Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abaltiment" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment, n m
  • ca  acollida, n f sin. compl.
  • es  acogida
  • es  acogimiento

<Dret civil>

Definició
Mesura legal de protecció de menors desemparats que consisteix a posar-los sota la guarda d'una família, una persona o una institució que els aporti l'atenció i l'educació necessàries per al desenvolupament integral de llur personalitat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Constitueix una mesura temporal que no crea cap vincle familiar entre el menor acollit i les persones o les institucions acollidores. Atenent a les circumstàncies que envolten l'aplicació d'aquesta mesura i a la finalitat que es persegueix, hi ha diferents tipus d'acolliment 37: l'acolliment 37 simple en família o en institució, i l'acolliment 37 preadoptiu.
    L'acolliment 37 s'introdueix en l'ordenament civil català amb la Llei sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (LPMA). Aquesta Llei respon, bàsicament, a la necessitat de protegir els menors, especialment quan es troben en una situació de desemparament. La Resolució del Parlament de Catalunya 194/III, del 3 de març de 1991, sobre els drets de la infància, apuntava ja aquesta idea, en recollir el dret de l'infant desemparat a «una protecció i una assistència que substitueixin l'atenció familiar mitjançant un recurs alternatiu». La resolució de l'organisme públic competent (art. 1 al 7 Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció [RPMDA]) mitjançant la qual declara que un menor es troba en una situació de desemparament constitueix un requisit indispensable per a l'aplicació de qualsevol mesura de protecció d'aquest menor (art. 1 LPMA): es considera desemparada la persona menor d'edat que es troba en una situació de fet en la qual li manquen els elements bàsics -materials i morals- per al desenvolupament integral de la seva personalitat (art. 2 LPMA).
    La declaració de desemparament comporta que l'organisme públic corresponent assumeixi automàticament les funcions tutelars (art. 3.1 LPMA). I, precisament en l'exercici d'aquesta tutela, l'organisme públic adopta qualsevol de les mesures establertes per l'article 5 de la LPMA, per a assegurar una millor protecció dels menors desemparats. La mesura de l'acolliment 37 comportarà la separació dels menors de llur entorn familiar i la integració en un ambient adequat per a satisfer llurs necessitats físiques i morals. La persona o institució acollidora assumeix la funció de guarda, i esdevé obligada a vetllar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral (art. 10.2 LPMA).
    L'acolliment 37 simple es configura com una mesura transitòria, pensada principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament dels menors, a curt termini, a llur nucli familiar d'origen (art. 10.1 LPMA). Aquest tipus d'acolliment 37 es pot produir en el si d'una família -família extensa dels menors o família aliena (art. 54 RPMDA)- o, en una institució o centre col·laborador de l'Administració (art. 10 al 12 LPMA), encara que, pensant en l'interès dels menors, s'atorga preferència a l'acolliment 37 simple en família (art. 12.1 LPMA).
    L'acolliment 37 en una institució es presenta com una mesura subsidiària, solament a manca d'una persona o d'una família acollidores i, en tot cas, quan l'acolliment 37 simple té lloc en una institució o centre, s'estableix que la convivència s'ha d'assemblar tant com es pugui a un règim familiar que proporcioni un tracte afectiu i permeti als menors una vida quotidiana personalitzada (art. 12.3 LPMA).
    L'acolliment 37 preadoptiu constitueix també una situació transitòria, que té per finalitat -a diferència de l'acolliment 37 simple-, no pas el retorn dels menors a llur família d'origen, sinó l'adopció d'aquests per part de la família acollidora: es configura com un pas previ o període de prova per a l'adopció, encara que es pot extingir sense que es produeixi l'adopció. Les circumstàncies que comportaran l'aplicació d'aquesta mesura constitueixen situacions de desemparament que presenten una especial gravetat o permanència en el temps (art. 13 LPMA), que dificulten, i fins i tot impossibiliten, el reintegrament dels menors en llur família originària.
    Amb caràcter general, l'acolliment 37, en tant que mesura de protecció de menors desemparats, s'extingeix quan desapareixen les circumstàncies que han provocat l'adopció de la mesura, o, d'acord amb el caràcter temporal que té, pel transcurs del temps de durada (art. 16 i 17 LPMA).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment, n m
  • es  acogida
  • es  acogimiento

