Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Aeròstat" dins totes les àrees temàtiques

aquòstat aquòstat

<Indústria > Béns d'equipament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aquòstat, n m

<Indústria > Béns d'equipament>

Definició
Termòstat que es disposa en una instal·lació per a regular la temperatura de l'aigua.

Nota

  • De la marca registrada Aquastat®.
aristat -ada aristat -ada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aristat -ada, adj
  • es  aristado -da, adj
  • fr  aristé -ée, adj
  • en  aristate, adj
  • en  awned, adj

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat dur, n m
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat d'aresta negra, n m alt. sin.
  • ca  blat d'eriçó, n m alt. sin.
  • ca  blat de Brussan, n m alt. sin.
  • ca  blat dur arestat, n m alt. sin.
  • ca  blat fort, n m alt. sin.
  • ca  blat moreno, n m alt. sin.
  • ca  blat moro, n m alt. sin.
  • ca  blat roget, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat rojal, n m alt. sin.
  • ca  blat rovelló, n m alt. sin.
  • ca  forment, n m alt. sin.
  • ca  blat del brusan, n m var. ling.
  • nc  Triticum durum Desf.
  • nc  Triticum cevallos Lag. var. ling.
  • nc  Triticum fastuosum Lag. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

blat dur blat dur

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat dur, n m
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat d'aresta negra, n m alt. sin.
  • ca  blat d'eriçó, n m alt. sin.
  • ca  blat de Brussan, n m alt. sin.
  • ca  blat dur arestat, n m alt. sin.
  • ca  blat fort, n m alt. sin.
  • ca  blat moreno, n m alt. sin.
  • ca  blat moro, n m alt. sin.
  • ca  blat roget, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat rojal, n m alt. sin.
  • ca  blat rovelló, n m alt. sin.
  • ca  forment, n m alt. sin.
  • ca  blat del brusan, n m var. ling.
  • nc  Triticum durum Desf.
  • nc  Triticum cevallos Lag. var. ling.
  • nc  Triticum fastuosum Lag. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

caixa de termòstat caixa de termòstat

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caixa de termòstat, n f
  • es  caja termostática
  • fr  boîtier de thermostat

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició

Nota

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició

Nota

empenyiment aerostàtic empenyiment aerostàtic

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  empenyiment aerostàtic, n m
  • es  empuje aerostático
  • en  buoyancy

<Química > Química analítica>

Definició
Força, en sentit contrari a la força de la gravetat, igual al pes de l'aire desallotjat per un objecte a causa del seu propi volum.

Nota

  • Aquesta força fa que la massa mesurable d'un objecte, en ésser pesat a l'aire en una balança analítica, sigui menor que la massa real.
ergòstat ergòstat

<Fisioteràpia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ergòstat, n m

<Fisioteràpia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Aparell emprat per a exercitar els músculs.
EUROSTAT EUROSTAT

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  EUROSTAT, n m
  • es  EUROSTAT
  • en  EUROSTAT

<Economia i empresa>

Definició
Oficina Estadística de les Comunitats Europees, depenent de la Comissió, els treballs de la qual tenen la finalitat de proporcionar informació estadística als diferents organismes comunitaris; aconseguir la coordinació dels sistemes estadístics nacionals i integrar-los en un sistema europeu únic; proporcionar informació comunitària a Administracions i entitats nacionals; i coordinar les activitats estadístiques comunitàries.