Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "Sèu" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ésser, n m
  • ca  ser, n m sin. compl.
  • es  ser
  • en  being
  • de  Sein

<Filosofia>

acusat | acusada acusat | acusada

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acusat | acusada, n m, f
  • ca  reu | rea, n m, f sin. compl.
  • es  acusado | acusada, n m, f
  • es  reo, n m, f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

càssia càssia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

centre centre

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  centre, n m
  • ca  deu, n m sin. compl.
  • es  centro
  • es  diez
  • fr  centre
  • fr  dix
  • en  centrum
  • en  ten

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Zona de puntuació constituïda per un cercle de 10 cm de diàmetre i situada al mig d'un blanc, que equival a deu punts.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  centre, n m
  • ca  deu, n m sin. compl.
  • es  centro
  • es  diez
  • fr  centre
  • fr  dix
  • en  centrum
  • en  ten

<Esport > 07 Pentatló modern>

Definició
Cercle de 10 cm de diàmetre situat al mig d'un blanc de la prova de tir.

Nota

  • Un impacte en el centre comporta l'obtenció de deu punts de blanc.
CEU UCH CEU UCH

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  CEU UCH, n f
  • ca  Universitat CEU Cardenal Herrera, n f
  • es  CEU UCH, n f
  • es  Universidad CEU Cardenal Herrera, n f
  • en  CEU Cardenal Herrera University, n
  • en  CEU UCH, n

<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>

condemnat | condemnada condemnat | condemnada

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  condemnat | condemnada, n m, f
  • ca  penat | penada, n m, f
  • ca  reu | rea, n m, f sin. compl.
  • es  condenado | condenada, n m, f
  • es  penado | penada, n m, f
  • es  reo, n m, f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

Definició
Persona condemnada a sofrir una pena.
condemnat | condemnada condemnat | condemnada

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemnat | condemnada, n m, f
  • ca  culpable, n m, f sin. compl.
  • ca  penat | penada, n m, f sin. compl.
  • ca  reu | rea, n m, f sin. compl.
  • es  condenado | condenada
  • es  culpable
  • es  penado | penada
  • es  reo | rea

<Dret penal>

Definició
Persona a la qual s'ha imposat, per mitjà d'una sentència ferma, una pena a conseqüència d'haver estat declarada responsable de la comissió d'un delicte o d'una falta.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • La condició de la persona condemnada o penada no és una situació fàctica, sinó un concepte jurídic amb contorns ben definits en el marc de la normativa penal material: és la persona que ha estat objecte de la imposició de la pena legalment determinada; aquest concepte, però, adquireix significat des d'una perspectiva processal, fet que deixa clara una característica important de la pena, diferenciadora d'altres sancions regulades en l'ordenament jurídic: la seva jurisdiccionalitat.
    L'afirmació anterior comporta, d'una banda, que no tinguin la condició de persona penada els condemnats en primera instància, que són acusats i continuen gaudint del dret constitucional de la presumpció d'innocència, mentre no hagi transcorregut el termini per a interposar el recurs, o mentre, si s'ha interposat un recurs, no hi hagi hagut una resolució confirmatòria de la condemna en la segona instància o en la cassació, segons el procediment de què es tracti. D'altra banda, cal assenyalar que la condició de persona penada no sempre coincideix amb la persona que compleix la pena imposada, malgrat que normativament l'expressió s'utilitzi en aquest sentit.
    L'equiparació entre aquestes figures és habitual en la pràctica jurisprudencial, que sovint els usa indistintament, i es reflecteix en les lleis penals, en les quals hi ha nombrosos exemples d'ús indiscriminat d'una denominació o d'una altra per a fer referència als subjectes sotmesos a la normativa penal. Per bé que les diferents denominacions utilitzades són materialment semblants, no ho són jurídicament.
    D'aquesta manera, el Codi penal (CP) utilitza reu (art. 138 CP), responsable (art. 116 CP), condemnat (art. 136 CP) i culpable (art. 76 CP). La Llei d'enjudiciament criminal (LECr) utilitza culpable (art. 371 i 988 LECr), responsable (art. 503 LECr) i reu (art. 512 i 845 LECr). La Llei orgànica 1/1979, del 26 de setembre, general penitenciària fa servir penat, sentenciat i, de manera excepcional, condemnat, per a fer referència als interns que compleixen una pena privativa de llibertat.
    Tot i això, és possible matisar els element anteriors de la manera descrita a continuació. a) La figura dels reus ha tingut històricament un doble significat processal: ho són tant els qui han estat condemnats en una sentència ferma com els qui compleixen una pena privativa de llibertat. Malgrat tot, el CP utilitza reu de manera equivalent a responsable d'un delicte i, per tant, de subjecte mereixedor de la pena típica (art. 139 CP). b) Les formes responsable i culpable tenen un significat penal clar: són responsables les persones de les quals es declara en una sentència que han comès un fet típicament antijurídic, i són culpables els qui, consegüentment, poden ser objecte de la imposició d'una pena. I c) La forma penat, en canvi, té un doble significat: penal i processal. Des del punt de vista del dret penal material, són els qui han estat declarats responsables d'una infracció penal i se'ls ha imposat una pena de qualsevol naturalesa en una sentència ferma, és a dir, el que processalment són els condemnats. En l'àmbit processal, penat s'utilitza per a fer referència se a la persona sotmesa a l'exigència efectiva de la pena, és a dir, a l'execució de la pena, ja sigui privativa de llibertat, pecuniària o de privació de drets.
condemnat | condemnada condemnat | condemnada

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemnat | condemnada, adj
  • ca  penat | penada, adj sin. compl.
  • ca  reu | rea, adj sin. compl.
  • es  condenado | condenada
  • es  penado | penada
  • es  reo | rea

<Dret>

Definició
Que ha estat objecte de condemna.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les persones condemnades són conduïdes a la presó.

    Ex.: Els condemnats en primera instància no tenen la condició de persones penades.

    Ex.: Treballen per la reinserció de la població rea en llibertat.