<Dret>

Definició
Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d'altri a canvi del seu treball.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
acolliment en unitat convivencial d'acció educativa acolliment en unitat convivencial d'acció educativa

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment en unitat convivencial d'acció educativa, n m
  • ca  acolliment familiar especialitzat, n m sin. compl.
  • ca  acolliment professional, n m sin. compl.
  • es  acogida en unidad convivencial de acción educativa
  • es  acogida profesional
  • es  acogimiento familiar especializado

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment familiar, com a protecció d'infants i adolescents tutelats que requereixen una atenció especialitzada, que duu a terme una unitat convivencial d'acció educativa.

Nota

  • Els destinataris d'un acolliment en unitat convivencial d'acció educativa són infants i adolescents en règim de guarda o tutela de l'Administració amb proposta d'acolliment familiar simple.
acolliment familiar acolliment familiar

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar
  • fr  accueil familial
  • fr  placement en famille d'accueil
  • fr  placement familial
  • en  family placement
  • en  foster care
  • en  foster care placement
  • en  foster home placement
  • en  foster placement

<Educació > Pedagogia social > Educació social>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.

Nota

  • L'acolliment familiar pot ser en la família extensa o en família aliena.
acolliment familiar acolliment familiar

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment familiar, n m
  • ca  acolliment simple en família, n m sin. compl.
  • es  acogida familiar
  • es  acogida simple en familia

