Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Espill" dins totes les àrees temàtiques

escull escull

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escull, n m
  • ca  faralló, n m sin. compl.
  • ca  niell, n m sin. compl.
  • es  abrojos
  • es  arrecife
  • es  escollo
  • es  farallón
  • es  farellón
  • fr  basse
  • fr  écueil
  • fr  récif
  • en  reef

<Costes > Litoral > Rocallós>

Definició
Roca a flor d'aigua o a molt poca distància de la superfície de l'aigua.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Ecologia II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149372_ecologiaii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escull, n m
  • es  arrecife, n m
  • en  reef, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

escull escull

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Ecologia II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149372_ecologiaii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escull, n m
  • es  arrecife, n m
  • en  reef, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

escull escull

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escull, n m
  • es  arrecife, n m
  • fr  récif, n m
  • en  reef, n

<Enginyeria forestal>

espígol espígol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol, n m
  • ca  espic, n m sin. compl.
  • ca  lavanda, n f sin. compl.
  • ca  barballó, n m alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  espigó, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'obaga, n m alt. sin.
  • ca  espígol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espígol ver, n m alt. sin.
  • ca  espígola, n f alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  espigolina femella, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  gotzema, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  berbelló, n m var. ling.
  • ca  espícol, n m var. ling.
  • ca  espigo, n m var. ling.
  • ca  espigol, n m var. ling.
  • ca  espigola, n f var. ling.
  • ca  espit, n m var. ling.
  • ca  espliégol, n m var. ling.
  • ca  espligo, n m var. ling.
  • ca  espriégol, n m var. ling.
  • ca  esprígol, n m var. ling.
  • ca  ispígol, n m var. ling.
  • ca  llavanda, n f var. ling.
  • nc  Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol, n m
  • ca  espic, n m sin. compl.
  • ca  lavanda, n f sin. compl.
  • ca  barballó, n m alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  espigó, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'obaga, n m alt. sin.
  • ca  espígol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espígol ver, n m alt. sin.
  • ca  espígola, n f alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  espigolina femella, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  gotzema, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  berbelló, n m var. ling.
  • ca  espícol, n m var. ling.
  • ca  espigo, n m var. ling.
  • ca  espigol, n m var. ling.
  • ca  espigola, n f var. ling.
  • ca  espit, n m var. ling.
  • ca  espliégol, n m var. ling.
  • ca  espligo, n m var. ling.
  • ca  espriégol, n m var. ling.
  • ca  esprígol, n m var. ling.
  • ca  ispígol, n m var. ling.
  • ca  llavanda, n f var. ling.
  • nc  Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol, n m
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  gallanda, n f var. ling.
  • nc  Lavandula L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

espígol espígol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol, n m
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  gallanda, n f var. ling.
  • nc  Lavandula L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

espígol espígol

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espígol, n m
  • ca  lavanda, n f sin. compl.
  • es  alhucema
  • es  espliego
  • fr  lavande
  • en  lavender
  • nc  Lavandula angustifolia

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, que viu per sobre dels 600 m d'altitud, en llocs pedregosos. Molt aromàtica, és emprada en estubes, banys, etc. Les seves flors, en infusió, són utilitzades com a estomacal i com a tònic resolutiu. L'essència d'espígol serveix per a fabricar aigua de lavanda.
espígol espígol

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espígol, n f
  • ca  espic, n m sin. compl.
  • ca  espígol femella, n m sin. compl.
  • ca  espígol ver, n m sin. compl.
  • ca  lavanda, n f sin. compl.
  • es  alhucema, n f
  • es  espliego, n m
  • es  lavanda, n f
  • fr  lavande, n f
  • fr  lavande à feuilles étroites, n f
  • fr  lavande vraie, n f
  • en  English lavender, n
  • en  garden lavender, n
  • en  lavender, n
  • en  true lavender, n
  • nc  Lavandula angustifolia

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne amb les fulles estretes, de la família de les labiades, que viu per sobre dels 600 m d'altitud, en llocs pedregosos.

Nota

  • L'espígol és una planta molt aromàtica, emprada tradicionalment en usos etnobotànics. Les seves flors, en infusió, són utilitzades com a estomacal i com a tònic resolutiu. Amb l'essència d'espígol es fabrica l'aigua de lavanda i altres cosmètics naturals.