2007: l'actualitat, terme a terme

L'apunt terminològic

- Aquest Nadal, salta, canta i pinta!
- Tecnologia de consum
- Aturar el canvi climàtic, un repte de tots
- Trastorns de la conducta alimentària
- I per l'aniversari, una liposucció
- En forma!
- Divorcis
- Plagues estiuenques
- Les colònies
- Revetlla de Sant Joan
- Comerç electrònic
- Castells
- Dolçors
- El vent
- Fires
- Trens
- Seguretat alimentària: anisakis
- Cercadors

La finestra neològica

- Regals enverinats
- La neologia també ronda per l’entrenament
- Els bons basquetbolistes fan dobles!
- La llar s’amplia...
- És un ocell? És un avió?
- Com en diem, del signe &?
- Podcàsting
- Col·lisionador
- Hat-trick o triplet
- Espècies invasores
- Ni borderline ni de frontera

La consulta del mes

- Com n'hem de dir en català, de l'espumillón?
- Quina diferència hi ha entre una banda rugosa i una banda sonora?
- Quina diferència hi ha entre un hacker i un cracker?
- Com hem de dir aquagim en català?
- Com hem de dir en català check-in?
- Quins són els criteris d’adaptació al català del terme txakra?
- Quin és l’equivalent català del terme castellà bollería?
- Es pot dir marcar en l’àmbit de la cuina?
- Com s’anomena en català el tipus d’aeroport que en anglès rep el nom de hub?
- Quines alternatives catalanes hi ha per al manlleu anglès outlet?
- És correcte en català el verb desquadrar usat en comptabilitat?

 

L'apunt terminològic

 

Aquest Nadal, salta, canta i pinta! - 20/12/07

L’obertura de parcs dedicats a la infància és un altre senyal inequívoc de la plena immersió en les festes nadalenques. Any rere any, molts pavellons esportius i recintes firals es transformen de dalt a baix en salons que ofereixen als més petits un ampli ventall d'activitats lúdiques. Fins i tot hi ha casos en què la metamorfosi és total, i aquesta mena d’espais esdevenen pistes de gel on s’assagen les elegants piruetes del patinatge artístic.

Per tal d’aprofitar al màxim les vacances, els protagonistes d'aquests dies tindran la possibilitat de gaudir, a banda de les habituals atraccions inflables i llits elàstics, d'esports com ara el futvòlei, el pàdel, el bàdminton o el tenis de taula. On més es divertiran, però, és participant en tallers de cuina, pintura, maquillatge o karaoke, o presenciant des d'espectacles de putxinel·lis i marionetes fins a sorprenents jocs malabars i acrobàcies d’equilibristes que els deixaran ben bocabadats.

D’altra banda, els que més se sàpiguen guanyar els pares s’atreviran a enfilar-se al rocòdrom, practicar espeleologia, llançar-se en tirolina o competir amb els amics en circuits de BTT i curses de karts.

En definitiva, tot plegat sembla que representa una solució atractiva i pràctica per a pares i mares, que, sovint en aquestes dates, han de fer mans i mànigues per poder compaginar els horaris laborals amb les llargues vacances escolars.

Com sempre, si voleu saber el significat exacte dels termes marcats en negreta, no dubteu a consultar el Cercaterm.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

Tecnologia de consum - 05/12/07

Som a desembre i tard o d'hora ens haurem de posar a fer la carta als Reis. Immersos com estem en una societat de consum, i dependents cada vegada més de la tecnologia, segur que, posats a demanar, ens faria gràcia de disposar d’algun dels ginys que de fa temps inunden el nostre entorn i anhelem que ens facin la vida més fàcil i agradable.

Per exemple, un organitzador personal, o PDA, ens pot ajudar en el manteniment de l’agenda personal i la comunicació per correu electrònic; si, a més, el mateix aparell inclou també un GPS, o sistema de posicionament global, podrem arribar on convingui i sense necessitat del mapa tradicional.

Un reproductor d’MP3 ens amenitzarà les estones de passeig o d’espera ja que podrem escoltar-hi qualsevol fitxer d'àudio que prèviament hàgim carregat al dispositiu. Mentre que per mitjà d’un enregistrador de DVD (o gravadora de DVD) fixarem i conservarem dades en format de DVD per a reproduir-les quan ens plagui; i encara gaudirem de més prestacions si el mateix aparell enregistrador també permet reproduir el format DivX. Per la seva banda, un descodificador de televisió digital terrestre, o TDT, ens donarà entrada a un munt de nous canals de televisió.

Potser amb tantes sigles d’origen forà ens hem atabalat i preferim decantar-nos per una càmera fotogràfica digital, per a poder processar i visualitzar les fotografies a l’ordinador, o bé una consola de joc, preparada per a executar els videojocs més recents; o, tal vegada, ens serà útil un telèfon mòbil amb tecnologia Bluetooth, que no necessiti la connexió amb fils per a transmetre dades a altres terminals que disposin de la mateixa tecnologia.

En qualsevol cas, us aconsellem que consumiu amb responsabilitat i, abans de res, us informeu al Cercaterm sobre els termes en negreta.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

Aturar el canvi climàtic, un repte de tots - 21/11/07

Els signes són reveladors: canvis en els cicles estacionals, aiguats que provoquen cada cop més inundacions, augment d'incendis forestals, escalfament global que duu a la fusió accelerada de glaceres i casquets polars, amb el consegüent increment del nivell del mar, desertització, per exemple, de zones de l’Àfrica i el Mediterrani, perill d'extinció d'espècies... Estem parlant, evidentment, del canvi climàtic, tema que ha centrat la darrera reunió del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU a València.

Avui dia, el consens científic és gairebé generalitzat: el sistema de producció i el consum d’energies fòssils dels països desenvolupats provoca alteracions del clima de la Terra. Per a ser més exactes, es tracta de l'augment de l'emissió a l'atmosfera de gasos d’efecte d'hivernacle, entre els quals es troben el diòxid de carboni, l'òxid nitrós, el metà, el vapor d'aigua, l'ozó i els clorofluorocarbonis o CFC.

En contra del que pugui semblar, l'efecte d’hivernacle no constitueix cap amenaça per si mateix, sinó que és un fenomen natural i necessari per al desenvolupament de la vida al nostre planeta. Tot i així, el consum de petroli, carbó i gas natural provocat per la industrialització ha fet augmentar significativament l’emissió a l'atmosfera d'un gas d’efecte d’hivernacle en especial, el CO2, que juntament amb els CFC projectats per esprais, s'ha convertit en el principal causant de la disminució de la capa d’ozó, més coneguda com a forat de la capa d'ozó.

Malgrat acords polítics, com el protocol de Kyoto, signats per a disminuir les emissions de gasos d'efecte d’hivernacle i l'aposta progressiva per les energies renovables, cal que tots siguem conscients de la necessitat de canviar les opcions de transport i els nostres hàbits de consum. El reciclatge en contenidors de recollida selectiva i deixalleries és un primer pas, però tots hem d’aportar el nostre granet de sorra per aconseguir un desenvolupament sostenible efectiu tot assumint la responsabilitat que ens pertoca sobre les evidents i greus conseqüències que el canvi climàtic tindrà en les generacions futures.

Ja sabeu que, com sempre, podeu ampliar el vostre coneixement terminològic dels termes marcats en negreta mitjançant la consulta en el Cercaterm.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

Trastorns de la conducta alimentària - 05/11/07

Fa uns anys el terme anorèxia nerviosa resultava desconegut per a la majoria de persones. Actualment, en canvi, ens remet de forma inequívoca a una malaltia greu, amb un rerefons d’autodestrucció i patiment, causada per una obsessió a controlar el pes.

L’anorèxia nerviosa, juntament amb la bulímia nerviosa i l’afartament compulsiu, forma part del que la psiquiatria moderna considera trastorns de la conducta alimentària. Es tracta de patologies multifuncionals complexes, que combinen símptomes d’alteració psíquica (com ara una autoimatge distorsionada, una elevada vulnerabilitat o una baixa autoestima) amb trastorns fisiològics de primer ordre (pèrdua de pes excessiva, amenorrea, fatiga, trastorns gastrointestinals, etc.), i que repercuteixen molt negativament en l’entorn familiar, laboral i social de la persona.

Aquests trastorns, cada cop més comuns en el si de les societats del món occidental, afecten especialment adolescents i joves, sobretot del sexe femení. Però ningú no queda protegit de sucumbir en algun moment de la vida davant d’aquestes malalties emergents, afavorides, segons diuen els experts, per la pressió dels estereotips imperants de bellesa física, en què l’esveltesa s’associa al triomf social.