<Dret civil>

Definició
Mesura de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los temporalment a un àmbit familiar idoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Aquesta modalitat d'acolliment s'estableix per als casos en què es valora la necessitat de separar els menors de l'entorn familiar. La finalitat de l'acolliment familiar és procurar que el desenvolupament de la personalitat dels menors tingui lloc en un entorn familiar adequat mentre en les famílies d'origen no es donen les condicions favorables per a la reinserció dels menors. No obstant això, també es pot constituir l'acolliment familiar en el cas que, malgrat que no sigui previsible el retorn a la família originària, no s'hagi pogut constituir l'acolliment preadoptiu. L'acolliment familiar neix amb una durada limitada d'un any, si bé és susceptible de pròrroga.
    En els segles XVIII i XIX ja hi havia figures semblants a aquest acolliment familiar, a causa de la pràctica de confiar infants que estaven en institucions a famílies que en poguessin tenir cura. Era una pràctica mancada de control, que provocava que algunes famílies n'abusessin. Durant la postguerra civil, l'acolliment familiar pràcticament no fou utilitzat i la mesura més emprada va ser l'internament en centres de protecció, els quals acollien una gran quantitat de menors.
    El gran canvi en les polítiques d'infància s'inicià els anys setanta del segle XX amb la democratització dels ajuntaments, especialment gràcies a aquests i a les diputacions. També va ser rellevant la influència de les organitzacions internacionals especialitzades en la protecció dels drets dels infants. Així, es va passar dels grans centres residencials a les petites llars integrades en la comunitat, de les quals els menors sortien per anar a escola i a activitats extraescolars. Aquesta nova sensibilitat social va donar lloc a pràctiques d'acolliment familiar, que s'iniciaren a Catalunya d'acord amb els tribunals de menors, com a alternativa a l'internament en centres de protecció, mitjançant el recurs a famílies d'acollida. Aquesta experiència també es va dur a terme en altres territoris de l'Estat espanyol i a mitjan anys vuitanta del segle XX es van crear els primers serveis d'acolliment familiar en el sentit modern del terme i es va iniciar la pràctica de l'acolliment familiar amb caràcter temporal. La regulació legal d'aquesta mesura es va fer per primer cop en la Llei 11/1985, del 13 de juny, de protecció de menors, del Parlament de Catalunya i, en el Codi civil espanyol, el 1987.
    L'acolliment familiar és una mesura preferent a l'acolliment en institució i així ho estableix la llei, que disposa que aquest darrer s'ha de constituir només quan l'acolliment familiar no ha estat possible o aconsellable. Aquest caràcter subsidiari de l'acolliment en institució respon al principi de l'interès superior dels menors, atès que nombrosos estudis han demostrat els efectes negatius que té la convivència perllongada en institucions on els menors no tenen la possibilitat d'establir els vincles emocionals imprescindibles per a un bon desenvolupament personal.
    La Llei regula dues modalitats d'acolliment familiar; la primera consisteix en la convivència dels menors amb membres de la família extensa i és preferent a la segona modalitat, l'acolliment en família aliena, que es basa en el principi segons el qual cal aplicar mesures de protecció que no comportin la separació dels menors de l'entorn familiar. L'acolliment familiar en família extensa consisteix en la convivència dels menors desemparats en la llar de persones amb les quals tenen una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat. Per tant, o la persona acollidora o els membres de la família acollidora són parents dels menors; per aquest motiu, es prescindeix del procediment ordinari de selecció i són escollits entre els familiars que tinguin vincles d'afectivitat amb els menors i que hagin expressat el desig d'acollir-los. A més, cal que hagin mostrat anteriorment interès pel benestar dels menors i que tinguin aptitud educadora i capacitat per a preservar-los de la situació que va originar el desemparament.
    En l'acolliment en família aliena, els menors són assignats a una persona o família amb qui no tenen cap vincle familiar. Es tracta de persones o famílies que s'ofereixen per a l'acolliment i que segueixen un procés de valoració que comprèn, com a mínim, dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili dels sol·licitants. L'estudi i la valoració generen un informe psicosocial de la unitat familiar, que inclou una aproximació a les característiques dels menors susceptibles de ser acollits per cada família o persona i el tipus d'acolliment més idoni.
