Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "Güiro" dins totes les àrees temàtiques
<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca esquivada amb torsió, n f
- es esquiva en giro
<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesol bord, n m
- ca fesols bords, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixó articulat, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca veça, n f alt. sin.
- ca veçó, n m alt. sin.
- ca veçot, n m alt. sin.
- ca veçot articulat, n m alt. sin.
- ca veçot bord, n m alt. sin.
- nc Lathyrus clymenum L.
- nc Lathyrus articulatus L. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesol bord, n m
- ca fesols bords, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixó articulat, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca veça, n f alt. sin.
- ca veçó, n m alt. sin.
- ca veçot, n m alt. sin.
- ca veçot articulat, n m alt. sin.
- ca veçot bord, n m alt. sin.
- nc Lathyrus clymenum L.
- nc Lathyrus articulatus L. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149380_infantil_ii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca frase feta, n f
- es frase hecha, n f
- es giro idiomático, n m
- en idiom, n
- en idiomatic expression, n
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca frase idiomàtica, n f
- ca frase feta, n f sin. compl.
- ca gir idiomàtic, n m sin. compl.
- ca idiomatisme, n m sin. compl.
- ca idiotisme, n m sin. compl.
- ca modisme, n m sin. compl.
- es frase hecha
- es frase idiomática
- es giro
- es idiotismo
- es modismo
- fr expression idiomatique
- fr idiotisme
- en idiom
<Lingüística>
Definició
Nota
- Generalment, les frases idiomàtiques d'una llengua no tenen traducció literal en altres llengües. Per exemple, Plou a poals i barrals es tradueix amb expressions equivalents en altres llengües, com ara en castellà Llueve a cántaros, en anglés It rains cats and dogs, en francés Il pleut des cordes i en italià Piove a catinelle.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca güirà, n f
- es pirincho
- fr guira cantara
- en guira cuckoo
- de Guirakuckuck
- nc Guira guira
<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca güirà, n f
- es pirincho
- fr guira cantara
- en guira cuckoo
- de Guirakuckuck
- nc Guira guira
<13.01 Ocells > Cuculiformes > Cucúlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garlanda borda, n f
- ca guixó filiforme, n m alt. sin.
- ca pesolina borda, n f alt. sin.
- nc Lathyrus filiformis (Lam.) J. Gay.
- nc Lathyrus canescens (L. f.) Gren. et Godr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