Els professionals sanitaris, les famílies i els afectats reconeixen que el camí per a aconseguir la curació, un cop diagnosticat el trastorn, és encara llarg i difícil. Cal fer tractaments prolongats, sovint de difícil compliment a causa de la falta de motivació dels pacients, que inclouen psicoteràpia, suport amb aconsellament i grups d’ajuda mútua, tractament farmacològic, atenció clínica i, en casos extrems, internament en centres hospitalaris especialitzats.

Ésser conscients individualment de la dimensió real dels trastorns de la conducta alimentària i implicar-nos col·lectivament en la prevenció i la lluita contra aquests problemes de salut és el primer pas per afrontar-los amb realisme i l’única manera de poder guanyar-los la partida. Ja sabeu que podeu ampliar el vostre coneixement terminològic dels termes marcats en negreta tot consultant-los en el Cercaterm.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

I per l'aniversari, una liposucció - 08/10/07

Recordo que fa uns deu o dotze anys, quan van començar a circular els primers telèfons mòbils, es veien en general com un senyal d’ostentació innecessari. Fins i tot corria la llegenda urbana d’un senyor que conduïa lluint mòbil i, atrapat en un incendi, es comprovava que el mòbil era de cartó pedra. Avui dia, tots –inclòs qui escriu aquest Apunt– tenim un mòbil entre els nostres complements inseparables, al costat del mocador, les claus, la cartera i el DNI.

Ara fa la sensació que amb la cirurgia estètica pot passar una cosa similar. Limitada als astres de la pantalla fins fa poc, darrerament diverses clíniques s’han adonat que fer-la accessible a les persones normals i corrents els oferia una gran veta de mercat. Els anuncis en els grans mitjans han esdevingut habituals i els preus no són tan prohibitius com fa uns anys. La forma sufixada –plàstia es combina amb nombrosos formants cultes per remodelar tots els racons del nostre cos, especialment el rostre: la blefaroplàstia, la mentoplàstia, l’otoplàstia, la rinoplàstia o l’abdominoplàstia són algunes de les intervencions més sol·licitades. Fins i tot, en alguns cercles més elitistes, no és estrany que les filles demanin als pares com a regal del divuitè aniversari una mastopèxia o que s’obsequiï els progenitors amb una liposucció o un lífting (o estiratge) com a regal de noces d’or.

L'apunt terminològic. Les colònies

Si hi ha alguna part del teu cos que no t’acaba de fer el pes o no vols que t’agafi per sorpresa alguna de les peticions de la propera carta als Reis dels teus fills, pots començar revisant al Cercaterm el significat dels termes marcats.

Amunt

En forma! - 20/09/07

“He d’anar al gimnàs.” Aquest és un dels propòsits que més ens formulem en acabar les vacances d’estiu. Són molts els atractius que avui dia aquests centres ens ofereixen: campanyes publicitàries que prometen facilitar l’autèntic benestar integral (wellness), condicionament físic (fitness) a la carta per posar-se en forma, danses pròpies de diferents racons del planeta, innovadors actes socials, etc.

L'apunt terminològic. Les colònies

Un cop hem triat les instal·lacions que més ens convenen, el ventall de possibilitats pel que fa a les activitats és cada vegada més variat. Des de les opcions més dinàmiques i rítmiques com l'aeròbic, l’aiguagim, la gimnàstica jazz, la capoeira, les arts marcials o l'ús de la cinta de córrer o la bicicleta estàtica, fins a les més relaxants i reposades com el ioga, el tai-txi, el txi-kung o el mètode Pilates.

Ara bé, si sou dels qui us agrada combatre la inactivitat física mitjançant exercicis de tonificació amb l'halter, les manuelles (conegudes en castellà com a mancuernas) o la premsa, prepareu-vos a rebre intenses sessions quan sentiu a parlar el professor d’esquats, pressions, extensions, panxells, rems o rulls. No patiu però, la majoria de complexos us permetran alliberar totes les tensions acumulades a les banyeres d’hidromassatge (o jacuzzis) o en sessions de sauna ben reconfortants.

Per saber exactament en què consisteixen aquest seguit d'exercicis i accedir a les fitxes dels termes marcats en negreta, podeu consultar, com sempre, el Cercaterm.

Amunt

Divorcis - 05/09/07

Diuen els números que el setembre és el mes de l’any en què més parelles busquen advocat, cadascú per la seva banda, per parlar de qui es queda el pis, qui es queda el cotxe, i com ho fem per repartir-nos els discos que hem comprat amb els diners de la llibreta de la qual surten el dia tres de cada mes els set-cents quaranta-dos amb quinze de la hipoteca que compartim.

L'apunt terminològic. Les colònies

La vida és així de dura i sembla que els matrimonis d’avui no estan fets per estar junts vint-i-quatre hores cada dia. Potser les vacances són massa llargues o potser és que n’esperem massa. Sigui per la raó que sigui i com que l’amor no és etern, la legislació té maneres de resoldre la incomoditat de conviure amb un cònjuge que ja no ens estimem.

Depenent de la situació es pot optar per suspendre la vida conjugal sense trencar el vincle (separació matrimonial), dissoldre el matrimoni (divorci) o dissoldre’l i considerar-lo com si no hagués existit mai (nul·litat matrimonial).

En cas de divorci –la solució majoritària–, cal tenir present a l’hora de firmar els papers el règim econòmic conjugal que regeix el matrimoni. A Catalunya, per defecte, els matrimonis són subjectes al règim de separació de béns, és a dir, que cada cònjuge conserva la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure disposició dels seus béns. També s’ha d’acordar qui continuarà vivint al domicili familiar i com contribuirà cada cònjuge a les despeses familiars i si algun d’ells haurà de pagar els aliments, una prestació econòmica que generalment està obligat a pagar el cònjuge que té uns ingressos econòmics més elevats, especialment si l’altre conviu amb els fills comuns.

No volem ser malastrucs, només pensem que és bo de tenir clars els termes del negoci jurídic que es tingui entre mans. Us oferim el Cercaterm per trobar més informació sobre els termes marcats amb negreta i altres del dret de família. Tot plegat també ho podeu consultar al Diccionari de dret civil.

Amunt

Plagues estiuenques - 25/07/07

Els banyistes hi veuen el seu enemic principal. El canvi climàtic, els excessos de l’activitat humana i la sobrepesca dels depredadors naturals han convertit la plaga de meduses que afecta les costes catalanes en un dels fenòmens de més incidència d’aquest estiu. Aturarà la plaga l’afluència multitudinària de gent a les platges? D’això ni parlar-ne. A tall d’exemple, pareu esment en l’èxit assolit per una crema solar repel·lent contra les meduses, que ja s’ha esgotat en la majoria de farmàcies.

L'apunt terminològic. Les colònies

Una altra precaució que s’haurà de prendre aquest estiu, sobretot al Vallès Oriental, deriva de l’acumulació d’aigua de pluja o de reg en jardineres, bidons o altres tipus de recipients domèstics. Aquí és on nidifica el mosquit tigre, un insecte que durant el dia acostuma a fer picades molt agressives i persistents que fins i tot poden travessar la roba. El principal perill que comporta el mosquit, sobretot en països tropicals, és la possibilitat de transmissió de malalties com ara el dengue i la febre groga. Menys perillosa és la mosca negra, ja que si bé acostuma a causar grans molèsties quan pica a braços i cames sense deixar-se veure, la seva mossegada només requereix el tractament dels símptomes. Per evitar-la de totes totes, vestiu-vos amb roba blanca, ja que les combinacions de colors foscos l’atreuen sense remei.

Si voleu consultar tots aquests termes i altres de relacionats amb plagues que posen en perill la diversitat dels ecosistemes, com ara la del musclo zebrat o el morrut roig de la palmera, els trobareu com sempre al Cercaterm.

Amunt

Les colònies - 11/07/07

Per a la majoria de nens i joves, l’arribada de l’estiu és sinònim de vacances escolars i de colònies. El ventall d’opcions que s’ofereixen actualment és ben ampli: es poden escollir des d’estades a l’estranger fins a colònies de temàtica diversa, com ara lingüístiques, esportives, musicals o d’aventura, segons les preferències de cadascú.

Els monitors s’afanyen a acabar de preparar les activitats per a aquests dies. Organitzen les excursions, ja sigui a peu o en bicicleta, els tallers i els treballs manuals. Entre tota l’oferta d’activitats, però, les que tenen més bona acollida són els esports d’aventura i els esports nàutics: rutes amb quad, escalada, espeleologia, vela, surf de vela, ràfting, etc. Tot de propostes lúdiques que proporcionen als joves l’ocasió de passar-s’ho bé i de realitzar activitats ben diferents de les que fan durant la resta de l’any. I a la nit la diversió continua. Proveïts de llanternes i dividits en grups, es duen a terme jocs de nit i gimcanes a l’aire lliure.

