostres terres cigonyes, falciots o orenetes, ocells migradors que es consideren un auguri de bons temps. Si passegeu pel camp o pels jardins podreu captar l'activitat frenètica de moltes espècies d'ocells, dedicats de ple a la tasca de la nidificació. Obrint bé els ulls, o amb l'ajut d'uns prismàtics, podreu veure bitxacs, caderneres, cueretes, mallerengues, merles, pardals o reietons... I afinant una mica l'orella podreu escoltar els cants i reclams d'altres ocells més esquius que s'amaguen entre la vegetació: boscarles, cucuts, picots, puputs, rossinyols, sits o tallarols. En definitiva, si no ho heu provat mai, ara és el millor moment per a contemplar els ocells en el seu hàbitat natural. I si voleu conèixer més coses sobre ornitologia -per exemple, els noms científics de tots aquests ocells-, podeu consultar els termes corresponents al Cercaterm.
Pel febrer, abriga't bé - 09/02/05
Les característiques d'un tipus de fusta la fan adequada a una finalitat o un tipus de treball o un objecte concrets, i per tant, cal conèixer-les per fer una bona tria. Per exemple, la fusta ideal per a un balancí és el faig, perquè admet ser corbat; per a mobles de qualitat, es pot fer servir el cirerer, la noguera, el sapel·li o el tec; en fusteria d'exterior, serien més adequades la jatoba, el pi d'Oregon o el sipo; les capses de cigars solen ser d'ocumé; el mobiliari urbà de bolondo; per a mànecs d'eina, maces o caixes de ribot no hi ha res com l'alzina; per a bótes, el castanyer; els bancs de treball de fuster se solen fabricar de freixe o de plàtan; les fustes de poca qualitat, com l'àlber o el pollancre, es reserven per a la fabricació d'embalatges i paper. I deixem per al final les joies del bosc, la caoba i el banús, les fustes més estimades per a treballs d'ebenisteria fina. Totes aquestes fustes, i d'altres, a part de trobar-les al bosc, també les podeu trobar al Cercaterm.
Gimnàstica casolana - 12/01/05
Manllevem o calquem, però amb criteri - 21/12/05 Per què es considera preferible coixí de seguretat en lloc de airbag? Per què s’han aprovat adaptacions com màrqueting, pírcing o xauarma? Per què s’han adoptat denominacions manllevades com kitsch (en art) o eagle (en golf)? Per què és admissible el calc ordinador de butxaca (de l’anglès pocket computer) i no ho és l’expressió *estat de l’art (de l’anglès state of the art)? Com es fa el plural de hertz, hertzs o hertzos? Per què el terme sari, que en la llengua original és femení, en català es considera masculí? Cal escriure en cursiva termes com vol-au-vent o sushi? La resposta a aquestes preguntes, i a moltes altres que es pot fer qualsevol usuari de la llengua quan es planteja de fer servir una forma pròpia d’una altra llengua, la podeu trobar en el llibre Manlleus i calcs lingüístics en terminologia, publicat recentment pel TERMCAT i EUMO, que recull els criteris que el Consell Supervisor aplica en l’estudi i el tractament dels manlleus i dels calcs en terminologia.
Amb aquesta publicació el Consell Supervisor del TERMCAT pretén oferir criteris vàlids que ajudin a determinar el millor tractament que cal donar als casos que van sorgint en l’experiència diària dels professionals dels diversos àmbits d’especialitat i de la llengua. Podeu consultar el text aprovat des de la pàgina de Criteris del nostre web.
Així, si bé fins fa poc els nostres mobles solien ser de pi, de cirerer, de faig, de noguera o, com a molt, de caoba, de banús o de tec (o teca), la intensificació del lliure comerç ha obert les fronteres a altres joies del bosc, i actualment és habitual trobar als catàlegs de les nostres botigues estris, paviments o mobles fets d’andiroba, d’àlan, de sipo, de bolondo o de dabema, per esmentar només uns quants noms. Són fustes que s’importen al nostre país —i a la resta de països del nostre entorn— i que, per tant, és necessari de denominar en català i de tenir ben identificades i descrites des del punt de vista conceptual. El fet que aquestes noves fustes s’extreguin majoritàriament d’arbres de grups taxonòmics inexistents als Països Catalans fa difícil que es puguin designar amb noms catalans, i intentar fer-ho pot ser, fins i tot, contraproduent per les ambigüitats i les imprecisions conceptuals que aquests noms poden generar. És per això que sovint, en aquests casos, és preferible optar per l’adopció de la denominació d’origen (més o menys adaptada), que sol ser també la més internacional. Podeu consultar alguns d’aquests termes tractats pel Consell Supervisor, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca. Properament n’hi trobareu molts més.
