Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Aeròstat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant] 0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]
  • ca  A. Paraula simple: escàner (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Paraula simple: esnob (EXEMPLE), n m, f
  • ca  A. Paraula simple: espècie (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Paraula simple: estàndard (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: adscriure (EXCEPCIÓ), v tr
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: aeròstat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: arterioesclerosi (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: autoescola (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: bioespeleologia (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: megàspora (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: substrat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: colonoscòpia (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
En determinades paraules catalanes, hi ha grups consonàntics encapçalats per una s que presenten a l'inici l'anomenada e protètica (és a dir, una e que no figurava en la llengua d'origen, sigui el llatí o una altra llengua, sinó que ha estat afegida en català per a facilitar la pronúncia del grup consonàntic inicial).

A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.

A. PARAULES SIMPLES

S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)

B. PARAULES COMPLEXES

B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí

Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil

Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar

B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles

C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS

A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.

Nota

  • Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
aeròstat aeròstat

<16 Esports aeris > Aerostació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aeròstat, n m
  • es  aeróstato
  • fr  aérostat
  • en  aerostat

<Esport > 16 Esports aeris > Aerostació>

Definició
Aeronau sense motor capaç d'enlairar-se gràcies a la utilització de gasos lleugers o aire calent.
aeròstat aeròstat

<Transports > Transport aeri>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aeròstat, n m

<Transports > Transport aeri>

Definició
Aeronau la sustentació de la qual és obtinguda principalment mitjançant forces sotmeses a les lleis de l'aerostàtica.
aeròstat aeròstat

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  aeròstat, n m
  • es  aerostato
  • es  aeróstato sin. compl.
  • en  aerostat

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus>

Definició
Aeronau, normalment més lleugera que l'aire, la sustentació de la qual és obtinguda mitjançant forces sotmeses a les lleis de l'aerostàtica (flotació).

És un exemple d'aeròstat un globus.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
aeròstat aeròstat

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  aeròstat, n m
  • es  aerostato
  • es  aeróstato sin. compl.
  • en  aerostat

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus>

Definició
Aeronau, normalment més lleugera que l'aire, la sustentació de la qual és obtinguda mitjançant forces sotmeses a les lleis de l'aerostàtica (flotació).

És un exemple d'aeròstat un globus.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6