L'apunt terminològic. Les colònies

Aquestes estades estiuenques són una bona oportunitat per a fer amics. Durant uns deu o quinze dies conviuran en una casa de colònies o compartiran tenda de campanya. Això sí, cal anar ben equipat amb sac de dormir, aïllant, cantimplora, etc. i no oblidar-se del repel·lent de mosquits, perquè alguna nit o altra s’acaba fent bivac.

Així, doncs, a l’hora de preparar les bosses mireu que ho tingueu tot. I si voleu saber el significat exacte dels termes marcats en negreta, no dubteu a consultar el Cercaterm!

Amunt

Revetlla de Sant Joan - 19/06/07

“Qui no ha celebrat mai pel juny una revetlla? Nosaltres ho fèiem cada any i ens en preocupàvem cadascun per parts iguals. I aquest any ens disposàvem a fer el mateix ell i jo. Gràcies a ell el jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d’allò més. Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets de paper va arrencar a volar enlaire fins a perdre’s de vista cel enllà i no s’ha vist mai més enlloc del món. Ja sabeu com estan les coses...”

Com Joan Brossa ens recordava a Estació de Calinòpia, un cop més, amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Banderetes i bombetes de colors, garlandes i fanalets engalanen carrers, places i envelats plens de gent que al ritme de la música celebra la popular revetlla.

L'apunt terminològic. Revetlla de Sant Joan

Per als més joves, però, el rebombori ja ha començat fins i tot dies abans de la festa, i es preparen per il·luminar el cel amb tota mena de petards i articles pirotècnics. Els més porucs encenen bengales i llancen bombetes o cebes; els més experimentats, fan esclatar fonts, piules, correcames i coets amb remolí; i els més valents de tots s’atreveixen amb palmeres, carcasses, traques i trons. És la nit del foc, i arreu del món s’encenen fogueres carregades de simbolisme i rituals purificadors que pretenen allunyar les males vibracions i els mals esperits. Si a Anglaterra la trobada gira al voltant del monument prehistòric megalític de Stonehenge, en els territoris de parla catalana és la Flama del Canigó l’encarregada d’atiar totes les fogueres.

Com mana la tradició, la festa es completa amb el toc gastronòmic per excel·lència: la coca de Sant Joan, amb fruita confitada i pinyons. Però no és pas l’única: també podeu passar una bona vetllada degustant les coques de recapte, de llardons o les farcides de nata o de crema. Si us atreviu a elaborar-les vosaltres mateixos, un consell d’experts: aquestes coques han de fer el doble de llarg que d’ample. I això sí, no deixeu d’acompanyar-les d’un bon cava, un moscatell, un garnatxa, una mistela o una malvasia.

Podeu consultar els termes marcats amb negreta al Cercaterm. Bona revetlla!

Amunt

Comerç electrònic - 15/05/07

L’adquisició de productes i serveis utilitzant mitjans telemàtics és una pràctica cada vegada més estesa entre els usuaris de les noves tecnologies, que han trobat en el comerç electrònic una manera ràpida i còmoda de comprar i vendre.

D’una banda, el client s’adreça a una botiga electrònica, en consulta l’oferta disponible i selecciona per mitjà d’un carretó electrònic els productes que vol adquirir. Si vol comparar diferents catàlegs electrònics en preu i qualitat, pot utilitzar un agent de compres per escollir el que més li convé.

D’una altra banda, el comerciant ha de procurar fer segura, àgil i atractiva la venda des del lloc web, aplicant criteris d’usabilitat, utilitzant programaris de gestió integrada (ERP) i tenint en compte tècniques eficaces de gestió de la relació amb els clients (CRM) i de logística electrònica.

L'apunt terminològic. Comerç electrònic

En qualsevol cas, s’ha de garantir la protecció de les dades, personals i bancàries, que s’intercanvien durant la transacció; per això s’utilitza per als pagaments un protocol de transacció segura (SET), que encripta (o xifra) la informació i en garanteix la integritat durant la transmissió per una passarel·la de pagament entre el comerç i l’entitat bancària; a banda de la targeta de dèbit i la targeta de crèdit habituals, també es pot fer ús d’un moneder electrònic, en el cas de micropagaments. I en algun tipus de transaccions pot exigir-se, a més, la utilització de la signatura electrònica.

El comerç electrònic és un sector innovador i, en conseqüència, generador de moltes novetats denominatives que, com els termes en negreta, podeu consultar al Cercaterm i a la Terminologia del comerç electrònic (diccionari en línia).

Amunt

Castells - 23/04/07

Sovint sentim a parlar de les rivalitats entre les colles castelleres per aconseguir carregar un “dos de nou amb folre i manilles”, per exemple, però, realment coneixem l’origen d’aquesta tradició? Ens hem de remuntar al camp de Tarragona, concretament a Valls, a finals del segle XVIII per veure l’entusiasme amb què la colla dels Xiquets de Valls carregava el primer castell sense fer llenya. Actualment, sobre la base d’un lema identitari com és “Força, Valor i Seny”, els castells són tan complexos que es poden arribar a formar estructures de nou o fins i tot deu pisos.

Coincidint amb l’inici de la temporada castellera, el dia 14 d’abril va tenir lloc a Valls la celebració de la primera Nit de Castells, organitzada per la revista Castells, que edita Utopia Global, i amb la participació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. A partir d’aquest acte el món casteller ha donat el tret de sortida a la promoció d’una campanya que pretén que la Unesco declari aquesta tradició integradora Patrimoni Immaterial de la Humanitat, tal com fa uns mesos va aconseguir la Patum de Berga, l’única tradició catalana que fins aquests moments gaudeix d’aquesta distinció.

Pel que fa a la banda sonora, el toc de castells de grallers i timbalers, que identifiquem de manera immediata, acompanya les etapes de construcció que va seguint un castell, una torre o un pilar. Quan irromp el toc de gralla tothom sap que el castell tira endavant. D’aquesta manera, els integrants de la pinya en segueixen l’evolució, mentre tots els espectadors continuen atents a la pujada; la tonada també permet saber si el pom de dalt, integrat pel pis de dosos, l’aixecador (acotxador o cassola) i l’enxaneta, s’arriba a construir amb èxit, el moment en què l’enxaneta fa l’aleta.

L'apunt terminològic. Castells

Trobareu els termes marcats i moltes altres denominacions relacionades amb l’àmbit en el Diccionari casteller en línia, que ha comptat amb la col·laboració d’assessors de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Bona temporada, castellers!

Amunt

Dolçors - 04/04/07

Hi ha uns indicis de la primavera que es veuen al camp: els camps de blat són verds, els ametllers, els cirerers o el llorer són florits, ens sorprèn la visió d’alguna papallona (on són les mil papallones dels estius de quan érem petits?) o l’olor de la terra mullada després d’una pluja d’abril.

Però hi ha uns altres indicis, a ciutat, quan camines distretament o concentradament, que et desperten el sentit més primari i t’avisen que la lluna plena de març s’acosta: l’olor del cacau dels ous de xocolata, l’olor de la fruita confitada de les mones, de la mantega de les sares.

I és que els catalans som tan llaminers que, en lloc de guiar-nos per un calendari de dies i mesos, en seguim un altre de festes i postres dolces... criminal! Comencem l’any menjant tortell de Reis; continuem amb el dijous gras (i uns dies abans i uns dies després) menjant coca de llardons; els divendres de quaresma i ara també els dimecres (per què no?), bunyols; per Sant Josep, crema; per Pasqua, mones, panou o rubiol; més endavant, la coca de Sant Joan, els fartons per acompanyar l’orxata de l’estiu, els panellets per Tots Sants o els torrons per Nadal. I entremig, no fos cas que ens baixés el nivell de sucre de la sang, anem picant carquinyolis, ensaïmades, arnadí o pets de monja.

L'apunt terminològic. Dolçors

Totes aquestes delícies gastronòmiques les trobareu al Cercaterm ben fitxades, si teniu curiositat de saber-ne els ingredients. I un consell final: no us estigueu de seguir les tradicions, que, si no, es perden. I si són tan dolces...

Amunt

El vent - 21/03/07

Un munt de dites populars i de poemes ens recorden que març és el mes ventós per excel·lència.

Qui l’empeny
el vent d’ara?
Ve ferreny,
fa gatzara,
s’aclapara,
llença un reny.
No té seny.