    Aquest procés és competència de les institucions col·laboradores d'integració familiar, acreditades per la Generalitat de Catalunya, i comprèn un estudi de les circumstàncies personals, socials i econòmiques. En el vessant personal s'analitza l'estat de salut, l'estabilitat emocional, les possibilitats de dedicació a la cura dels menors i la capacitat d'adaptació dels acollidors davant la nova situació que planteja l'acolliment. Pel que fa a les circumstàncies socials i econòmiques, es valora que els recursos de la família acollidora puguin garantir l'efectivitat de la mesura de protecció i també el fet que disposin d'un habitatge adequat. També es té en compte la capacitat educativa dels acollidors, el fet que tot el nucli familiar comparteixi la voluntat de conviure amb els menors i l'existència d'un entorn familiar directe que els pugui donar suport en aquesta tasca. Finalment, també s'examina si la motivació dels acollidors és adequada a la finalitat de l'acolliment familiar, l'acceptació dels acollidors de les relacions dels menors amb llur família biològica, i la bona disposició a facilitar el retorn dels menors a aquesta, i també l'acceptació de la identitat, la història i la cultura pròpies dels menors. Un cop finalitzada la valoració, l'Institut Català de l'Adopció assigna un menor determinat a una família en concret a partir de les necessitats i particularitats de cada cas i ho fa basant-se en els criteris de preferència establerts per reglament valorats conjuntament. Aquests criteris són: la proximitat del lloc de residència de la família acollidora i la biològica, per tal de facilitar les relacions del menor amb aquesta; l'existència de fills de la família o la persona acollidora; que la persona acollida sigui de menor edat que els fills dels acollidors, i també la disponibilitat per a acceptar grups de germans, ja que es procura que aquests siguin acollits per la mateixa família.
    La família o la persona acollidora té el suport i l'assessorament de l'Administració, tant en el procés d'integració de l'infant com durant el temps que dura l'acolliment. Paral·lelament, els serveis socials treballen amb les famílies d'origen per corregir els motius de la separació i preparar el retorn dels menors. L'Administració revisa periòdicament l'evolució de l'acolliment i en fa constar la valoració en un informe escrit. Un cop esgotat el temps de durada de la mesura, se'n pot acordar la pròrroga si resulta aconsellable mantenir els menors separats de la llar familiar.
    L'acolliment familiar es pot constituir per resolució administrativa o judicial. En el primer cas, cal una resolució escrita motivada, bé sigui en la mateixa declaració de desemparament, si ja hi ha hagut un seguiment i un estudi de la situació i les necessitats dels menors, o bé posteriorment, en una resolució específica d'adopció de la mesura. No requereix el consentiment dels pares ni dels tutors però cal notificar-los, tant a ells com als guardadors o als familiars que hagin conviscut amb els menors, si estan identificats i són localitzables. La Llei estableix, també, que els menors siguin escoltats si tenen més de dotze anys, o si en tenen menys però tenen maduresa suficient. La resolució és impugnable en la via jurisdiccional civil sens perjudici de l'eficàcia immediata, que també es pot constituir judicialment com a resultat de la revisió que hagi instat el Ministeri Fiscal, els pares o els tutors.
    Quant al contingut, els acollidors exerceixen les funcions inherents a la guarda i estan obligats a vetllar pels menors, tenir-los en llur companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral. Per tant, és un contingut de caire personal i no inclou els aspectes patrimonials, de manera que si els menors tenen béns propis cal nomenar un administrador patrimonial. Quant als aliments, la Llei obliga els acollidors a prestar-los, la qual cosa no eximeix els pares que, en qualsevol circumstància, són els primers que hi estan legalment obligats. La quantia ha de ser proporcionada a les condicions econòmiques i socials de la família o persona acollidora i a les necessitats de la persona acollida. La Llei fixa la remuneració de l'acolliment simple en família.
    L'acolliment familiar no crea vincles familiars entre els menors i els acollidors, no comporta la modificació dels cognoms dels menors, ni té repercussions en l'ordre successori legal: aquests tenen el dret de guarda dels menors, mentre que l'Administració n'exerceix les funcions tutelars. L'acolliment tampoc no incideix en la potestat dels pares si bé l'autoritat judicial en pot acordar la privació i també pot determinar la suspensió del dret de comunicació amb ells si estima que convé a l'interès dels menors. Excepcionalment, la Llei permet adoptar els menors desemparats que estiguin en acolliment simple dels que volen adoptar, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn dels menors a llur família, perquè es produeix alguna de les circumstàncies de l'acolliment preadoptiu o d'altres que en fan impossible el retorn (art. 235-32.2 del Codi civil de Catalunya [CCCat]).
    A més d'extingir-se per les causes generals d'extinció de les mesures de protecció, l'acolliment familiar s'extingeix per mort, incapacitat o voluntat de la família o la persona acollidora, i per voluntat de l'adolescent. En aquests casos cal establir seguidament la mesura de protecció que escaigui en benefici de l'infant o l'adolescent (art. 130 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència [LDOIA]).
    La regulació general de l'acolliment familiar es troba en els articles del 125 al 130 de la LDOIA.
  • V. t.: acolliment en centre n m
  • V. t.: acolliment preadoptiu n m
acolliment familiar acolliment familiar

