Apunts

El terme hummus es refereix a un puré de cigrons, habitualment condimentat amb llimona, tahina, alls, oli d'oliva i julivert, típic del Pròxim Orient.

Durant els darrers anys s’ha fet popular un mètode d’introducció de l’alimentació complementària dels lactants conegut amb la forma anglesa baby-led weaning (o també, abreujadament, amb la sigla BLW).

Amb l’arribada de l’estiu és habitual tornar a sentir parlar de diferents tipus de dietes que preparen el cos i el posen en forma per als mesos calorosos que han de venir.

Sembla que, finalment, podem desar els jerseis, els anoracs, les botes i tota mena de peces de roba i complements associats al fred, i que som a la primavera i la temperatura anirà pujant a poc a poc i aviat ens podrem queixar de la calor.

El món de les crucíferes és inabastable.

Per què durant l’hivern i començament de la primavera sentim a parlar de garotes, de garoines i d’eriçons? La resta de l’any no n’hi ha? I això és menja? I, com diria la meva àvia, són la mateixa bèstia?

La gastronomia oriental comença a fer-se un lloc important entre nosaltres, sigui a través de la restauració o els comerços o, fins i tot, a través de diverses expressions culturals, com ara el cinema, la literatura o el manga.

Sabem que per Nadal no hi ha res com una bona escudella i una bona carn d’olla (llevat, és clar, que sigueu vegetarians), però també és cert que de vegades ve de gust variar.

La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d'un condiment d'olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques.

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels productes típics de les taules de tardor: la magrana.

El #termedelasetmana que us proposem té un puntet d'humil reivindicació.