Cartutx d'anestèsia - 23/11/05 El Consell Supervisor del TERMCAT ha estudiat recentment una sèrie de termes de l’àmbit de l’odontologia, entre els quals s’ha aprovat la forma cartutx d’anestèsia com a alternativa catalana a la denominació comercial Carpule. Un cartutx d’anestèsia és una ampul·la cilíndrica que conté una solució anestèsica local i que s’insereix directament dins la xeringa amb què s’administra l’anestèsia al pacient.
Per analogia, el Consell Supervisor ha considerat que la denominació genèrica cartutx d’anestèsia és una forma semànticament transparent i descriptiva. A més, aquesta denominació s’ha documentat en altres llengües i té ús entre els especialistes de l’àmbit de l’odontologia, al costat de la marca comercial. Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents corresponents, i d’altres de l’àmbit de l’odontologia tractats recentment pel Consell Supervisor (com ara compòsit, lèntul o topall), a l’apartat de “Noves incorporacions” de la Neoloteca i al Cercaterm.
Termes sobre patins - 09/11/05 Si sou dels qui no podeu evitar quedar-vos enlluernats davant les evolucions que fan els patinadors i les patinadores que de tant en tant veiem per la televisió, us pot interessar saber que el Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment les denominacions catalanes per a tot un conjunt de termes de l’àmbit del patinatge artístic, ja sigui sobre rodes o sobre gel.
Us convidem a descobrir els termes aprovats per a aquests i altres salts del patinatge artístic, que trobareu a l’apartat de noves incorporacions de la Neoloteca, la base de dades de termes normalitzats pel Consell Supervisor. I podreu consultar-ne les definicions i els equivalents en altres llengües sense cap risc de fer una caiguda inoportuna.
Període finestra, latència i debut - 26/10/05 Els especialistes de l’àmbit de la salut utilitzen diferents termes per a denominar els estadis o períodes pels quals passa una malaltia o una infecció.
Cal no confondre el significat d’aquestes formes amb els conceptes de període de latència (o latència) i debut. La forma latència (terme normatiu) denomina el període que transcorre entre l’entrada del germen i l’aparició dels primers símptomes de la malaltia, mentre que es parla de debut (terme normalitzat també pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan es vol indicar la manifestació dels primers símptomes d’una malaltia, especialment d’una malaltia crònica o de curs llarg. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
La reconsideració de les denominacions diari interactiu i diari interactiu personal ha estat motivada per la petició de nombrosos col·lectius de l’àmbit, que han fet notar que aquestes formes gairebé no tenen ús i que són semànticament poc reeixides, entre altres coses perquè no tots els blocs són interactius. Pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Paletització, paletitzadores i transpalets - 28/09/05 El Consell Supervisor del TERMCAT ha estudiat recentment un grup de termes de l’àmbit del transport i l’emmagatzematge que, tot i que no són nous, presentaven fins no fa gaire certes vacil·lacions gràfiques. Es tracta dels termes paletitzar, paletització, paletitzadora i transpalet (o portapalets), tots derivats del substantiu d’origen francès palet (o paleta), ja normatiu.
Recentment, el Consell Supervisor ha aprovat també els derivats paletització (i el verb corresponent paletitzar) i paletitzadora, molt coneguts entre els especialistes del sector. La paletització és l’operació de disposar productes en palets per a transportar-los o emmagatzemar-los, i la paletitzadora és la màquina que duu a terme aquesta operació. Totes dues formes són, probablement, calcs del francès o de l’anglès, però també són explicables lingüísticament en català. El Consell Supervisor també ha aprovat les formes portapalets i transpalet, com a sinònimes, per a fer referència al carretó proveït d'una forquilla de dos braços horitzontals que es pot elevar uns quants centímetres del terra, destinat al transport de mercaderies disposades sobre palets. Per a designar aquest concepte el TERMCAT havia difós inicialment tan sols la forma portapalets (compost lingüísticament adequat construït a partir del verb portar + el substantiu palet), però el fet que l’ús de transpalet (calc de la denominació francesa transpalette) estigui totalment generalitzat entre els especialistes i que tingui un abast internacional (es documenta, anàlogament, en castellà, en italià i en anglès) ha fet que el Consell Supervisor admeti també aquesta forma. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Instruments tradicionals xinesos - 14/09/05 El Consell Supervisor del TERMCAT ha estudiat recentment tot un conjunt de termes que fan referència a instruments musicals propis de cultures asiàtiques, principalment de la Xina, el Japó i l’Índia. Es tracta de formes que no és fàcil documentar en obres catalanes, i que en canvi cada dia resulten més necessàries, atesa la generalització dels intercanvis culturals.
