Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Equisetum telmateia" dins totes les àrees temàtiques

cua de cavall grossa cua de cavall grossa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.
  • nc  Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
cua de cavall grossa cua de cavall grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.
  • nc  Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).