Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "Capbussament" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarnissament, n m
- es encarnizamiento
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Aquesta definició és recollida per l'article 22.5 del Codi penal (CP). La rellevància de l'acarnissament en el dret penal vigent és triple: en primer lloc, constitueix una circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal (art. 22.5 CP); en segon lloc, integra una de les tres modalitats típiques del delicte d'assassinat (art. 139.3 CP); i, finalment, és una circumstància agreujant específica del delicte de lesions doloses de l'article 147.1 del CP (art. 148.2 CP).
Des d'un punt de vista objectiu, l'acarnissament exigeix que en la fase executiva del delicte el subjecte actiu provoqui a la víctima sofriments innecessaris per a assolir la consumació. L'augment dels sofriments, per la seva gravetat, s'ha de poder valorar com a inhumà. Segons la jurisprudència, aquests patiments poden ser tant físics com psíquics (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca).
L'acarnissament exigeix que la víctima estigui viva i, per tant, no s'inscriuen en aquesta figura els actes de sadisme post mortem en els delictes contra la vida (STS del 4.2.1989, ponent: García Ancos).
La doctrina discrepa sobre el criteri que cal seguir per a mesurar la innecessarietat del dolor. En aquest sentit, es pot defensar un punt de vista basat en el pla de l'autor (analitzant si, tal com l'autor havia decidit executar el delicte, els patiments eren innecessaris), o bé un punt de vista objectiu (és a dir, si per a una persona corrent situada en el lloc de l'autor hi havia altres formes executives que no impliquessin els patiments causats a la víctima, un punt de vista que sembla acollir-se a la STS del 15.5.1990, ponent: Bacigalupo Zapater). Per la seva naturalesa, aquesta circumstància només es pot apreciar en delictes contra les persones i, de manera més concreta, en les infraccions penals que comporten una certa afectació de la integritat corporal per l'ús de mitjans violents, bàsicament els delictes contra la vida i contra la integritat física.
A més dels requisits objectius anteriors, la Sala Segona del Tribunal Suprem i una part de la doctrina han entès tradicionalment que l'acarnissament té un component subjectiu important (STS del 23.3.1998, ponent: Moner Muñoz) format pel propòsit íntim i deliberat del subjecte actiu de satisfer els seus instints de perversitat, i s'ha parlat, per a apreciar aquesta circumstància, de la necessitat d'un «plus de malignitat» (STS del 27.2.1992, ponent: De Vega Ruiz) o de la revelació d'una personalitat inhumana (STS de l'11.6.1991, ponent: Martín Pallín).
En el cas de l'assassinat, algunes sentències exigeixen un doble dol: intenció de matar i intenció de provocar dolor (STS del 23.11.1996, ponent: Martín Pallín). En altres resolucions s'ha exigit una conformació de la voluntat freda, reflexiva i despietada (STS del 27.2.1992; en contra, però de la STS del 12.4.2004, ponent: Berdugo Gómez de la Torre), o un gaudiment morbós en la perllongació del dolor aliè (STS del 17.3.1989, ponent: Moner Muñoz). L'exigència d'aquest element subjectiu serveix sovint per a no apreciar acarnissament en delictes passionals (STS del 26.9.1988, ponent: Vivas Marzal) i, en aquest sentit, és un criteri que a la pràctica té un efecte restrictiu important de l'àmbit de vigència de la circumstància.
Una part de la doctrina rebutja els plantejaments anteriors de la jurisprudència en considerar que es fonamenta l'efecte agreujant de l'acarnissament en determinats aspectes de la personalitat de l'autor. Per a salvar els problemes de la interpretació jurisprudencial es considera més adient fonamentar l'efecte agreujant de l'acarnissament en la major lesivitat de la conducta delictiva que comporta la causació de sofriments innecessaris a la víctima. Aquesta major lesivitat es pot extreure, per una banda, de l'augment inhumà del dolor entès com a resultat diferenciat del que constitueix l'objectiu principal del subjecte (mort, lesions, etc.) i, per l'altra, de l'especial menyspreu a la dignitat de la víctima que comporta fer-la objecte de patiments gratuïts.
Pel que fa a l'aspecte subjectiu, sembla que n'hi ha prou amb exigir que el subjecte actiu sigui conscient que està provocant patiments a la víctima i que aquests són innecessaris per a assolir la consumació. Com a circumstància eminentment objectiva s'ha d'aplicar (art. 65.2 CP) a tots aquells partícips que en tinguin coneixement.
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca cabussament, n m
- ca cabussament real, n m sin. compl.
- es buzamiento
- es buzamiento real
- en dip
- en true dip
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca cabussament aparent, n m
- es buzamiento aparente
- en apparent dip
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabussament d'estrats, n m
- es buzamiento de estratos
- en bedding dip
<Hidrologia subterrània>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca capacitat útil d'embassament, n f
- es capacidad útil de almacenamiento
- en available storage capacity
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca capacitat d'embassament, n f
- es capacidad de embalse
- en storage capacity
- en storage space
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definició
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca capsulament, n m
- ca encapsulament, n m
- es capsulación
- es capsulado
- es encapsulado
- fr capsulage
- it capsulatura
- pt capsulagem
- en capsuling
- de Verkapseln
<Vinificació. Enologia>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca capsulament, n m
- ca encapsulament, n m
- es capsulación
- es capsulado
- es encapsulado
- fr capsulage
- en capsuling
- pt capsulagem
<Begudes>
<Procediments i processos de les begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca capsulament, n m
- ca encapsulament, n m
- es capsulación
- es capsulado
- es encapsulado
- fr capsulage
- en capsuling
- de Verkapseln
- pt capsulagem
<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Procediments i processos de les begudes>
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca central hidroelèctrica d'embassament, n f
- es central hidroeléctrica con embalse
- fr centrale hydroélectrique à réservoir
- en power station with reservoir
- de Speicherkraftwerk
<Energia elèctrica>