Pel que fa al gènere dels termes, i atès que el xinès no fa distinció de gènere, el Consell Supervisor ha decidit adequar-lo a la morfologia pròpia tenint en compte la percepció dels parlants i, sobretot, l’ús habitual que se’n fa en els textos i en la resta de llengües romàniques. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Des de fa uns quants anys, s’ha fet molt habitual en l’àmbit de la psicologia i totes les disciplines que hi tenen relació (pedagogia, educació, formació professional, etc.) l’ús de l’adjectiu assertiu -iva i dels substantius corresponents assertivitat i asserció.
En l’aprovació d’aquests termes s’ha valorat especialment l’extensió de l’ús, el parer dels especialistes i el fet que també es poden documentar, paral·lelament, en la resta de llengües de referència. Molt probablement s’han estès a partir dels usos anglesos, però de fet l’adjectiu assertiu -iva ja consta al diccionari normatiu català, i s’hi pot distingir un origen culte a partir de la forma assertus, participi del verb llatí asserere ‘afirmar’; tanmateix, mentre que en català significava només ‘afirmatiu’, en anglès l’adjectiu assertive és una forma més genèrica que indica també ‘confiança en un mateix’, ‘determinació’ o ‘valentia’. Els substantius assertivitat i asserció són derivats d’aquesta forma adjectiva. Per a designar aquest concepte s’ha descartat la forma autoafirmació (‘consolidació de la persona com a ésser únic i independent, diferent dels altres’, segons el diccionari normatiu), perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra noció: l’autoafirmació és l’afirmació de la pròpia personalitat, de la identitat d’un mateix, del jo freudià, mentre que l’assertivitat respon a una conducta o a un comportament. Una persona assertiva té un grau elevat d’autoafirmació de la seva identitat, però l’assertivitat és un concepte que va més enllà de l’autoafirmació. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
El Consell Supervisor ha aprovat recentment el terme ús compassiu, que s’utilitza entre els especialistes de la medicina i la farmacologia per a denominar la utilització d'un medicament que encara es troba en període experimental per a tractar malalts en fase molt avançada o per als quals no hi ha cap altre tractament possible. Per extensió, ús compassiu també ha passat a denominar el fet d'administrar especialitats farmacèutiques en condicions d'ús diferents de les autoritzades o en afeccions altres que les estrictament indicades, i també l'administració, en general, de determinades substàncies amb finalitats pal·liatives. Aquest terme és, probablement, un calc de la forma anglesa compassionate use, la qual s’ha calcat no tan sols en català, sinó també en la resta de llengües romàniques: uso compasivo, en castellà; usage compassionnel, en francès; uso compassivo, en portuguès. L’adjectiu compassiu (que significa ‘que sent compassió’, ‘inclinat a la compassió’ o ‘que expressa la compassió’, i compassió és el ‘sentiment amb què hom pren part en el sofriment d'altri’ o la ‘pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d'un altre’, segons el diccionari normatiu) pot considerar-se adequat al concepte, ja que en aquest cas els medicaments es dispensen en un darrer intent d'ajudar els pacients per als quals no hi ha cap altre tractament possible. Cal tenir en compte, finalment, que l’ús compassiu de medicaments no és un ús experimental: segons la majoria d'especialistes, l'ús experimental s'adscriu a l'àmbit dels assaigs clínics i té com a objectiu obtenir informació sobre un medicament determinat, mentre que l'ús compassiu té una orientació purament terapèutica i s'aplica a malalts no inclosos en els assaigs clínics. Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Marcatge dels manlleus - 22/06/05 El Consell Supervisor del TERMCAT, a banda d’establir la forma dels termes que convé normalitzar, també estudia i aprova criteris lingüístics i metodològics que poden afectar un grup més o menys nombrós de termes i que poden ser una orientació vàlida per a qualsevol persona que elabori o utilitzi materials terminològics. Aquests criteris es poden consultar des de la pàgina web del Centre (www.termcat.cat/productes/criteris.htm). Un dels criteris que té un interès més general fa referència al marcatge de les formes manllevades (Marcatge dels manlleus no adaptats). El criteri que s’aplica en els termes aprovats pel Consell Supervisor és marcar amb el codi de llengua només les formes que es manlleven a altres llengües en els casos en què es donen les dues condicions següents: que el terme presenti la mateixa grafia que en la llengua original, sense adaptacions, i que la pronúncia del terme en la llengua de procedència no coincideixi amb la que seria deduïble a partir de les normes de prosòdia aplicables als mots catalans.