“Març, marçot”, Josep Carner

L'apunt terminològic. El vent

Però el vent forma part del nostre paisatge vital durant tot l’any. Perquè, qui no ha recitat algun cop els noms dels vents, que, llegits en la rosa dels vents d’est a nord-est, són llevant, xaloc, migjorn, garbí, ponent, mestral, tramuntana i gregal? O qui no ha badat mai contemplant els penells que coronen esglésies i masies, tant si hi ha calma com si bufa un vent fresquet? O qui, sense necessitat de conèixer les mesures de l’escala de Beaufort, no ha parat compte en la força formidable del vent, en veure’l vinclar arbustos talment com si fossin canyes?

No és estrany, doncs, que per a designar conceptes relacionats amb el vent la nostra llengua tingui un munt de termes, alguns de molt tècnics (aerogenerador, central eòlica, deflació, mànega anemoscòpica, vent antitríptic...), altres de molt suggerents (borrufa, cabretes, duna, sàmara, torbonada...).

Si voleu saber més coses sobre els termes marcats amb negreta, consulteu-los al Cercaterm, on sempre tindreu el vent a favor per ampliar els vostres coneixements terminològics.

Amunt

Fires - 07/03/07

El calendari de fires del nostre país és extens i variat; sectors com ara la gastronomia, l’automoció, el turisme o la construcció omplen periòdicament els pavellons dels palaus firals. De segur que alguna vegada heu tingut l’oportunitat de participar-hi i per això mateix ens ha semblat escaient de repassar breument la terminologia d’ús més habitual en les activitats firals.

Una fira (o certamen) pot ser multisectorial, si s’ocupa de productes o serveis de diversos sectors, o monogràfica, si se centra en un sol sector; en aquest darrer cas s’anomena prioritàriament saló. Habitualment, està presidida per un comitè d’honor i gestionada per un comitè organitzador.

Per a participar-hi, tant els visitants com els expositors han de proveir-se d’una acreditació (o identificador) que els serveix com a passi a les diferents sessions de treball, anunciades en el programa d’actes.

Per a la promoció o la venda de productes i serveis, els expositors disposen d’estands, si abans han fet la corresponent reserva d’espai. Segons la disposició, pot tractar-se d’un estand d’illa, un estand de cantonada, un estand de cap d’illa o un estand en filera. Amb l’objectiu d’atraure l’atenció dels visitants, tant en els estands com en els taulells d’informació s’hi instal·len displays i distribuïdors de fullets, i els hostes i hostesses reparteixen prospectes i fulls de mà (o fulls volanders) per fer conèixer els productes exposats.

Generalment, la visita a una fira sol ser una tasca força esgotadora, perquè l’allau d’oferta requereix unes quantes hores de passeig i uns bons músculs per a traginar totes les mostres i els impresos recollits. Si voleu prendre-us-ho amb més calma, podeu començar per consultar aquests i altres termes del ram al Cercaterm i a la Terminologia de fires i congressos.

Amunt

Trens - 21/02/07

Darrerament s’ha parlat molt als diaris del nostre transport ferroviari, especialment del servei de rodalia. Sembla que les avaries causades per les obres vinculades amb el tren d’alta velocitat han estat la gota que ha fet vessar el vas d’un servei que en els darrers anys no ha crescut al ritme que ho han fet els usuaris.

En hores punta han esdevingut habituals les andanes i els trens atapeïts, sense possibilitat per al viatger de gaudir d’un espai vital mínim, però, això sí, amb unes grans perspectives de socialitzar-se: amb opcions de llegir quatre persones simultàniament el mateix llibre de butxaca, o de provar de distingir, entre les nombroses olors, sintètiques i naturals, el perfum del veí de la dreta.

L'apunt terminològic. Trens

Aquesta situació límit sol agreujar-se quan es produeix alguna incidència, com ara el trencament de la catenària o problemes amb el xunt. En aquest cas els retards estan assegurats i a vegades cal activar mitjans de transport alternatius fins que es restableix la línia ferroviària. També les vagues del sector han afectat sovint el funcionament del servei els darrers anys, tot i que generalment s’han garantit uns serveis mínims.

Finalment, aquest any 2007 s’ha iniciat un pla per optimitzar el servei. D’una banda, amb el benentès que els retards són inevitables, s’intenta fer-los més suportables: s’ha contractat personal que informa, tant a les estacions com dins dels vehicles ferroviaris, de les previsions de restabliment del servei, i també s’ha facilitat als treballadors pendulars l’obtenció de justificants d’absència, atès que ara es poden demanar també per Internet. D’altra banda, han començat a circular nous cotxes articulats i s’ha augmentat la capacitat d’alguns combois doblant-ne les unitats de tren, tot amb l’esperança que en el futur el viacrucis diari dels usuaris no tingui tantes estacions, si se’ns permet el joc de paraules doble.

En tot cas, si voleu tenir més informació dels termes marcats amb negreta, ja sabeu que podeu consultar-los puntualment, sense cues ni aglomeracions, al Cercaterm.

Amunt

Seguretat alimentària: anisakis - 24/01/07

Si us interessa la seguretat alimentària, probablement us resultarà familiar el terme anisakis. Designa un cuc de la classe dels nematodes que viu com a paràsit en mamífers marins i que parasita també alguns peixos marins i cefalòpodes, que fan d’hostes intermediaris en el seu cicle vital.

Els éssers humans poden esdevenir hostes accidentals de l’anisakis quan ingereixen peix parasitat poc cuinat o cru. El cuc pot provocar l’anisakiosi, una malaltia que causa trastorns gàstrics més o menys greus, i desencadenar reaccions d’hipersensibilitat o anafilaxi en persones sensibilitzades. El perill d’infestació desapareix quan el peix es cuina sotmetent-lo a escalfor per damunt de 60ºC durant un parell de minuts o havent-lo congelat prèviament per sota de -20ºC durant més de 24 hores, ja que les larves d’anisakis moren.

L'apunt terminològic. Seguretat alimentària: anisakis

Tot i que aquest paràsit té una incidència molt baixa a la Mediterrània, el costum creixent de consumir plats fets amb peix cru, com el sushi o el cebiche, ha portat l’Administració a dictar unes mesures preventives de compliment obligat en establiments de restauració, i que són de seguiment molt recomanable a casa. Cal tenir en compte que algunes de les espècies parasitades per l’anisakis són el calamar, el lluç, la sardina o el seitó, d’un gran valor gastronòmic.

Bàsicament, es tracta que el peix fresc que hem de menjar cru, poc fet o elaborat sense cocció, com ara quan el volem fumar, marinar o salar, el netegem ben bé i el mantinguem durant dos dies a la part més freda del congelador. Si el peix el mengem fregit o ben cuit, no cal que variem els nostres costums culinaris.

Per tant, si seguim aquestes mesures simples i de sentit comú podem continuar gaudint, com sempre, de la bona cuina del peix. Igualment, com sempre, podeu ampliar en el Cercaterm la informació sobre els termes marcats en negreta.

Amunt

Cercadors - 10/01/07

L’allau d’informació aplegada a Internet requereix instruments que facilitin l’accés als continguts d’interès per a cada usuari particular; els cercadors són les eines que ajuden els estudiants, els professionals i els internautes en general a navegar en aquest immens mar d’informació.

Un cercador és una base de dades de documents web que prèviament han estat rastrejats per agents i aranyes, i ordenats automàticament en indexadors; d’aquesta manera,poden ser seleccionats i consultats per l'internauta introduint una o més paraules en un quadre de cerca disposat per a aquest fi, mitjançant un llenguatge d'interrogació. A continuació, el cercador ofereix una llista de resultats amb el títol, l’adreça d’Internet i un extracte o una descripció de cada document indexat que conté les condicions cercades.

L'apunt terminològic. Cercadors

La llista de resultats obtinguts és elaborada tenint en compte diferents criteris que avaluen la naturalesa, la popularitat i l’interès de la pàgina. Tot i això, convé destriar la informació, atès que les llistes de resultats contenen habitualment soroll i les adreces que es mostren en les primeres posicions no són sempre les més relacionades amb la consulta plantejada, ja que la seva aparició destacada pot ser conseqüència de la utilització de tècniques com ara el falsejament d’índexs.

Els cercadors poden presentar-se de manera autònoma, en pàgines dedicades únicament a la cerca, o també poden formar part de portals que ofereixen altres serveis, com ara correu web, fòrums, accés a blocs i publicitat electrònica.

Per conèixer la definició exacta de cadascun dels termes marcats en negreta, podeu recórrer al nostre cercador preferit, el Cercaterm, i sortireu de dubtes.

Amunt

La finestra neològica

 

Regals enverinats - 18/12/07

Qui no recorda l'harmònica, la flauta, la pandereta, el xilòfon o el tambor que li van portar els Reis quan encara no aixecava dos pams de terra? I quins pares han estat capaços d'oblidar qui va ser el parent que va tenir la genial idea de fer aquell regal!?

