Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Espill" dins totes les àrees temàtiques

abellera de mirall abellera de mirall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera de mirall, n f
  • ca  abelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  espill de Venus, n m alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques blaves, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabates del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  caramono, n f var. ling.
  • nc  Ophrys speculum Link subsp. speculum
  • nc  Ophrys ciliata Biv. var. ling.
  • nc  Ophrys vernixia Brot. var. ling.
  • nc  Ophrys vernixia Brot. subsp. ciliata (Biv.) Del Prete in Webbia var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

abellera de mirall abellera de mirall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera de mirall, n f
  • ca  abelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  espill de Venus, n m alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  mosques blaves, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabates del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  caramono, n f var. ling.
  • nc  Ophrys speculum Link subsp. speculum
  • nc  Ophrys ciliata Biv. var. ling.
  • nc  Ophrys vernixia Brot. var. ling.
  • nc  Ophrys vernixia Brot. subsp. ciliata (Biv.) Del Prete in Webbia var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

efecte d'espill efecte d'espill

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  efecte d'espill, n m

<Arts > Dansa>

Definició
Efecte que resulta de realitzar els mateixos moviments simultàniament, però de manera oposada.
espill espill

<Zoologia > Ocells>, <Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  espill, n m
  • ca  mirall, n m
  • ca  taca alar, n f
  • es  espejuelo

<Zoologia > Ocells>, <Zoologia > Anatomia animal>

Definició
Part de les ales dels ànecs de superfície o nedadors que sovint és força ostensible i que en les femelles és de tonalitats somortes mentre que en els mascles és més acolorida.
espill espill

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espill, n m
  • ca  mirall de popa, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Cara posterior dels bucs de popa tallada.
espill espill

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espill, n m
  • es  espejo de popa
  • fr  tableau
  • en  escutcheon
  • en  transom

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Superfície llisa de la popa de les embarcacions grosses, a la part exterior del buc, on hom acostuma a escriure el nom i la matrícula de l'embarcació.
espill espill

<11 Esports nàutics > 01 Vela>, <11 Esports nàutics > 06 Motonàutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  espill, n m
  • ca  estampa, n f sin. compl.
  • es  espejo
  • fr  tableau arrière
  • en  transom

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>, <Esport > 11 Esports nàutics > 06 Motonàutica>

Definició
Superfície llisa de la popa d'una embarcació, a la part exterior del buc, on van encaixats els elements de fixació del timó.
espill de falla espill de falla

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  espill de falla, n m
  • ca  mirall de falla, n m
  • es  espejo de falla
  • fr  miroir de faille
  • en  slickenside

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Superfície corresponent al pla de falla, llisa i polida o amb estries com a conseqüència de la fricció entre els blocs oposats d'una falla.
espill de falla espill de falla

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  espill de falla, n m
  • ca  mirall de falla, n m
  • es  espejo de falla
  • fr  miroir de faille
  • en  slickenside

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Superfície corresponent al pla de falla, llisa i polida o amb estries com a conseqüència de la fricció entre els blocs oposats d'una falla.
espill de Venus espill de Venus

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espill de Venus, n m
  • nc  Legousia speculum-veneris (L.) Chaix
  • nc  Specularia speculum-veneris (L.) A. DC. var. ling.

<Botànica > campanulàcies>