Aquest marcatge s’aplica sistemàticament a tots els termes aprovats pel Consell Supervisor, que podeu trobar agrupats a la Neoloteca, i s’està aplicant de manera progressiva als termes que podeu consultar des del Cercaterm.
La forma blue chip significa en anglès, literalment, 'fitxa blava'. Diuen algunes fonts que si aneu a un casino i aconseguiu moltes fitxes blaves podreu considerar-vos afortunats, ja que les fitxes blaves són les que tenen més valor, és a dir, les que us permetran embutxacar-vos més calerons (per exemple, en el pòquer).
Fa poc, el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar els termes acció de primera i empresa de primera per a denominar en català aquests dos conceptes de borsa. Es tracta de denominacions descriptives i semànticament transparents, que remeten de manera fàcil als conceptes de referència i que podrien substituir sense problema els anglicismes. L'expressió de primera, de fet, ja es recull als diccionaris catalans amb el sentit de 'de primera classe', 'molt bo en el seu gènere'. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Fent un repàs a la història - 13/05/05 Durant els seus vint anys d'existència el TERMCAT ha treballat amb terminologia d'àmbits molt diversos i també de graus d'especialitat molt diferents. Les primeres reunions del Consell Supervisor, per exemple, es van destinar a tractar sobretot terminologia de sectors propers a la llengua general, com ara la perruqueria i la bellesa, la gastronomia, l'utillatge de cuina o els electrodomèstics, entre d'altres. D'aquests primers moments són, doncs, termes avui ja consolidats com aigua de colònia, lífting, monyo, píling, rul·lo, glaçonera, verdurer, màquina d'afaitar o rentadora. A hores d'ara, la majoria d'aquests termes ja apareixen als diccionaris generals i s'utilitzen normalment sense dificultats, però en aquells moments eren formes encara absents de la majoria de reculls lèxics a les quals calia donar la màxima difusió social.
D'altra banda, l'elaboració dels vint-i-nou diccionaris dels esports olímpics, amb motiu dels jocs olímpics de Barcelona, donaria lloc a un gran corpus de termes normalitzats d'esports com l'atletisme, l'esgrima, l'halterofília, l'hípica, el basquetbol o el judo, entre d'altres. Més endavant, aquests esports es completarien amb termes pertanyents als esports d'aventura (ala de pendent o parapent, descens en bot o ràfting, salt de pont, tresc, etc.), al muntanyisme o als esports de neu, i actualment, gairebé quinze anys més tard, encara s'estan completant amb nous termes i amb nous esports que aleshores eren poc populars però que actualment tenen una incidència creixent (per exemple, el golf, el motociclisme o l'automobilisme). Un lloc destacat mereix també la terminologia normalitzada de l'àmbit de la informàtica i les noves tecnologies. Des dels històrics i controvertits maquinari i programari, passant per formes com disquet (ja gairebé obsoleta), interfície, encaminador o xip i fins a arribar al món d'Internet (correu electrònic, web, pàgina inicial, enllaç, etc.), aquesta terminologia ha seguit des del primer moment un camí ascendent i continua augmentant i canviant cada dia. Ja ho veieu: vint anys de normalització terminològica que són també un reflex de vint anys d'evolució històrica i social. A la Neoloteca trobareu tots els termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, des del començament fins a l'actualitat.