Actualment, en l'era de les consoles i els videojocs, els instruments musicals segurament no ocupen els llocs preferents de les cartes als Reis infantils. Tot i així, un cop els instruments arriben a mans dels més menuts de la casa, acaben convertint-se en joguines molt especials, i es poden arribar a transformar en objectes que dificulten la convivència familiar i fins i tot veïnal.

També cal tenir present, però, que són una font d'experimentació musical molt important per als més petits. Per tant, si sou dels qui penseu que la millor defensa és un bon atac, i no sou gaire propensos a patir mals de cap, us proposem que en les compres d'aquest Nadal tingueu en compte els bongos o bongós, un instrument de percussió directa, propi de Cuba, format per dos tambors, que es col·loca entre les cames i es toca amb els dits o amb el palmell de les mans.

D'acord amb les decisions preses recentment pel Consell Supervisor, tant podem dir bongós, seguint la pronúncia originària del terme en el castellà de Cuba, com bongos, d'acord amb la pronúncia que més s'ha popularitzat, segurament a través de l'anglès.

En tot cas, el mot per a fer referència a aquest instrument és sempre plural, paral·lelament a altres noms d'instrument que estan constituïts per més d'un dels elements que li donen nom, com les castanyoles o els platerets.

I si només us falta una última empenta per decidir-vos, us podeu acabar d'animar consultant la fitxa completa d'aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

La neologia també ronda per l’entrenament - 20/11/07

Diuen els entesos en futbol que va ser Johan Cruyff, quan era entrenador del Barça, qui va popularitzar durant els entrenaments un exercici, ara ja habitual, en què un grup de jugadors disposats més o menys en rotllana es van passant la pilota al primer toc, intentant que no la intercepti un altre jugador —o més d’un— que és dins la rotllana. Aquest exercici de “teva-meva”, diuen, ajuda a depurar la tècnica i a accelerar el moviment de la pilota, factors clau en el sistema futbolístic de l’holandès.

La llegenda popular diu també que va ser el mateix Cruyff qui es va empescar la paraula rondo per a denominar aquest exercici, segurament per una deformació inconscient del castellà redondo o redonda. Sigui com sigui, és cert que rondo no es recull en cap diccionari general de la llengua —ni en català ni en castellà—, però tant formalment com conceptualment un rondo sembla remetre a una rodona o rotllana.

Atesa la popularitat que té (es documenta en diccionaris especialitzats i textos de l’àrea, i fins i tot ha donat nom a programes televisius) i el fet que s’adapta sense problema al sistema fònic i gràfic del català (és anàleg a amo, bingo, camerino, carro, etc.), el Consell Supervisor ha normalitzat recentment aquest terme en català.

Podeu consultar-ne la fitxa completa a la Neoloteca i al Cercaterm.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

Els bons basquetbolistes fan dobles! - 31/10/07

Recordeu quantes vegades, ja des de la categoria d’alevins, l’entrenador us va arribar a repetir que els dobles no eren permesos? I quin ridícul, quan, amb el partit a les vostres mans, tornàveu a botar la pilota després d’haver-la agafat o, encara pitjor, la botàveu amb les dues mans, en el que semblava un atac sobtat d’amnèsia!

Doncs ara, per estrany que pugui semblar, resulta que una de les fites personals de molts jugadors de bàsquet, especialment dels professionals, és fer dobles. Que no se us acudeixi, però, tornar a cometre els errors d’infància perquè, tot i que el bàsquet cada vegada és un esport més popular, el reglament encara conserva l’essència.

Els dobles de sempre, els de tota la vida, es continuen sancionant. Les estrelles del bàsquet, en canvi, busquen aconseguir un altre tipus de dobles: un doble doble, un triple doble o, en el millor dels somnis, un quàdruple doble.

Aquests termes, recentment normalitzats pel TERMCAT, fan referència al resultat d’aconseguir, un jugador, en un partit, una quantitat de dues xifres (igual o superior a 10) en dues (doble doble), tres (triple doble) o quatre (quàdruple doble) de les cinc categories quantificables, és a dir, punts, rebots, assistències, taps i recuperacions de pilota. Així, s’ha d’entendre que aquestes denominacions estan formades per un adjectiu anteposat (doble, triple i quàdruple, respectivament) i un adjectiu substantivat (doble), que correspon a la reducció de doble xifra.

Aconseguir un doble doble o, fins i tot, un triple doble (normalment en punts, rebots i assistències) és a les mans de força jugadors. La gran dificultat és obtenir una quantitat igual a 10 o superior en quatre categories, tal com demostra el fet que en tota la història de l’NBA només quatre jugadors han aconseguit un quàdruple doble.

I si algú de vosaltres, practicant conspicu de bàsquet, algun dia fa que el TERMCAT hagi de fixar una denominació com quíntuple doble? De moment, podeu començar a entrenar-vos consultant les fitxes d’aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

La llar s’amplia... - 26/09/07

La forma llar s’ha utilitzat tradicionalment, tal com es pot llegir al diccionari normatiu, referida al fogar d’una casa, és a dir, al “paviment o sòl generalment de pedra on es fa el foc d’una casa, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums”, o bé a la “casa que hom habita amb els seus”.

En l’àmbit de la demografia, però, llar ha adoptat un significat nou que el Consell Supervisor ha ratificat i aprovat recentment. En aquest sector, especialment amb finalitats estadístiques, es parla de llar per a denominar la ‘unitat constituïda per les persones que resideixen en un mateix habitatge i consumeixen i comparteixen aliments i altres béns amb càrrec a un mateix pressupost’. Una llar pot estar formada, doncs, per una sola persona o per diverses, i en un mateix habitatge pot haver-hi més d’una llar.

Aquest concepte de llar equival al castellà hogar, al francès ménage i a l’anglès household. Cal no confondre’l amb el concepte de família, que des del punt de vista jurídic fa referència actualment al ‘conjunt de persones unides per l'afecte, el matrimoni o la filiació que viuen juntes i posen en comú els seus recursos econòmics’.

Ben aviat podreu consultar la fitxa d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

Amunt

És un ocell? És un avió? - 19/07/07

Estirats en un prat pirinenc o d’alguna altra zona muntanyosa, aquest estiu no sols podem veure passar avions, ocells i tota mena d’insectes, sinó que també podem contemplar, com a alternativa diürna a les agradables pluges d’estels, el vol d’aquells que més han aconseguit aproximar-se a la fita de Superman.

Es tracta dels practicants de parapent (o ala de pendent) que, mitjançant un planador constituït per una vela corba rectangular, agafen embranzida a l’extrem d’un punt elevat, normalment una muntanya, i s’enlairen tot desafiant la gravetat. Perquè, per incomprensible que pugui semblar des de la fermesa terrestre del nostre prat, el cert és que, en funció de les condicions atmosfèriques, els practicants d’aquest esport poden mantenir alçada o fins i tot guanyar-ne.

La finestra neològica. Podcàsting/Podcast

L’estiu, de fet, és un moment ideal per als aficionats al parapent, ja que es creen gran quantitat de corrents càlids ascendents, anomenats ascendències tèrmiques o, simplement, tèrmiques, que poden aprofitar per guanyar alçada i allargar el seu vol. En aquest cas, estaríem parlant d’un vol tèrmic, però també existeixen altres modalitats de vol amb parapent, com el vol de vessant o el vol d’ona.

Els que, en canvi, no acaben de refiar-se d’aquests corrents d’aire atmosfèrics, opten per la pràctica del paramotor (o parapent de motor), modalitat en què el pilot s'acobla a l'esquena un petit motor amb hèlice que permet enlairar-se des d'un terreny pla i guanyar o perdre altura a voluntat.

I els que, a l’altre extrem de la comoditat, volen realitzar una activitat ben completa, s’aventuren a practicar el parapent de muntanya, que consisteix a envolar-se des d’una muntanya a la qual s’ha accedit a peu o escalant.

Aquest estiu, doncs, no perdeu de vista el cel i, si no us conformeu amb aquesta visió i també voleu tenir una vista d’ocell, us proposem que comenceu per un vol biplaça, acompanyats d’un instructor. Abans que res, però, no us oblideu de consultar les fitxes dels termes marcats en negreta, recentment normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, que ben aviat estaran disponibles al Cercaterm i a la Neoloteca: així estareu ben informats i, a més a més, podreu semblar uns autèntics experts.

