Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Cròtal" dins totes les àrees temàtiques

α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  α-hidroxiàcid
    -hidroxiàcid,
    n m
  • ca  àcid α-hidroxilat
    -hidroxilat,
    n m
  • ca  àcid de fruites, n m sin. compl.
  • ca  AHA, n m sigla
  • es  α-hidroxiácido, n m
  • es  ácido frutal, n m
  • fr  α-hydroxyacide
    -hydroxyacide,
    n m
  • fr  acide α-hydroxylé
    -hydroxylé,
    n m
  • fr  acide de fruits, n m
  • fr  AAH, n m sigla
  • fr  AHA, n m sigla
  • en  α-hydroxyl acid
    α-hydroxyl acid,
    n
  • en  fruit acid, n
  • en  AHA, n sigla

<Química>

Definició
Àcid carboxílic constituït per un grup hidroxil separat del grup carboxil per un sol àtom de carboni.

Nota

  • 1. Els principals α-hidroxiàcids són l'àcid cítric, l'àcid làctic, l'àcid màlic i l'àcid glicòlic.
  • 2. Els α-hidroxiàcids formen part de la fabricació de molts cosmètics, especialment productes de píling.
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid
α-hidroxiàcid
-hidroxiàcid

<Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  α-hidroxiàcid
    -hidroxiàcid,
    n m
  • ca  àcid α-hidroxilat
    -hidroxilat,
    n m
  • ca  àcid de fruites, n m sin. compl.
  • ca  AHA, n m sigla
  • es  α-hidroxiácido, n m
  • es  ácido frutal, n m
  • fr  α-hydroxyacide
    -hydroxyacide,
    n m
  • fr  acide α-hydroxylé
    -hydroxylé,
    n m
  • fr  acide de fruits, n m
  • fr  AAH, n m sigla
  • fr  AHA, n m sigla
  • en  α-hydroxyl acid
    α-hydroxyl acid,
    n
  • en  fruit acid, n
  • en  AHA, n sigla

<Imatge personal > Tractaments cosmètics>

Definició
Àcid carboxílic constituït per un grup hidroxil separat del grup carboxil per un sol àtom de carboni.

Nota

  • 1. Els principals α-hidroxiàcids són l'àcid cítric, l'àcid làctic, l'àcid màlic i l'àcid glicòlic.
  • 2. Els α-hidroxiàcids formen part de la fabricació de molts cosmètics, especialment productes de píling.
absorbidor de creuer absorbidor de creuer

<Física > Física d'altes energies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8

Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.

Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  absorbidor de creuer, n m
  • es  absorbedor de cruce
  • en  crotch absorber

<Acceleradors de partícules>

agulletes de font agulletes de font

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  axis, n m
  • es  axis
  • es  chital
  • fr  axis
  • fr  cerf axis
  • en  chital
  • en  spotted deer
  • nc  Axis axis
  • nc  Cervus axis

<Zoologia > Mamífers>

axis de l'Índia axis de l'Índia

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  axis de l'Índia, n m
  • es  axis, n m
  • fr  cerf axis, n m
  • en  chital, n
  • de  Axishirsch, n m
  • nc  Axis axis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Cèrvids>

axis de l'Índia axis de l'Índia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  axis de l'Índia, n m
  • es  axis, n m
  • fr  cerf axis, n m
  • en  chital, n
  • de  Axishirsch, n m
  • nc  Axis axis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Cèrvids>

bragada bragada

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bragada, n f
  • es  bragada
  • fr  entrecuisse
  • en  crotch

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

bragada bragada

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bragada, n f
  • es  bragada
  • fr  entrecuisse
  • en  crotch

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>