El terme artteràpia, compost dels substantius art (del llatí ars, artis) i teràpia (del grec therapeía 'guarició, tractament'), és un manlleu adaptat de l'anglès art therapy. És la denominació utilitzada, anàlogament, en la resta de llengües veïnes (en castellà, arteterapia; en francès, art thérapie; en italià, arte terapia; en portuguès, arte terapia; en alemany, Kunsttherapie), i és paral·lela a altres formes catalanes ja recollides en les obres de referència, com ara laserteràpia. Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Teràpies amb animals- 16/03/05 El Consell Supervisor ha normalitzat darrerament un grup de termes relacionats amb les teràpies mèdiques no convencionals. Algunes d'aquestes teràpies es basen en la interacció del pacient amb animals; són les anomenades zooteràpies (del formant d'origen grec zoo- 'animal' i la forma sufixada també procedent del grec -teràpia, que significa 'guarició, tractament'). Dins de les zooteràpies, mereix una atenció especial la delfinoteràpia (de l'ètim llatí delphīnus -ī o delphin -īnis, del grec delphís -īnos 'dofí', i de la forma sufixada -teràpia), que es fonamenta en la interacció del pacient amb dofins i que es destina al tractament de determinades afeccions psicològiques, especialment de l'autisme. També destaca la hipoteràpia (denominació creada a partir de dos formants d'origen grec: la forma prefixada hipo-, del mot grec híppos, que significa 'cavall', i la forma sufixada -teràpia), un mètode terapèutic en què s'utilitza el moviment del cavall al pas com a mitjà per a millorar l'estat de persones amb discapacitats o amb problemes de conducta i d'inserció social. Cal no confondre la hipoteràpia amb l'equitació terapèutica, que és una teràpia basada en la pràctica de muntar a cavall. En l'equitació terapèutica, a diferència del que passa en la hipoteràpia, el pacient adopta un comportament actiu i és ell i no el terapeuta qui condueix el cavall. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Aquests dies ha començat a funcionar oficialment a Barcelona un nou sistema de transport conegut en anglès amb la denominació car sharing. Us recordem que el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat la forma catalana cotxe multiusuari per a fer referència a aquest concepte, que denomina un sistema de transport privat, gestionat per una entitat, en què un grup de persones comparteix la utilització d'una flota d'automòbils Cal no confondre aquest concepte amb el de cotxe compartit (en anglès, car pooling), que es refereix a un sistema de transport en què diverses persones comparteixen un cotxe privat, generalment per a desplaçaments periòdics del tipus domicili-lloc de treball o també per a desplaçaments llargs. Podeu consultar aquests dos termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment la forma repunt ('pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o de qualsevol variable econòmica') i el verb intransitiu corresponent repuntar ('pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o qualsevol variable econòmica'). Es tracta de formes que els especialistes de l'àmbit econòmic solen considerar poc precises, però que s'han difós especialment en àmbits de divulgació (sobretot en els mitjans de comunicació). Tot i que probablement se n'ha estès l'ús per influència de les formes equivalents castellanes, poden considerar-se extensions de significat de repuntar a partir de l'accepció de 'començar a moure's la mar en pujar la marea', recollida en la majoria d'obres lexicogràfiques catalanes. S'han descartat la resta d'alternatives plantejades (despuntada i despuntar, remuntada i remuntar, recuperació i recuperar, redreçament i redreçar, reactivació i reactivar, rebrot i rebrotar, pujada i pujar, apuntament i apuntar, etc.), perquè no tenen ús i perquè es consideren semànticament menys adequades: la majoria suggereixen la idea d'una recuperació econòmica important, mentre que la forma repunt és una alça puntual que no implica necessàriament una millora econòmica en períodes de recessió. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Toleritzar i tolerar- 02/02/05 El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment el terme toleritzar i el substantiu corresponent tolerització, propis de l'àmbit de la immunologia. Es tracta de formes creades a partir del mateix radical del verb tolerar, però que adquireixen un sentit especial a partir de l'adjunció del sufix -itzar, que sol portar associada la noció de procés o operació. Toleritzar es defineix com "induir tolerància immunitària a un individu mitjançant l'administració d'un determinat antigen en condicions adequades", i la tolerància immunitària és la "manca de resposta immunitària específica contra un antigen concret". Són formes molt habituals en aquesta àrea, emprades pels especialistes i que resulten útils per a designar conceptes específics. A més, es documenten, paral·lelament, en la resta de llengües de referència. Són formacions amb una certa analogia amb altres termes de la mateixa àrea com ara hemodialitzar (amb el derivat hemodialització), isomeritzar (i isomerització), metastatitzar (i metastatització), que ja es recullen en les obres lexicogràfiques catalanes. El recurs a la sufixació amb -itzar en contrast amb la creació més general amb -ar (toleritzar, tolerar) també es produeix en altres parelles de verbs, com ara senyalitzar i senyalar, valoritzar i valorar o pressuritzar i pressionar. Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
En l'àmbit especialitzat de l'obstetrícia, però, les formes prematur i postmadur s'associen sobretot amb l'estat biològic en què neix el fetus (més o menys desenvolupat) i es consideren denominacions poc precises. Per a fer referència al termini de naixença, en canvi, és cada cop més habitual l'ús dels termes nadó preterme (que denomina el nadó nascut abans que es completi la trenta-setena setmana de gestació), nadó a terme (que denomina el nadó nascut entre les 37 i les 42 setmanes de gestació) i nadó postterme (que és el nadó nascut al cap de 42 setmanes o més de gestació). La generalització d'aquestes formes entre els experts és significativa, probablement pel pes de l'anglès, que també utilitza les denominacions anàlogues pre-term infant, term infant i post-term infant, respectivament. La voluntat de precisió i d'internacionalitat han ajudat a la difusió d'aquests neologismes en català, que han estat aprovats pel Consell Supervisor juntament amb els termes relacionats part preterme ('part que s'esdevé abans que no es completin les 37 setmanes de gestació'), part a terme ('part que s'esdevé entre les 37 i les 42 setmanes de gestació') i part postterme ('part que s'esdevé al cap de 42 setmanes o més de gestació'). Podeu consultar aquest termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.
Durant aquestes dates és freqüent que els àpats siguin especialment suculents i copiosos i, és clar, procurem regar-los amb el bo i millor que ens ofereix la gran varietat de vins i altres begudes alcohòliques que hi ha al mercat. Per ajudar-nos a triar, és cada cop més habitual veure uns establiments comercials que s'anuncien com a enoteca o vinoteca. Encara que la llengua ja disposa de les formes vinateria i celler, que es podrien utilitzar per a fer referència a un concepte molt similar -poden designar el comerç on es venen vins-, una enoteca pretén ser un lloc més especialitzat, on s'exhibeixen col·leccions de vins de qualitat que el públic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l'assessorament d'un professional del vi. Les enoteques són també llocs de degustació i de compra, i, a petita escala, es designa també amb aquesta forma una col·lecció particular de vins. El Consell Supervisor del TERMCAT considera la forma enoteca preferent, perquè està formada per dos elements d'origen grec (eno-, que significa 'vi', i -teca, que indica 'dipòsit'), i la forma vinoteca n'és un sinònim complementari, perquè és d'ús molt general i resulta transparent semànticament, tot i que des d'un punt de vista lingüístic presenta una composició híbrida, perquè el formant vino- és d'origen llatí (de tota manera, ja hi ha altres formes que també tenen aquest mateix caràcter híbrid, com ara videoteca o filmoteca). Podeu consultar aquests termes, i tots els que ha normalitzat el Consell Supervisor del TERMCAT, a la Neoloteca.
Després d’entonar amb eufòria el tradicional “Fum, fum, fum” durant el dia de Nadal, serà el moment idoni perquè les persones que fumen es replantegin seriosament fer desaparèixer el fum de la seva vida i arraconar per sempre més l’hàbit tabàquic adquirit. Caldrà una bona dosi de força de voluntat o, si falla, acollir-se a algun programa de cessació tabàquica que les ajudi a superar el tràngol.
Assetjament escolar - 18/11/05 En alguns textos s’ha introduït recentment la denominació anglesa bullying per a fer referència, en l’entorn escolar, a l’acció de sotmetre un company a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, que pot provocar-li problemes físics i psicològics. En català, aquest concepte s’ha normalitzat amb la denominació assetjament escolar.
Equip, equipament o equipació? - 21/10/05 Darrerament s’observa un cert ús del terme equipació, especialment en els mitjans de comunicació, per a referir-se a la indumentària que fa servir un equip esportiu. Probablement la creació i l’extensió recent d’aquesta forma es deu a la influència del castellà, que l’utilitza sovint en el registre periodístic.