Amunt

Com en diem, del signe &? - 27/06/07

El signe &, que actualment s’utilitza en el nom de firmes comercials i també té diversos usos en l’àmbit de la informàtica, arrossega una llarga tradició. A la baixa edat mitjana ja s’emprava com a escurçament de la conjunció llatina et (‘i’) —fins i tot pot ser que s’hagués creat abans, en llatí clàssic— i amb l’expansió industrial i comercial dels segles XVIII i XIX es va estendre com a signe aritmètic en l’àmbit de la comptabilitat.

Actualment, una de les denominacions més conegudes per a fer referència a aquest signe és, segurament, la forma anglesa, ampersand (que, segons algunes fonts, provindria de l’expressió “and per se, and”). Tenint en compte, però, la llarga tradició d’aquest signe en les terres de parla catalana i l’existència de formes genuïnes per a designar-lo, recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha descartat el manlleu ampersand i ha fixat les formes et i i comercial com a denominacions catalanes.

El signe &, de fet, prové de la lligadura de les lletres e i t que formen la conjunció llatina et (‘i’), de manera que la denominació et reprodueix amb precisió la forma i el significat original d’aquest signe.

La finestra neològica. Podcàsting/Podcast

D’altra banda, tal com ja s’ha comentat, el signe & tradicionalment s’ha utilitzat en comptabilitat i en els noms de firmes comercials. En aquests contextos, doncs, i comercial, denominació catalana tradicional en l’àmbit de la impremta, és una forma totalment descriptiva del concepte.

A més a més, tant et com i comercial es documenten paral·lelament en altres llengües, especialment i comercial, que és una designació utilitzada en castellà (y comercial), en francès (et commercial), en italià (e commerciale) i en portuguès (e comercial).

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats, i al Cercaterm.

Amunt

Podcàsting - 06/06/07

No hi ha cap dubte que la democratització d’Internet i dels seus continguts és un fet. Una vegada més, doncs, això s’evidencia gràcies a l’accés que locutors i oients poden tenir a continguts radiofònics professionals o aficionats. Això és el que permet la nova tècnica del podcàsting, forma que recentment ha normalitzat el TERMCAT.

Tothom pot dir-hi la seva, tothom pot fer-se escoltar i arribar a audiències inimaginables sense limitacions de distàncies ni de permisos de llicència. Les noves tecnologies semblen ara posar a l’abast dels usuaris tots els mitjans possibles perquè la filosofia de les ràdios lliures dels anys setanta pugui a partir d’ara ser una realitat.

La tècnica del podcàsting facilita l’elaboració d’una mena de “ràdio a la carta” mitjançant la creació i difusió d’arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l’usuari, per mitjà d’una subscripció, pugui descarregar els arxius desitjats al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil.

La finestra neològica. Podcàsting/Podcast

En aquest sentit, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT, òrgan encarregat de fixar els nous termes en llengua catalana, ha aprovat la forma podcàsting, manlleu adaptat de l’anglès, format per acronímia a partir d’iPod (nom comercial d’un model de reproductor d’MP3 de la marca Apple) i broadcasting (radiodifusió). Juntament amb aquesta tècnica, el TERMCAT també ha normalitzat el terme podcast, fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting. El contingut dels podcasts pot arribar a ser molt variat, i tot i que ara per ara els temes relacionats amb la tecnologia són els que generen més intercanvi a la xarxa, també podem trobar podcasts que s’endinsen en els àmbits de la política, l’educació, l’entreteniment, la filosofia o la religió.

Si la llibertat temàtica no té límits, tampoc els tenen les fórmules de comunicació. Podem trobar des de podcasts que compleixen al peu de la lletra un guió preestablert, com ara els programes que ja publiquen a Internet les emissores de ràdio tradicionals, fins als més improvisats que els internautes més entusiastes han publicat prenent com a base la cultura del bloc. Sigui com sigui, els avenços tecnològics no deixen de sorprendre’ns, en aquest cas per ampliar l’horitzó de recursos comunicatius que tenim al nostre abast.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats, i al Cercaterm.

Amunt

Col·lisionador - 27/04/07

El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment el terme col·lisionador, que, en l’àmbit de la física de partícules, designa un tipus d’accelerador, en concret una ‘instal·lació en què es fan xocar frontalment dos feixos de partícules a fi de provocar l’excitació energètica, la combinació o el trencament de les partícules i poder-ne estudiar les característiques i la composició interna’.

La forma col·lisionador és l’única denominació utilitzada pels especialistes per a designar aquest concepte i es documenta en nombrosos textos especialitzats. A més a més, és paral·lela a les formes utilitzades en castellà (colisionador) i en francès (collisionneur).

La finestra neològica. Hat-trick o triplet

El paral·lelisme amb la forma francesa s’estén també al fet que no hi hagi un correlat verbal evident (els diccionaris francesos no preveuen una forma verbal com ara *collisionner). En efecte, el verb col·lisionar, que serveix de base per a la creació d’aquest substantiu, no és normatiu, però es recull ja en algunes obres lexicogràfiques catalanes com a sinònim de la forma normativa col·lidir, i s’ha constatat que té ús, tant en llengua general com en l’àmbit específic de la física de partícules (en aquest àmbit s’alterna amb col·lidir, amb el mateix règim i amb el mateix significat). Es tracta, de fet, d’un verb anàleg a altres formes ja normatives, com ara influenciar (derivat del substantiu influència) o flexionar (derivat de flexió), que conviuen amb influir i flectir, respectivament.

Els mateixos especialistes desestimen la forma substantiva col·lididor, derivada de col·lidir a partir del sufix –dor, tot i que és lingüísticament adequada, perquè, contràriament al que passa amb la forma verbal, no té cap ús ni li atorguen possibilitats d’implantació, atesa la generalització de col·lisionador. També s’han descartat per manca d’ús les alternatives col·lisor, accelerador de col·lisió i accelerador de col·lisions.

Amunt

Hat-trick o triplet - 28/03/07

Molts aficionats al futbol encara recorden a hores d’ara els tres gols del blaugrana Leo Messi en el darrer derbi contra el Madrid al Camp Nou. Els periodistes esportius i els nombrosos seguidors del futbol fan servir habitualment el manlleu anglès hat-trick per a fer referència al fet d’aconseguir, un jugador, tres gols en un partit.

El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment aquest manlleu, al costat de la forma catalana triplet.

La finestra neològica. Hat-trick o triplet

Hat-trick sovint s’utilitza aplicat a l’àmbit del futbol, però, en realitat, l’origen del mot el trobem en un esport típicament anglès, el criquet, en què, originàriament, s’utilitzava per a indicar la jugada en què un llançador era capaç d’eliminar tres batedors. Quan es produïa aquesta circumstància, era costum de regalar un barret (hat) al llançador o de recollir diners entre el públic. Més endavant, la paraula va passar del criquet a altres esports, com el futbol o l’hoquei sobre gel, i va adquirir el significat amb què s’utilitza actualment.

La forma catalana triplet també es fa servir com a sinònim de hat-trick en algunes ocasions, malgrat que no té tant d’ús com el manlleu. El més usual és que faci referència al fet que un equip hagi aconseguit guanyar tres tornejos o tres campionats consecutius o en una mateixa temporada.

S’ha descartat la forma tripleta com a sinònim de hat-trick perquè s’utilitza en un sentit diferent: fa referència a un grup de tres jugadors o de tres equips.

Per no allunyar-nos del mateix partit amb què començàvem el comentari, recordarem que la tripleta atacant del Barça la van formar Eto’o, Ronaldinho i Messi.

Amunt

Espècies invasores - 28/02/07

En els darrers anys han arribat a casa nostra dues espècies no autòctones, concretament un mosquit (Aedes albopictus) i un musclo (Dreissena polymorpha) que, tot i les seves reduïdes dimensions (el mosquit volta els 5 mm i el musclo no supera els 3 cm!), estan provocant importants problemes ambientals i moltes molèsties a una altra espècie de dimensions considerablement superiors, l’Homo sapiens.

Per aquest motiu, aquestes espècies no sols són objecte d’atenció per als especialistes en zoologia, sinó que també s’han convertit en un tema recurrent en els mitjans de comunicació (des de la premsa escrita fins als magazins televisius de tarda, des dels telenotícies d’emissió continuada fins a les tertúlies radiofòniques de primera hora). I, per als qui es fixen en aquestes coses, s’ha pogut veure una certa vacil·lació a l’hora de parlar-ne: mosquit tigre o mosquit tigrat per a Aedes albopictus i musclo zebra o musclo zebrat per a Dreissena polymorpha.

El Consell Supervisor del TERMCAT ha fixat un nom comú per a designar cada una d’aquestes espècies, d’acord amb el criteri dels experts de cada especialitat zoològica: mosquit tigre i musclo zebrat.

