Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Pyrus malus" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maçaner, n m
  • ca  maçana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  maçanera, n f alt. sin.
  • ca  mançana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  poma, n f alt. sin.
  • ca  poma (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer, n m alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera comuna, n f alt. sin.
  • ca  pomes, n f pl alt. sin.
  • ca  pomera comú, n f var. ling.
  • nc  Pyrus malus L.
  • nc  Malus communis Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

maçaner maçaner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maçaner, n m
  • ca  maçana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  maçanera, n f alt. sin.
  • ca  mançana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  poma, n f alt. sin.
  • ca  poma (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer, n m alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera comuna, n f alt. sin.
  • ca  pomes, n f pl alt. sin.
  • ca  pomera comú, n f var. ling.
  • nc  Pyrus malus L.
  • nc  Malus communis Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera, n f
  • ca  maçana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  maçanera, n f sin. compl.
  • ca  mançana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  mançanera, n f sin. compl.
  • ca  poma (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pomer, n m sin. compl.
  • ca  pomer de llei, n m alt. sin.
  • ca  pomer dolç, n m alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) Syme
  • nc  Malus domestica (Borkh.) Borkh. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen diversos noms per a races de conreu. BONETG2006 recull camosa, camosina, poma de Santa Maria, poma del ciri, poma llistada, poma nesplera (pomes nesples) i poma reineta. CLIM1988 recull perelloner (fruit perelló) per a la var. ponderosa. DIEC2-E recull els noms de varietats de poma camosa i mingueta. PARAD2007 recull pomes de "relleno".
pomera pomera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera, n f
  • ca  maçana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  maçanera, n f sin. compl.
  • ca  mançana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  mançanera, n f sin. compl.
  • ca  poma (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pomer, n m sin. compl.
  • ca  pomer de llei, n m alt. sin.
  • ca  pomer dolç, n m alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) Syme
  • nc  Malus domestica (Borkh.) Borkh. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen diversos noms per a races de conreu. BONETG2006 recull camosa, camosina, poma de Santa Maria, poma del ciri, poma llistada, poma nesplera (pomes nesples) i poma reineta. CLIM1988 recull perelloner (fruit perelló) per a la var. ponderosa. DIEC2-E recull els noms de varietats de poma camosa i mingueta. PARAD2007 recull pomes de "relleno".
pomera borda pomera borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera borda, n f
  • ca  poma borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer bord, n m alt. sin.
  • ca  pomera mosquina, n f alt. sin.
  • ca  pomera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  pomera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
  • nc  Malus sylvestris Mill. sin. compl.
  • nc  Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

pomera borda pomera borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera borda, n f
  • ca  poma borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer bord, n m alt. sin.
  • ca  pomera mosquina, n f alt. sin.
  • ca  pomera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  pomera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
  • nc  Malus sylvestris Mill. sin. compl.
  • nc  Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

pomera del ciri pomera del ciri

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pomera del ciri, n f
  • nc  Pyrus malus ssp. mitis

<Botànica>

Definició
Varietat de pomera cultivada antigament en algunes comarques catalanes, com el Vallès, la Selva i el Maresme, els fruits de la qual, de forma allargada, ampla de baix i estreta de dalt, eren molt apreciats per la seva dolçor i aroma.