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar, n f
  • fr  accueil familial, n m
  • fr  placement en famille d'accueil, n m
  • fr  placement familial, n m
  • en  family placement, n
  • en  foster care, n
  • en  foster care placement, n
  • en  foster home placement, n
  • en  foster placement, n

<Família > Llars i tipus de convivència>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.
acolliment familiar preadoptiu acolliment familiar preadoptiu

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment familiar preadoptiu, n m
  • ca  acolliment preadoptiu, n m
  • ca  preadopció, n f sin. compl.
  • es  acogida familiar preadoptiva
  • es  acogida preadoptiva
  • es  preadopción

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment familiar que es preveu com una fase prèvia a l'adopció de l'infant o l'adolescent.
acolliment familiar simple acolliment familiar simple

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment familiar simple, n m
  • ca  acolliment simple, n m
  • es  acogida familiar simple
  • es  acogida simple

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment familiar que es preveu que acabi amb el retorn de l'infant o l'adolescent a la seva família biològica.
acolliment lingüístic acolliment lingüístic

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  acolliment lingüístic, n m
  • es  acogida lingüística, n f
  • fr  accueil linguistique, n m
  • en  linguistic reception, n

<Cultura i identitat > Llengua i comunicació>

Definició
Conjunt d'activitats, sovint cursos de llengua o activitats culturals, destinades a les persones nouvingudes per a facilitar-los l'aprenentatge de la llengua pròpia del país d'acollida i la integració social.
acolliment preadoptiu acolliment preadoptiu

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment preadoptiu, n m
  • es  acogida preadoptiva