Per a Aedes albopictus s’ha preferit la denominació comuna mosquit tigre en comptes de mosquit tigrat perquè el mosquit no tan sols recorda el tigre per la coloració (la qual cosa hauria fet preferible mosquit tigrat), sinó també perquè és especialment agressiu i perquè, com el tigre, té un origen asiàtic. Es tracta, doncs, d’un cas anàleg a altres denominacions catalanes que designen animals que s’assemblen a altres animals o que hi fan pensar, com ara gos llop, peix gat o peix porc.

La finestra neològica. Espècies invasores

 

En canvi, el nom comú que s’ha establert per a fer referència al mol·lusc Dreissena polymorpha és musclo zebrat i no musclo zebra perquè l’única característica que comparteix aquest musclo amb una zebra és la coloració, però estrictament no recorda una zebra. Tenint en compte que el diccionari normatiu recull l’adjectiu zebrat -ada amb el significat específic de “Ratllat a la manera de la zebra”, la denominació musclo zebrat és més precisa i, per tant, més adequada per a fer referència a aquest mol·lusc.

 

La finestra neològica. Espècies invasores

Podeu consultar les fitxes dels termes mosquit tigre i musclo zebrat a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats, i també des del Cercaterm.

Amunt

Ni borderline ni de frontera - 31/01/07

L’any 2000, el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la locució de frontera com a equivalent del terme anglès borderline. Aquest adjectiu anglès, d’una banda, s’aplica en psiquiatria a un tipus de trastorn de la personalitat i, de l’altra, a un coeficient intel·lectual que és al límit inferior de la normalitat estadística.

La finestra neològica. Ni borderline ni de frontera

Arran de l’elaboració del Diccionari de psiquiatria, els especialistes de l’àmbit han fet notar que el concepte que designa borderline, aplicat al trastorn de la personalitat, ha canviat significativament des que el Consell Supervisor va estudiar el cas per primera vegada.

Així, en un principi, la forma anglesa borderline es va encunyar per a fer referència al trastorn que patien un grup de pacients difícils de classificar psiquiàtricament en un grup específic, ja que es considerava que es trobaven entre la neurosi i la psicosi; la denominació anglesa borderline (‘fronterer, límit’) respon, justament, a aquesta idea, que és la que va recollir el Consell Supervisor l’any 2000. Més endavant, però, es van començar a veure clares diferències entre aquests pacients i els pacients neuròtics i psicòtics, i a poc a poc el trastorn de la personalitat borderline ha anat adquirint identitat pròpia.

Per aquest motiu, recentment el Consell Supervisor ha tornat a tractar aquesta qüestió i ha fixat una definició que s’adiu amb la concepció actual d’aquest trastorn: “Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivència de la pròpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament suïcida i per una sensació de buidor crònica”. A més a més, també ha reconsiderat la denominació aprovada l’any 2000, que s’ha substituït per la forma trastorn límit de la personalitat, amb la sigla TLP.

Per al segon concepte designat en anglès amb borderline (“Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84”), la proposta aprovada ha estat capacitat intel·lectual límit.

Aquestes denominacions tenen el suport dels especialistes i són paral·leles a les que es documenten a la bibliografia especialitzada de referència (per exemple, a la quarta edició del Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM), manual de referència internacional sobre malalties mentals); l’adjectiu límit, a diferència de la locució de frontera, és el que té ús en català i també, degudament adaptat, en la resta de llengües.

Podeu consultar les fitxes dels termes trastorn límit de la personalitat i capacitat intel·lectual límit a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats, i també des del Cercaterm.

Amunt

 

La consulta del mes

 

Com n'hem de dir en català, de l'espumillón? - 03/12/07

La forma aprovada pel TERMCAT com a alternativa catalana al terme castellà espumillón és serrellet. Així mateix, en català també disposem de les denominacions normalitzades pluja, cabells d’àngel i llàgrimes (en castellà, cabellera o lluvia) per a designar el guarniment fet amb tires molt estretes i brillants, generalment de color d’or o de plata, que es deixen caure sobre una superfície determinada, utilitzat especialment per a guarnir l’arbre de Nadal. En ambdós casos, es tracta de denominacions descriptives, formalment adequades i que, degudament contextualitzades, són prou transparents des del punt de vista semàntic.

La consulta del mes. Com n'hem de dir en català, de l'espumillón?

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes normalitzats en el Cercaterm.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

Quina diferència hi ha entre una banda rugosa i una banda sonora? - 09/11/07

En l’àmbit del trànsit per carretera circulen diferents termes que designen tipus de bandes o ressalts la finalitat dels quals és obligar els conductors a reduir la velocitat i aconseguir així una disminució de l’accidentalitat.

La banda rugosa és una banda transversal a la calçada constituïda d’un material molt més rugós que el paviment que provoca vibracions en passar-hi, mentre que la banda sonora és la línia de vora de calçada que produeix un soroll que alerta el conductor quan és trepitjada per les rodes del vehicle.

La consulta del mes. Quina diferència hi ha entre una banda rugosa i una banda sonora?

Altres elements reductors de la velocitat són el ressalt, que és una banda elevada, més o menys ampla i de forma arrodonida, situada transversalment a la calçada en les vies on és aconsellable regular de manera més estricta la velocitat dels vehicles. Aquest element es pot anomenar també cavalló per la semblança que té amb el significat d’aquest terme en agricultura, on designa un llom de terra més alt que serveix per a deturar l'aigua o variar-ne la direcció.

Finalment podem trobar el pas de vianants de ressalt, de forma trapezoïdal i que combina les funcions d’element reductor de velocitat i d’element de millora de l’accessibilitat dels vianants.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes en el Cercaterm.

Vols dir-hi la teva?

Amunt

Quina diferència hi ha entre un hacker i un cracker? - 10/10/07

Quan es parla de seguretat informàtica, no es poden obviar les referències ni als hackers ni als crackers, com a elements més o menys perillosos que corren per la xarxa, sense saber ben bé què són i a què es dediquen els uns i els altres. En aquest cas, l’ús dels termes catalans corresponents a cada concepte potser us pot ajudar a aclarir aquestes qüestions, perquè no és el mateix parlar d’un furoner que d’un pirata.

La consulta del mes. Quina diferència hi ha entre un hacker i un cracker?

El furoner o hacker (en anglès, hacker o white hat hacker) fa referència a una persona apassionada per la informàtica, amb un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les capacitats i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

No hem de confondre aquest personatge amb un altre, veritablement perillós, conegut amb el nom de pirata (en anglès, cracker o black hat hacker) que, com ja deixa entreveure el mateix nom, es dedica a introduir-se il·legalment en un sistema informàtic amb la voluntat de produir-hi un perjudici o de treure’n un profit.

Si bé és que cert durant uns anys s’ha produït una certa confusió semàntica entre tots dos termes, actualment es tendeix a reservar l’ús del terme anglès hacker per fer referència al furoner, mentre que la forma anglesa cracker designa de manera inequívoca el pirata.

Podeu consultar amb total seguretat en el Cercaterm aquests termes catalans normalitzats.

Amunt

Com hem de dir aquagim en català? - 12/09/07

L’aiguagim és l’activitat física consistent a efectuar exercicis gimnàstics dins l'aigua, generalment seguint el ritme d’una música, amb l'objectiu de millorar la condició física o bé amb finalitats terapèutiques o recreatives. Es tracta d’un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT que s’ha aprovat com a adaptació popular del manlleu francès aquagym, constituït pels formants aqua-, forma prefixada del llatí que significa ‘aigua’, i el substantiu gym, reducció de gymnastique ‘gimnàstica’.

La consulta del mes. Com hem de dir en català check-in?

És una forma sintètica i transparent semànticament que manté l’analogia amb el manlleu originari força estès en l’ús. Encara que morfològicament és una denominació anòmala, perquè en català gim no s’utilitza amb el valor semàntic de gimnàstica ni té ús com a afix, el fet que el segment gim formi part de denominacions catalanes (com gimnàs, gimnàstica, gimnàstic, gimnasta, etc.) relacionades conceptualment amb aquesta activitat física, i que aigua s’utilitzi en la formació de nombrosos compostos tradicionals (aiguabarreig, aiguafort, aiguamoll, aiguardent, aiguaneix, etc.) fa que el terme resulti transparent i no se senti estrany.

Ben aviat podreu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme en el Cercaterm.

Amunt

Com hem de dir en català check-in? - 04/07/07

El terme check-in és força utilitzat en l’àmbit del turisme i dels transports, especialment en els tràmits que es fan a la recepció d’un hotel o a l’aeroport . Els termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT per a aquest manlleu anglès són entrada en l’àmbit turístic i facturació en l’àmbit dels transports.

