Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Espill" dins totes les àrees temàtiques

espígol comú espígol comú

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol comú, n m
  • ca  barballó, n m sin. compl.
  • ca  espic, n m alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol boscà, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'Urgell, n m alt. sin.
  • ca  espígol de bosc, n m alt. sin.
  • ca  espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  espígol de solana, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolera, n f alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspígol, n m var. ling.
  • ca  aspigolera, n f var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  guzema, n f var. ling.
  • ca  vermellor, n m var. ling.
  • nc  Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

espígol comú espígol comú

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol comú, n m
  • ca  barballó, n m sin. compl.
  • ca  espic, n m alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol boscà, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'Urgell, n m alt. sin.
  • ca  espígol de bosc, n m alt. sin.
  • ca  espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  espígol de solana, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolera, n f alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspígol, n m var. ling.
  • ca  aspigolera, n f var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  guzema, n f var. ling.
  • ca  vermellor, n m var. ling.
  • nc  Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

espígol dentat espígol dentat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol dentat, n m
  • ca  encens silvestre, n m sin. compl.
  • ca  gal·landa, n f sin. compl.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol retallat, n m alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  galanda, n f var. ling.
  • ca  sienso silvestre, n m var. ling.
  • nc  Lavandula dentata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
espígol dentat espígol dentat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol dentat, n m
  • ca  encens silvestre, n m sin. compl.
  • ca  gal·landa, n f sin. compl.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol retallat, n m alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  galanda, n f var. ling.
  • ca  sienso silvestre, n m var. ling.
  • nc  Lavandula dentata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
espelta petita espelta petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  espelta petita, n f
  • es  carrahón
  • es  carraón
  • es  escalla
  • es  escanda menor
  • es  escaña menor
  • es  esprilla
  • fr  blé locular
  • fr  blé riz
  • fr  engrain
  • fr  engrain commun
  • fr  épeautre locular
  • fr  petit épeautre
  • en  cultivated einkorn
  • en  einkorn
  • en  einkorn wheat
  • en  one-grained wheat
  • en  singlegrained wheat
  • en  small spelt
  • nc  Triticum monococcum
  • nc  Triticum monococcum ssp. monococcum

<Botànica>

Definició
Blat d'espiga petita, poc productiu, cultivat als països mediterranis.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espia, n m, f
  • es  espía, n m, f
  • fr  espion | espionne, n m, f
  • en  spy, n

<Cinema>

espiar espiar

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espiar, v tr
  • es  espiar
  • en  spy, to

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Cometre espionatge.
espiar espiar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  espiar, v tr
  • es  espiar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espiar, v tr
  • es  espiar

<Dret penal>

Definició
Cometre un delicte de traïció consistent a obtenir, falsejar, inutilitzar o revelar a una potència estrangera {qualsevol informació referent a la capacitat defensiva i ofensiva d'un estat}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El govern els va acusar d'haver entrat al país per espiar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espiell, n m
  • es  mirilla

<Arts > Ceràmica>