Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "Nihoni" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arestes, n f pl
- ca blat boig, n m alt. sin.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca blat del dimoni, n m alt. sin.
- ca bruixes, n f pl alt. sin.
- ca civada, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca dimonis, n m pl alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n m alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca margall bord, n m alt. sin.
- ca margall d'espiga, n m alt. sin.
- ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
- ca margall d'ordi, n m alt. sin.
- ca margall de llapassa, n m alt. sin.
- ca margall espigat, n m alt. sin.
- ca margall punxós, n m alt. sin.
- ca ordi bord, n m alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca ximet, n m alt. sin.
- ca aristes, n f pl var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà borda, n f var. ling.
- ca civaeta borda, n f var. ling.
- ca espigaella, n f var. ling.
- ca ferratja, n f var. ling.
- ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
- ca nóvios, n m pl var. ling.
- nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufassa, n f
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card del dimoni, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardot macracant, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca cardo, n m var. ling.
- nc Onopordum macracanthum Schousb.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufassa, n f
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card del dimoni, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardot macracant, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca cardo, n m var. ling.
- nc Onopordum macracanthum Schousb.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card del dimoni, n m
- ca bufassa, n f alt. sin.
- ca bufassa il·lírica, n f alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card vaqueta, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardissa, n f alt. sin.
- ca cardot il·líric, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca tova, n f alt. sin.
- ca toba, n f var. ling.
- nc Onopordum illyricum L. subsp. illyricum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card del dimoni, n m
- ca bufassa, n f alt. sin.
- ca bufassa il·lírica, n f alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card vaqueta, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardissa, n f alt. sin.
- ca cardot il·líric, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca tova, n f alt. sin.
- ca toba, n f var. ling.
- nc Onopordum illyricum L. subsp. illyricum
<Botànica > compostes / asteràcies>