 

La consulta del mes. Com hem de dir en català check-in?

En l’àmbit turístic, entrada designa el conjunt de tràmits que es fan a la recepció d'un establiment d'allotjament perquè un hoste pugui ocupar una habitació. Per a referir-se a l'acció, que correspondria al verb anglès to check-in, podem utilitzar la perífrasi fer l'entrada. Conseqüentment, el terme relacionat sortida (check out) designa el conjunt de tràmits que es fan perquè un hoste pugui deixar l'habitació que ocupava. La perífrasi fer la sortida expressa també l’acció corresponent.

En transports, facturació designa la gestió que es duu a terme en un aeroport o una estació mitjançant la qual una companyia de transport lliura al passatger la targeta d'embarcament i, si cal, n'enregistra l'equipatge. És també força usual en aquest àmbit el terme relacionat taulell de facturació per a referir-se al lloc de l’aeroport o de l’estació on es duu a terme aquesta gestió.

Podeu consultar les fitxes terminològiques de tots aquests termes en el Cercaterm.

Amunt

Quins són els criteris d’adaptació al català del terme txakra? - 13/06/07

El TERMCAT ha normalitzat el terme txakra com a substantiu masculí per a referir-se a cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que, segons l'hinduisme, posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil.

Es tracta d’un terme que té una difusió social notable, la qual cosa és un argument en favor de l'adaptació i no de la proposta de formes alternatives de caràcter explicatiu que no tenen cap ús.

La forma adaptada txakra difereix poc de la denominació més internacional (chakra), difosa probablement a través de l'anglès. L’adaptació s’ha fet a partir de la transliteració segons el sistema internacional del terme sànscrit cakra i segueix la pronúncia habitual del terme en aquesta llengua: la c de la transliteració de l'alfabet devanagari en aquesta posició correspon a una africada palatal ([tʃ]) i no a una oclusiva velar ([k]) com passa en català; en canvi, s’ha optat per mantenir la k de la transliteració per advertir el parlant que es tracta d'una denominació d'origen estranger, i també per allunyar-la de la forma xacra, gràficament similar però sense cap relació semàntica amb txakra. El manteniment de la k corresponent a la transcripció o la transliteració en manlleus originaris d'alfabets no llatins ja s'ha fet en altres formes normalitzades pel Consell Supervisor, per exemple en formes de l'àrab, com kebab o kefta; del japonès, com koto, o del persa, com tombak.

Podeu consultar tota aquesta informació en el Cercaterm.

 

La consulta del mes. Es pot dir marcar en l’àmbit de la cuina?

Amunt

Quin és l’equivalent català del terme castellà bollería? - 17/05/07

En la llengua general el castellà bollería correspon tradicionalment en català, segons el context, a pastes o bé a pastisseria (que el diccionari normatiu defineix com a ‘conjunt de pastes’).

Des del punt de vista especialitzat, però, la legislació espanyola estableix una distinció entre bollería i pastelería, la qual cosa ha obligat a disposar també en català de dues denominacions distintes per a denominar cadascun dels conceptes i distingir-los entre si en aquells contextos en què sigui necessari. És per aquest motiu que el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat en català el terme brioixeria, que és un calc del castellà bollería fet a partir de la traducció de bollo per brioix. Aquest terme designa, en l’àmbit especialitzat, el conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una massa de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals. Els productes de pastisseria, en canvi, no necessàriament s’elaboren amb una massa fermentada i incorporen també fècules, sucres, greixos comestibles i altres components.

La consulta del mes. Quin és l’equivalent català del terme castellà bollería?

Malgrat l’aprovació de brioixeria com a equivalent de bollería, el Consell Supervisor remarca que l’ús d’aquesta forma no sol ser necessari en contextos de la llengua general, i recomana de reservar-la per a aquells casos en què l’ús d’una altra denominació pot crear ambigüitat o confusió.

Podeu consultar tota aquesta informació en el Cercaterm.

Amunt

Es pot dir marcar en l’àmbit de la cuina? - 11/04/07

El Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat el verb transitiu marcar com a procediment culinari amb el sentit de ‘enrossir a foc viu un aliment, generalment un tall de carn o de peix, que posteriorment se sol sotmetre a altres processos culinaris’.

Es tracta probablement d’una forma calcada del francès marquer, molt utilitzada pels professionals de la cuina. Semànticament es justifica tenint en compte el significat general del verb marcar (“Deixar l’empremta, un senyal, una cicatriu, etc., en algú, en algun lloc”, segons el diccionari normatiu), ja que el fet de marcar un aliment comporta enrossir-lo i, per tant, en certa manera “deixar-hi una empremta o un senyal”.

Les alternatives enrossir i donar color no denominen exactament el mateix concepte, i tampoc no ho fa l’expressió coure tomba i tomba, que es refereix a un punt de cocció, especialment de la carn.

La consulta del mes. Es pot dir marcar en l’àmbit de la cuina?

Podeu consultar la fitxa terminològica completa d’aquest terme en el Cercaterm.

Amunt

Com s’anomena en català el tipus d’aeroport que en anglès rep el nom de hub? - 14/03/07

En l’àmbit del transport aeri el manlleu anglès hub té un ús internacional força general per a designar un aeroport en el qual una o diverses companyies aèries tenen establert un centre de connexió de vols.

La denominació catalana normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT com a alternativa al manlleu és aeroport de connexió. Es tracta d’una forma descriptiva i semànticament precisa i transparent, basada en el significat que el terme connexió té en aquesta àrea com a ‘combinació de mitjans de transport en un punt determinat d'un viatge’. Aquesta combinació pot ser entre diferents mitjans de transport, per exemple avió-tren, o bé entre un mateix mitjà, com avió-avió en aquest cas.

La consulta del mes. Com s’anomena en català el tipus d’aeroport que en anglès rep el nom de hub?

Podeu optar per fer una connexió amb el Cercaterm i consultar les fitxes terminològiques completes d’aquests termes.

Amunt

Quines alternatives catalanes hi ha per al manlleu anglès outlet? - 14/02/07

El manlleu anglès outlet és utilitzat en català per a designar, impròpiament, un tipus de botiga on es venen productes sobrants d’una o diverses marques a un preu rebaixat. Les denominacions catalanes tradicionals botiga de fàbrica o botiga de fabricant, que estrictament designen una botiga d’un fabricant o d’un grup de fabricants on es venen directament al consumidor els productes de fabricació pròpia, generalment a un preu més baix que el preu de mercat, poden resultar adequades per a substituir aquest manlleu.

De tota manera, l’expansió d’aquests tipus de nous establiments demostra que sovint ja no són gestionats directament pels fabricants. A més a més, molt sovint la forma outlet s’està aplicant per un efecte de mimetisme a botigues de molt diversa mena, i per això també poden ser adequades, en certs casos, altres alternatives com botiga d’excedents, botiga d’oportunitats, botiga de saldos, etc.

La consulta del mes. Quines alternatives catalanes hi ha per al manlleu anglès outlet?

Relacionat amb aquests conceptes, hi ha també el terme centre comercial de fabricants o centre de botigues de fàbrica, en anglès factory outlet center o outlet mall, que designa un centre comercial que agrupa un conjunt de botigues de fàbrica, generalment de grans marques.

Podeu consultar aquests termes amb totes les alternatives catalanes i els equivalents en altres llengües a través del Cercaterm.

Amunt

És correcte en català el verb desquadrar usat en comptabilitat? - 17/01/07

Entre els professionals de la comptabilitat s’ha generalitzat l’ús del verb castellà descuadrar, que recull el diccionari de la Real Academia Española. El Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat la forma catalana equivalent desquadrar com a verb intransitiu amb el sentit de ‘No ajustar-se o conformar-se, una operació comptable, al resultat previst’.

Es tracta d’una formació creada a partir del verb quadrar, que consta al diccionari normatiu amb la definició ‘una cosa, ajustar-se o conformar-se amb una altra’ i amb el prefix des- (del llatí dis-), que denota ‘inversió del mot primitiu, negació, privació’ i que en alguns casos equival a ’mal’. Així, la formació desquadrar s’interpreta espontàniament com a sinònima de ‘no quadrar’ o ‘mal quadrar’, i resulta, per tant, transparent semànticament.

Esperem que durant aquest mes de gener les vostres operacions comptables no desquadrin i s’ajustin al resultat previst.

La consulta del mes. És correcte en català el verb desquadrar usat en comptabilitat?

Podeu consultar la fitxa terminològica completa del verb desquadrar, i també la dels termes relacionats desquadrament i desquadrat -ada, en el Cercaterm.

Amunt

 

© TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007