<Dret civil>

Definició
Mesura de protecció dels menors desemparats que consisteix en la convivència del menor amb una persona o una família acollidora, com a fase prèvia a l'adopció.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'objectiu de la convivència amb la família és comprovar que les relacions que s'estableixen entre els acollidors i els menors fan preveure un bon desenvolupament dels vincles familiars i assegurar que l'adaptació mútua es produeix de manera satisfactòria. La integració dels menors en la nova família pot plantejar problemes d'adaptació tant dels menors com dels adoptants, i de la resta de membres de la família acollidora. Per aquest motiu, no seria prudent constituir l'adopció, que dona lloc a un vincle de filiació irrevocable, sense un període previ de convivència o un període de prova. L'Administració fa un seguiment d'aquesta convivència i, si la integració és bona, proposa al jutjat la constitució de l'adopció.
    Les circumstàncies que permeten la constitució de l'acolliment preadoptiu són les causes que indiquen que no és previsible el retorn dels menors amb la família d'origen, previstes en termes molt similars pels apartats 1 i 2 de l'article 235-34 del Codi civil de Catalunya (CCCat) i de l'article 147 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (LDOIA). Concretament, es tracta, en primer lloc, de la impossibilitat de retorn del menor a la seva família d'origen, quan el més favorable al seu interès és la plena integració en una altra família mitjançant l'adopció. En segon lloc, es preveu la sol·licitud pels propis progenitors o tutors a l'entitat pública competent, fent abandonament dels drets i deures inherents a llur condició. D'acord amb els dos punts anteriors, s'entén que no és factible el retorn del menor a la seva família biològica si aquest retorn requereix el transcurs d'un període durant el qual es pot produir un major deteriorament psicosocial en el desenvolupament evolutiu del menor. Una vegada acordada la mesura d'acolliment preadoptiu s'han de suspendre les visites i les relacions del menor amb la família biològica, per a aconseguir que s'integri millor en la família acollidora, si convé a l'interès del menor (art. 235-34.3 CCCat i 147.3 LDOIA).
    L'acolliment preadoptiu no és necessari en els casos d'adopció internacional i tampoc en els casos en què l'adoptant és el cònjuge o la parella d'un dels progenitors, o en el cas en què l'adoptant és parent o tutor de la persona a qui es vol adoptar. A més, excepcionalment es poden adoptar menors que estiguin en situació d'acolliment simple, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn a la família d'origen, perquè hi concorre alguna de les circumstàncies de l'acolliment preadoptiu o d'altres que en facin impossible el reintegrament.
    Pot ser acollidora qualsevol persona física que, a més de complir els requisits legals per a l'adopció, reuneixi les característiques determinades en el reglament per tal d'obtenir el certificat d'idoneïtat i que fan referència a l'edat, l'aptitud educadora, la situació familiar i qualsevol altra circumstància que permeti protegir l'interès dels menors. Concretament, es valora la concurrència de determinades circumstàncies personals i familiars que indiquen l'aptitud per a ser adoptant, com ara l'equilibri personal, l'estabilitat en la relació de parella, la salut física i psíquica, la flexibilitat d'adaptació, la motivació, i també l'entorn familiar i la situació econòmica. Quant a l'aptitud educadora, es té en compte la capacitat per a cobrir les necessitats educatives o de desenvolupament dels menors i llurs mancances, la flexibilitat d'actituds i també l'existència d'un entorn familiar que pugui donar suport a la persona acollidora en la tasca educativa. També es valora l'acceptació de l'herència biològica dels menors i la relació que, si s'escau, tinguin amb la família biològica. L'assignació dels menors a una família o persona es regeix pels criteris de preferència establerts per reglament, com ara la prioritat dels cònjuges o les parelles respecte de les persones individuals, la distància generacional i el fet que la persona adoptada sigui menor que el fill més petit dels adoptants i que es portin, almenys, un any. L'organisme competent per a la recepció de les sol·licituds d'acolliment preadoptiu i per a la validació dels candidats és l'Institut Català de l'Adopció.
    L'acolliment preadoptiu s'acorda per resolució de l'òrgan competent sense necessitat de consentiment dels progenitors i havent escoltat l'infant, si té prou coneixement. En el cas dels adolescents, cal llur consentiment. Els progenitors que no estan privats de la potestat, els titulars de la tutela als quals no els ha estat remoguda, sempre que no hagin donat llur consentiment, o la mare que ha fet abandonament voluntari abans d'haver passat trenta dies del part, es poden oposar judicialment a l'acolliment preadoptiu en el termini de dos mesos a comptar de la notificació de la resolució. Un cop ha esdevingut ferma la resolució que acorda l'acolliment preadoptiu, no cal l'assentiment dels progenitors a l'adopció (art. 148 LDOIA). L'acolliment preadoptiu s'ha de formalitzar per escrit. En aquesta formalització escrita ha de constar el consentiment dels acollidors i de l'adolescent. La formalització no és impugnable (art. 149 LDOIA).
    Quant al contingut, les persones acollidores tenen el deure de vetllar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. A aquest efecte, assumeixen plenament les responsabilitats parentals i les facultats que en deriven. Aquestes funcions s'han d'exercir sota la supervisió de l'entitat competent, que ha de facilitar l'assessorament necessari (art. 235-34.4 CCCat). L'acolliment preadoptiu no crea vincles de parentiu entre la persona o família acollidora i la persona acollida, ni provoca una modificació de les relacions de parentiu d'origen. Tampoc no comporta la modificació dels cognoms dels menors ni té repercussions en l'ordre successori legal: els acollidors exerceixen les funcions inherents a la guarda dels menors i l'Administració exerceix les funcions tutelars i, per tant, la representació correspon a l'Administració, en substitució de la potestat parental o de la tutela, que està suspesa a conseqüència de la declaració de desemparament. La constitució de l'acolliment no incideix en la potestat parental, si bé l'autoritat judicial en pot acordar la privació. L'adopció es constitueix per resolució judicial i produeix els mateixos efectes que la filiació per naturalesa. L'acolliment preadoptiu pot ser objecte d'anotació en el Registre Civil, assentament que només té un valor informatiu i que, per tant, no constitueix una prova. L'extinció de l'acolliment es pot produir per les causes generals d'extinció de les mesures de protecció (art. 124 LDOIA) i, a més, per les específiques que determina la legislació civil (art. 150 LDOIA), que són la mort, la incapacitat o la voluntat dels acollidors; l'adopció de la persona acollida; la pròpia sol·licitud dels menors que tenen més de dotze anys, i la decisió de l'entitat pública competent fonamentada en un informe de seguiment desfavorable (art. 235-36 CCCat). El cessament de l'acolliment per les causes descrites, amb excepció de l'adopció, comporta necessàriament l'establiment de la mesura de protecció que més escaigui en benefici de l'infant o de l'adolescent.
    La regulació general de l'acolliment preadoptiu es troba en els articles del 235-34 al 38 del CCCat i els articles del 147 al 150 de la LDOIA.
  • V. t.: acolliment n m
  • V. t.: acolliment en centre n m
  • V. t.: acolliment familiar n m