Ara per ara, doncs, no és evident la necessitat de creació de la forma equipació i l’extensió de l’ús no és tan general en català; es pot considerar, per tant, un neologisme innecessari. Podeu consultar aquesta informació en el Cercaterm, on trobareu una fitxa terminològica que conté les denominacions equip i equipament com a sinònimes i la forma equipació com a denominació desestimada.
Trastorn postvacances - 16/09/05
Podeu consultar les fitxes terminològiques completes dels termes trastorn postvacances i de vacances a través del Cercaterm.
Què significa homoparental? - 22/07/05 Amb la modificació de la legislació civil catalana en matèria d’adopció i tutela, s’han fet habituals algunes denominacions que es refereixen a nous models familiars.
Tots són termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT i en podeu consultar les definicions i equivalències a través del Cercaterm i ben aviat també a la Neoloteca.
Com s'anomena en català la pràctica del phishing a Internet? - 23/06/05
Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes a través del Cercaterm i ben aviat també a la Neoloteca.
Com anomenem en català l'skateboard i els termes relacionats skateboarding, skateboarder i skatepark? - 20/05/05
Els patinadors de monopatí (skateboarders), o simplement patinadors si l'especificació de monopatí resulta redundant, practiquen aquesta modalitat de patinatge en determinats espais de les ciutats aprofitant el mobiliari urbà i l'estructura arquitectònica singular d'algunes zones, però també en els anomenats parcs de patinatge (skateparks o skateboard parks), parcs destinats a la pràctica del patinatge amb patins o amb monopatí amb diferents estructures de superfície llisa que permeten fer acrobàcies. Podeu consultar les fitxes terminològiques d'aquests termes en el Cercaterm.
Quina és l'equivalència catalana de la forma castellana badén, en l'àmbit del trànsit? - 15/04/05 La forma castellana badén fa referència a dos elements situats a la calçada però amb funcions ben diferenciades.
I de l'altra, al pas d'aigua conegut en català com a gual: és la depressió transversal feta en una calçada per deixar que l'aigua de pluja passi d'una banda a l'altra. Podeu consultar les fitxes terminològiques d'aquests termes a través del Cercaterm.
La ruca: nova reina d'amanides i pizzes - 18/03/05
Dossier de docència i dossier d'aprenentatge - 18/02/05 És adequat en català parlar de portfolio en l'àmbit de l'educació? La forma anglesa portfolio s'utilitza cada dia més en l'àmbit educatiu, especialment universitari, formant part de la designació de diversos conceptes que convé diferenciar: per exemple, hi ha el dossier de docència (en anglès, teaching portfolio) i el dossier d'aprenentatge (en anglès, student portfolio o student learning portfolio). El dossier de docència és el recull documental elaborat per un professor que informa sobre l'abast i la qualitat de la seva activitat docent i que serveix com a eina d'avaluació per al mateix professor i per a la institució per a la qual treballa, mentre que el dossier d'aprenentatge és el recull documental elaborat per un estudiant que mostra la feina que ha realitzat durant el curs en una matèria determinada. Podeu consultar per mitjà del Cercaterm les fitxes terminològiques que fan referència a aquests conceptes.
Podem utilitzar l'adjectiu clònic -a per a qualificar un organisme obtingut per clonatge? Quins altres significats té aquest adjectiu? Sí, podem dir perfectament que la famosa ovella Dolly era una ovella clònica, és a dir, obtinguda per clonatge, perquè aquest adjectiu vol dir justament això. En anglès seria cloned (sheep) i en francès (brebis) clonée. A banda d'aquest significat, l'adjectiu clònic -a en català té dos sentits més. Vol dir 'relatiu o pertanyent a un clon' (clon: conjunt d'organismes o cèl·lules originats per reproducció asexual a partir d'un de sol), en francès i anglès clonal. I vol dir també 'relatiu o pertanyent al clonus' (en aquest cas clonus o clon: contraccions involuntàries i rítmiques que apareixen en un grup muscular en efectuar una extensió brusca i passiva dels tendons), en francès clonique i en anglès clonic. L'adjectiu català clonal expressa també aquests dos darrers conceptes. En català es produeix, doncs, una polisèmia que no té lloc en francès ni en anglès, llengües que tenen un adjectiu diferent per a cada cas. Podeu consultar les fitxes terminològiques d'aquests termes amb les equivalències corresponents per mitjà del Cercaterm.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
